Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

23 d'octubre de 2014
0 comentaris

Altres veus: “Lasa i Zabala”, de Pablo Malo

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Lasa i Zabala (Lasa eta Zabala | Lasa and Zabala | Lasa y Zabala), de Pablo Malo.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

https://www.youtube.com/watch?v=7dabcgnuRP4

Recordem que els cronistes del Festival de Sant Sebastià van escriure’n textos com aquests:

(..) s’inscriu en la tradició d’un cinema polític que repeteix unes formes que són més emocionals que reflexives. No hi ha pròpiament una indagació, no s’aprofundeix en la denúncia política, i sobretot no es planteja amb quines formes diferents s’ha de fer políticament cinema. A més, la construcció del film és confusa, hi ha errors en la utilització del punt de vista, i la realització és tosca (Imma Merino, diari El Punt Avui)

(..) En el punt de mira per haver rebut una subvenció extraordinària de la Diputació de Guipúscoa, presidida per Bildu, la pel·lícula intenta blindar-se de les acusacions de partidisme ideològic mitjançant un rètol que alerta que el guió està basat en el sumari judicial del cas. Ara bé, tot el que succeeix fora del judici, que no és poc, està ficcionat (..) El cinema no veia un retrat tan amable i tendre d’un terrorista des que Brad Pitt va interpretar un membre de l’IRA (..) L’entorn d’ETA apareix retratat en clau acollidora i fraternal, i l’advocat de les famílies, Iñigo Iruin, és elevat a la categoria d’heroi (..) El resultat d’aquesta estructura és un thriller jurídic anèmic, una intriga erràtica amb clímax forçat (Xavi Serra, diari Ara)

(..) Pablo Malo és conscient que, a partir d’ara, haurà de donar explicacions per haver dirigit una pel·lícula anomenada “Lasa y Zabala” (..) [Diu el director:] «Però t’ho miris com t’ho miris aquelles morts van ser una barbaritat. Hi ha gent que em diu coses com: ‘¿i a quanta gent haurien matat Lasa i Zabala si no els haguessin matat a ells?’ A mi aquest plantejament em sembla un horror» (..) La pel·lícula ha rebut algunes crítiques que li atribueixen certa falta de contextualització respecte a l’època en què es desenvolupa, els anys 80, quan l’activitat terrorista d’ETA era particularment virulenta. «Probablement aquells crims requeririen una pel·lícula en si mateixos», es justifica Malo, que en tot cas admet haver pres partit pels dos joves. «M’he posat del costat de les víctimes, i hauria fet el mateix si hagués rodat una pel·lícula sobre l’atemptat d’Hipercor» (Nando Salvà, diari El Periódico)

Z_LasaIZabala@JoséHaro (2)I, ran de l’estrena, se n’han publicat crítiques així:

Una de les millors proves de la salut democràtica d’un país és la seva capacitat de reflexionar sobre la història passada i recent sense caure en maniqueismes, odis i manipulacions partidistes. Això és el primer que s’ha d’agrair a ‘Lasa y Zabala’ (..) Precisament perquè el seu missatge polític és molt interessant i necessari, sap més greu que la pel·lícula no aconsegueixi mai superar un to pla i rutinari mes propi d’un telefilm (..) Cau en un esquematisme que la desmereix (Núria Vidal, Lasa y Zabala, Time Out Barcelona, 17.10.2014)

(..) no aprofundeix en una denúncia política del terrorisme d’estat, si bé queda insinuat (..) Les seves formes narratives convencionals (sense plantejar-se de quina manera fer un altre cinema polític) provoquen una reacció més emocional que reflexiva. A més, la construcció es fa confusa amb errors en la utilització del punt de vista (Imma Merino, Reconstrucció d’un cas que no ha de ser oblidat, suplement Cultura diari El Punt Avui, 17.10.2014)

Z_LasaIZabala@JoséHaro (4)Crèdits fotogràfics: José Haro.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!