1. Per primera vegada, la
independència de Catalunya és el tema central en unes eleccions al Parlament
del Principat, per a goig dels catalans i espant dels espanyolistes.
2. En aquest context, existeix la
possibilitat d’acabar amb l’actual segrest electoral de l’independentisme al
servei de l’autonomisme.
3. Com a conseqüència de
l’efervescència independentista (no autonomista) produïda durant el darrer any
(consultes, aplecs, manifestacions…), s’ha creat la Solidaritat Catalana per
la Independència (SI), la qual no prové de la gestió autonòmica. El seu cap de
llista no ha estat conseller de governs autonòmics (de majoria i presidència no
independentistes).
4. El programa de SI és de
denúncia de l’opressió nacional i de lluita per la proclamació de la
independència. No és un programa de govern i, en conseqüència, no conté
consideracions socioeconòmiques que puguin ser inacceptables per a l’esquerra.
5. Anar més enllà de
l’autonomisme (espanyol) implica anar més enllà, també, de les restriccions
territorials regionals de les autonomies.
6. A instàncies del PSAN, SI ha
assumit en el seu programa, amb reiterats esments i concrecions, la
consideració de la nació catalana completa, altrament dita Països Catalans. I
no d’una manera retòrica o testimonial, sinó programàtica, és a dir,
incorporant al procés d’alliberament nacional la proclamació d’independència
per al conjunt dels Països Catalans.
7. Assumir la nació catalana
completa és estar disposat a trencar realment amb l’Estat espanyol.
Per
tot això, el PSAN, el partit amb més anys de lluita per la independència, hi
donarà el seu suport, fins a la conclusió de l’actual procés electoral. I
després, en tornarem a parlar.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
L’enhorabona per la ferma defensa del marc nacional català complet. Ja hi poden bordar els ocupants i els regionalistes de dalt (CiU) i baix (BLOC).
Si els espanyols desacomplexadament s’ajuden entre ells i intervenen on i quan volen arreu del “seu” territori “nacional” nosaltres hauríem de fer el mateix, sense manies i decididament.
Cert, crec que el PSAN ha fet una passa difícil i cal dir que també sorprenent. Ben poca gent s’esperava aquest acord, però personalment ho he vist amb molts bons ulls. Per què? Bàsicament per dos motius: als nostres opressors, això de la unitat els fa massa por i, conforme està la situació actual, no ens podem quedar amb l’essència de la puresa quan ens estan pegant per tots els cotats. Al cap i a la fi, del que es tracta és d’anar llevant-nos les opressions, veritat?
I l’altre debat és… I al País Valencià, què hem de fer? Crec que és l’hora d’anar encetant un debat per anar construint des de tots els sectors catalanistes del País Valencià una plataforma unitària de cara a poder anar ifluenciant en l’opinió dels valencians. Fem-ho amb tranquil·litat, però fem-ho. I què en pensa en Guia de tot això?