Club 7 Cinema

Una selecció de fragments de crítiques i comentaris publicats en català sobre Boyhood, de Richard Linklater.

Es tracta de crítiques o articles publicats a diferents mitjans ran de l’estrena de la pel·lícula a bona part de la nostra cartellera. La tria dels fragments no pressuposa ni un resum del que ha escrit l’autor, ni la conclusió de la seva reflexió sobre el film. La meva intenció és recollir-ne algunes aportacions a la reflexió. Per descomptat que les crítiques cal llegir-les completes i, per això, quan ho permet el mitjà on ha estat publicada, en poso l’enllaç.

(..) explora l’efecte documental que el temps deixa a l’interior d’una ficció (..) Amb la singularitat de mostrar la metamorfosi i la transformació del cos d’uns actors i convertir el pas de la infància a l’adolescència, com a temps de trànsit vital, en l’element central del film (..) El resultat final no és només una experiència desconcertant sinó una pel·lícula excepcional, un dels grans títols cinematogràfics sobre l’adolescència (Àngel Quintana, Les erosions del pas del temps, suplement Cultura, diari El Punt Avui, 12.09.2014)

(..) un film tan desinteressat a “explicar” una gran història i tan obsessionat a “capturar” petits moments de pura i realista veritat fílmica (Manu Yáñez, Boyhood, diari Ara, 12.09.2014)

(..) és la història d’un nen que madura. Canvia les dents, fot l’estirada i la pell li agafa l’aspre tacte de l’adolescència. Un nen normal. No intenta viure una pubertat rimbaudiana. No va arrossegant bilis negra com un feix de llenya, ni es pren el divorci dels seus pares amb fúria venjativa. Tan sols vol comprendre el món, prendre-li les mesures, i fer-s’hi un lloc (Josep Lambíes, Boyhood, Time Out Barcelona, 12.09.2014)

(..) Linklater ens ofereix una obra mestra sobre les emocions que s’experimenten des de la infantesa fins a l’edat adulta, filmada a foc lent, sense presses però sense pauses, plasmant amb una naturalitat desbordant els esdeveniments més destacats de dotze anys de la vida d’una persona, amb les seves penes i alegries, sempre plena d’interrogants que es van obrint camí (Astrid Meseguer, El temps passa, Claqueta, La Vanguardia, 12.09.2014)

Crèdit fotogràfic: Boyhood Inc.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!