Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre la Palma d’Or 2014, Somni d’hivern (Kis Uykusu | Winter Sleep | Sommeil d’hiver), de Nuri Bilge Ceylan, que avui s’estrena a bona part de la nostra cartellera i, en particular, també al Cinema Truffaut, de Girona.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

Recordem que, durant el Festival de Canes, en aquest blog ja vaig publicar:  Revista de premsa | Nuri Bilge Ceylan: “el cineasta s’adreça a l’ànima de l’espectador” | Primeres reaccions.

(..) Nuri Bilge encara s’enlaira més i s’imposa com a un dels grans cineastes contemporanis. Si el gust per les llargues seqüències silencioses i el misteri dels paisatges l’havia convertit en un digne hereu d’Antonioni, els combats devastadors dels personatges de “Winter sleep” fan possible sentir que a vegades està a l’altura del gran Ingmar Bergman, si més no el de “Secrets d’un matrimoni” (..) No els espanti la durada perquè la temporalitat fílmica està carregada d’una intensitat que atrapa i arrossega (..) Txèkhov (..) és la influència més reconeguda, però Nuri Bilge és menys humanista i més amarg que el dramaturg rus i el barreja amb el nihilisme de Nietzsche (una lectura recurrent del cineasta) i el pessimisme de Dostoievski. Amb tots aquests referents, la paraula té un gran pes al film i conforma uns diàlegs poderosos (..) Hi ha la paraula, però també la imatge, havent-hi una gran comunió entre allò textual i allò visual (Imma Merino, Desolació captivadora, suplement Cultura del diari El Punt Avui, 10.10.2014)

(..) un film que diu moltes coses i durant molta estona (..) un film molt dens i molt parlat sobre les derives existencials d’un personatge que se sent cada vegada més desorientat respecte al seu entorn. Tot se li fa estrany: la família, la parella, els amics, el paisatge, el clima i fins i tot la identitat de classe (Joan Pons, Sueño de invierno, diari Ara, 10.10.2014)

Pocs artistes s’atreveixen a buscar la sublimitat i no només la bellesa; la durada, la complexitat, la transcendència; la commoció, però emparada sempre en la senzillesa. Pocs artistes s’hi atreveixen i encara menys ho aconsegueixen. El turc Nuri Bilge Ceylan, cineasta físic, cineasta moral, fotògraf del paisatge interior de l’ésser humà, del seu estat d’ànim (..)  ho ha aconseguit amb la immensa “Winter Sleep” (..) el director acaba reflexionant sobre afers tan profunds com el penediment, l’orgull, la vergonya, la ira, la humiliació i l’espiritualitat. I, per descomptat, no en la seva superfície, sinó apuntant a l’essència de tots ells (Javier Ocaña, Condició de sublim, diari El País, 10.10.2014)

Crèdits fotogràfics: Golem.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!