La mirada fluida

Si durant l’estiu heu de desenvolupar el pla estratègic del vostre centre, el text següent us pot ser útil:

L’ESTRATÈGIA O L’ART DE SEMBLAR MÉS INTEL·LIGENT

Estratègia, ja està, ja l’hem deixat anar. Només pro­nunciar-la ja tenim la impressió que hem entrat dins el lloc més sagrat del temple. Aquesta paraula, que procedeix del vocabulari militar, i que serveix per expressar  l?envergadura en relació amb les tàctiques, no té pas cap contingut precís. Després d’examinar profunda­ment la qüestió, puc afirmar que només hi ha dues estratègies possibles: la concentració en el treball de base de l’empresa (entès com allò que l’empresa sap fer) i la diversificació (allò que l’empresa encara no sap fer, però que aprendrà sens falta, perquè «no es poden guardar tots els ous en el mateix cistell»). Estratègia, per tant, és una cosa simple, perquè només hi ha dues opcions possibles. Tal com Fidel Castro, líder máximo dels cubans, s’esgargamellava en els cabalosos discursos dels seus bons anys: «No hi ha tercera via».

(?oeBon dia mandra. Estratègies per sobreviure a la feina?. Corinne Maier. Edicions 62, 2004) … segueix el text

Passem a la segona lliçó d?estratègia. Quan l’em­presa segueix una política de diversificació, sempre la justifica de la mateixa manera: les «sinèrgies» entre el que s’ha dedicat a fer sempre i les noves activitats. Les sinèrgies són, en la majoria dels casos, raons a posterio­ri del tot irracionals per aplegar dues persones o dues activitats diferents. Això de l?estratègia és una activi­tat tan atzarosa com la clarividència. Scott Adams se’n burla en els seus contundents Dogbert?s Top Secret tMa­nagement Handbook: ¿Què és l?estratègia? La definició d?estratègia d’empresa és la següent: s’agafen totes les idees que ja es tenien (qualsevol cosa, tot va bé), s’hi afegeixen les bones idees de la competència i es reme­na ben remenat?.

Estratègia fa possible la creació de múltiples do­cuments escrits en la sàvia llengua que ja coneixem. En l’empresa francesa on treballo, que actua en el camp de l’energia, vaig llegir no fa gaire unes pagines, escri­tes per uns assessors, que eren realment memorables: «Mantenir-se líder comporta assegurar el sourcing i/o el posicionament del grup en el midstream del gas, així com identificar una cartera de producció òptima en funció del mass market. Això ens allunya del model pure player, que ens havia portat a definir una oferta packa­ge. Internament, el pilotatge corporatiu s’ha de realit­zar de forma voluntària en la malla intersectorial gràcies als remuntades bottom up. Les funcions PMT seran definides en referència als buits entre la imatge consolidada i l’objectiu 2006». Val el seu pes en or, ¿no us sembla?

La lectura de bajanades semblants demostra que l?estratègia no l’elaboren pas persones més intel·ligents que vosaltres. Però, llavors, ¿qui se’n cuida? Doncs una de dues, és cosa d’un grapat de paràsits (consellers, braços drets, assessors), o bé l’elabora una persona sola, el cap. La primera opció, com que és del tot ineficaç, sempre és millor que la segona, ja que moltes vegades evita relliscades considerables.

… / …

Estratègia, per alguns il·luminats, és com una mena de vareta màgica, capaç de transformar un gri­pau en príncep, però a vegades passa al revés, és clar!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!