Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre God help the Girl, de Stuart Murdoch; pel·lícula estrenada avui a bona part de la nostra cartellera i, en particular, al Cinema Truffaut, de Girona.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

(..) hi ha un Glasgow de refinada sensibilitat pop, afrancesat, sensible i lletraferit. És el Glasgow de les cançons de Belle & Sebastian, un dels grups de pop definitius de les últimes dues dècades. El seu líder i compositor, Stuart Murdoch, s’estrena ara en la direcció de cinema amb el musical indie per excel·lència, una celebració agredolça del pop que trasllada a la pantalla les cançons que Murdoch va escriure per al seu projecte paral·lel, “God help the girl” (Xavi Serra, Belle & Sebastian: el musical, diari Ara, 19.09.2014)

Stuart Murdoch, cantant i compositor del grup escocès de pop «Belle and Sebastian» debuta a la gran pantalla (..) I Murdoch va obtenir un reconeixement especial per haver aconseguit transferir el seu univers personal al cinema (..) El musical ofereix una cosmogonia naïf, estilitzada i malenconiosa de l’adolescència (..) Murdoch sembla haver-se clavat en aquest trànsit incert (..) donant voltes als mateixos temes, preocupacions i emocions que motivaven la seva creació artística a mitjans dels noranta en un musical lleuger, colorista i poc reflexiu (Marta Sureda, Un musical estilitzat i malenconiós, Full de mà del Cinema Truffaut, 19.09.2014)

(..) Vivíssima en el seu retrat de l’artista adolescent, la pel·lícula coixeja en la posada en escena de les seqüències musicals que haurien de ser el seu punt fort. Això ens fa adonar que l’aproximació de Murdoch al cinema és despentinada i precària, als antípodes de la minuciositat amb què afronta l’arquitectura de les seves cançons (Gerard Casau, God Help the Girl, Time Out Barcelona, 19.09.2014)

(..) L’espectador que no sap ni qui és Stuart Murdoch ni ha sentit mai una cançó del seu grup (Belle & Sebastian) veurà un musical amb un puntet Jacques Demy que és molt mono, sí, però pateix d’anèmia. D’altra banda, l’incondicional de l’imaginari pop de Murdoch podrà trobar-hi la sensibilitat, detallisme i encant de la seva producció musical en molts moments, i no només en les cançons (Joan Pons, God Helps the Girl, diari Ara, 19.09.2014)

(..) un musical pop, cridaner i atractiu (..) Una part important de les cançons volen ser el reflex dels sentiments, desigs i emocions que pateixen els personatges. La pel·lícula segueix l’esquema del musical clàssic en què les cançons posen entre parèntesis el camí de l’acció i creen una frontera entre allò desitjat i allò viscut (..) Té un cert encant, juga amb l’elegància en la posada en escena musical i ens ofereix un grapat de bones cançons (Àngel Quintana, Un musical “indie” pop, diari El Punt Avui, 19.09.2014)

(..) Pop lleuger, amb un to deliciosament naïf i un discurs sobre la vida que agermana optimisme amb unes gotes de malenconia. El seu esperit british no està lluny dels films sobre els Beatles que van ser dirigits per Lester (Jordi Batlle Caminal, Adorable lleugeresa, diari La Vanguardia, 19.09.2014)

Crèdits fotogràfics: Avalon

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!