Club 7 Cinema

Al Pacino, protagonista per partida doble, en una jornada amb cors trencats a Venècia 2014.

Venècia 2014. Competició.

A les ordres de David Gordon Green, el veterà Al Pacino aspira al Premi de Millor Actor de la Mostra de Venècia amb el seu rol d’ un manyà ja granat d’un poblet de Texas, rosegat per la renúncia a la dona del seus somnis, que va fer quatre dècades enrere.

Manglehorn. Direcció: David Gordon GREEN. Producció nord-americana. Guió: Paul Logan. Intèrprets: Al Pacino, Holly Hunter, Harmony Korine, Chris Messina. Sinopsi: L’Angelo Manglehorn (Al Pacino) és un manyà que mena una vida normal en un petit poble de Texas. Rera la seva aparença, però, hi ha un rerefons. Fa quaranta anys va renunciar a la dona dels seus somnis per donar un cop i encara avui en dia no es perdona l’opció que va prendre. Es passa el dia turmentant-se i escrivint-li compulsivament cartes d’amor. En Manglehorn coneix una noia jove que l’ajuda a refer-se, tot i que aquell seu passat secret amenaça sempre de sobreeixir. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: WestEnd Films*. Distribuïdores: Movies Inspired*. Altres festivals: Toronto 2014 Special Presentations. Director: David Gordon Green (Little Rock, Arkansas, EUA, 09.04.1975). Extracte de filmografia: George Washington (2000), All the real girls (2003), Undertow (2004), Pineapple Express -coneguda com a Superfumados, Délire express, Strafumati– (2008), Your Highness -coneguda com a Caballeros, princesas y otras bestias, Votre majesté, Sua Maestà– (2011), The Sitter (2011), Prince Avalanche (2013), Joe (2013), Manglehorn (2014).

Certament, Al Pacino no és l’únic que té el cor trencat a la jornada veneciana d’avui. Benoît Jacquot s’acosta a tres altres cors trencats:

Tres cors (Trois coeurs | Three Hearts). Direcció: Benoît JACQUOT. Producció valono-germano-francesa. Guió: Benoît Jacquot, Julien Boivent. Intèrprets: Léa Seydoux, Charlotte Gainsbourg, Catherine Deneuve, Benoît Poelvoorde, Adèle Ado. Sinopsi: En una ciutat de províncies, en Marc troba la Sylvie en perdre el tren amb què havia de retornar a París. Ronden pels carrers fins a la matinada, parlant de tot menys d’ells mateixos, en una mena d’acord estrany, com coreografiat. Quan en Marc agafa el primer tren, queden amb la Sylvie, a París per a d’aquí a uns dies. Res no saben l’un de l’altre i tanmateix és més que un joc, és així. La Sylvie hi anirà, com havien quedat; però en Marc, malauradament no. La buscarà, certament, però n’acabarà trobant una altra, la Sophie, sense saber que és la germana de Sylvie. Certament, en Marc i la Sylvie es tornaran a veure i l’entesa ben singular entre ells no s’haurà pas esvaït del tot, però ja serà massa tard… Més informació: Facebook oficial | Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: Elle Drive. Distribuïdores: Wild Bunch | BiM. Altres festivals: Toronto 2014 Special Presentations. Director: Benoît Jacquot (París, França, 05.02.1947). Extracte de filmografia: Les enfants du placard (1977), Corps et biens (1986), La fille seule (1995), Le septième ciel (1997), L’escola de la carn (1998), Pas de scandale (1999), La fausse suivante (2000), Sade (2000), Tosca (2001), À tout de suite (2004), L’intouchable (2006), Villa Amalia (2009), Al fons del bosc (2010), L’adéu a la reina (2012), 3 cors (2014).

Venècia 2014. Fora de Competició.

Al Pacino es deleix pel món teatral i Barry Levinson, adaptant La humiliació, de Philip Roth, li ofereix en safata el paper d’un actor teatral, dels més grans de la seva generació, que ha entrat en decadència. La cosa promet, si més no, un recital interpretatiu d’Al Pacino, fora de competició, en aquest cas:

La humiliació (The Humbling). Direcció: Barry LEVINSON. Producció luxemburgueso-nord-americana. Guió: Buck Henry i Michal Zebede, adaptació de la novel·la La humiliació, de Philip Roth (Ed. La Magrana). Intèrprets: Al Pacino, Greta Gerwig, Nina Arianda, Barry Levinson, Dianne Wiest, Charles Grodin . Sinopsi:En Simon Axler (Al Pacino) és un dels més grans actors de teatre de la seva generació, però ara ha entrat en decadència. Té més de seixanta anys i ha perdut el  talent i la  seguretat, la confiança en si mateix s’ha esvaït. La seva dona, incapaç d’afrontarli la depressió, l’ha deixat, igual que ha fet el públic, i el seu agent no sap com convèncer-lo perquè torni a pujar l’escenari. En aquest atroç historial d’aterridora autodestrucció, en Simon troba un consol momentani i aparent en un desig eròtic. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: Nu Image / Millennium Films. Altres festivals: Toronto 2014 Especial Presentations. Director: Barry Levinson (Baltimore, Maryland, EUA, 06.04.1942). Extracte de filmografia: Diner (1982), El millor (The Natural, 1984), El secret de la piràmide (1985), Good morning Vietnam (1987), Rain Man (1988), Avalon (1990), Bugsy (1991), Toys (1992), Disclosure -coneguda com Acoso, Harcèlement, Rivelazione– (1994), Sleepers (1996), Wag the Dog -coneguda com La cortina de humo, Des hommes d’influence, Sesso & Potere– (1997), Sphere (1998), Liberty Heights (1999), (..) La humiliació (2014).

I fora de concurs, també, un film col·lectiu signat per cineastes coneguts, primera part d’un projecte ambiciós llançat per Guiilermo Arriaga, amb el nom “Heartbeat”, que, si ara toca la fragilitat humana i la diversitat religiosa, es completarà més endavant amb altres parts: Encounters, una mirada a la identitat sexual; Into the Bloodstream, exploració de les drogues, i Polis, una anàlisi de la política.

Words with Gods. Direcció: Guillermo ARRIAGA, Hector BABENCO, Álex DE LA IGLESIA, Amos GITAI, Bahman GHOBADI, Emir KUSTURICA, Mira NAIR, Hideo NAKATA, Warwick THORNTON. Producció mexicano-nord.americana. Intèrprets: Yaël Abecassis, Masatoshi Nagase, Pepon Nieto, Emir Kusturica, Damian Bichir, Yilmaz Erdogan, Chico Diaz, Miranda Tapsell, Ram Kapoor. Sinopsi: Pel·lícula d’episodis cadascun dels quals l’ha realitzat un cineasta diferent que parla de la fragilitat humana i de la seva relació amb les religions; entre les quals, l’espiritualitat aborígena, el budisme, les fes abramítiques, l’hinduisme i l’ateisme. Cada curtmetratge, integrat de ple en el conjunt, s’acobla als altres mitjançant una seqüència animada creada per la mexicana Maribel Martínez. Episodis: “La sangre de Dios” (G. Arriaga); “The Man That Stole a Duck” (H. Babenco); “La confesión” (A. De la Iglesia); “Kaboki” (B. Ghobadi); “The Book of Amos” (A. Gitai); “Our Life” (E. Kusturica); “God Room” (M. Nair); “Sufferings” (H. Nakata), i “True Gods” (W. Thornton). Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: pendent.

Venècia 2014. Horitzons.

El horitzons venecians d’aquest dissabte prenen un caire terrorífic, de por avinent al Festival de Sitges; ja sigui per mor d’un parell de bessons de nou anys que lluiten contra la presumpta usurpadora de la identitat de sa mare, en una casa austríaca arraconada, a Goodnight Mommy (co-guionitzada i co-dirigida per una col·laborada d’Ulrich Seidl) ja sigui a través de la història d’un lleial perdonavides de la màfia que tanmateix es converteix en home perseguit quan intenta salvar una prostituta de les urpes del fill sàdic d’un capo, a Sense cap mena de pietat.

Goodnight Mommy (Ich Seh, Ich Seh). Direcció: Veronika FRANZ i Severin FIALA. Producció austríaca. Guió: Severin Fiala i Veronika Franz. Intèrprets: Susanne Wuest, Elias Schwarz, Lukas Schwarz. Sinopsi: En un estiu calorós, una casa aïllada, al camp, entre boscos i camps de cereals. Dos germans bessons, de nou anys, esperen la mare. La mare arriba a casa, amb la cara embenada de resultes d’una operació cirurgia estètica: a partir d’aquell moment, res no serà com abans. Els menuts comencen a dubtar que aquella dona sigui de debò sa mare. Comença aleshores una lluita existencial per la identitat i la confiança mútua… Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: Films Distribution. Altres Festivals: Toronto 2014 Vanguard. Directors: Veronika Franz (x). Guionista habitual d’Ulrich Seidl i ajudant de direcció. Severin Fiala (x). Polifacètic, és co-autor de dos curtmetratges ia ha dirigit amb Franz un documental i aquest film que marca el seu debut en el llargmetratge de ficció. Extracte de filmografia: El 2012 van debutar amb la realització conjunta del documental Kern. Tot seguit, Goodnight Mommy (2014)

Sense cap mena de pietat (Senze nessuna pietà). Direcció: Michele ALHAIQUE. Producció italiana. Guió: pendent. Intèrprets: Pierfrancesco Favino, Greta Scarano, Claudio Gioè, Adriano Giannini, Ninetto Davoli. Sinopsi: Un lleial perdonavides de la màfia es converteix en  home perseguit quan decideix protegir una atractiva prostituta del sàdic fill del seu cap. Anem a pams. En Mimmo (Pierfrancesco Favino) només voldria fer de paleta, perquè prefereix construir edificis a exercir la violència sobre altri; però viu en un món ferotge en què s’han de seguir les regles marcades si es vol sobreviure. Tanmateix, tot canvia quan apareix a la seva vida la Tania (Greta Scarano), una noia molt guapa. Amb ella tot podria anar bé, però no es pot esperar fer una nova vida sense acabar de passar comptes amb la que es menava fins ara. Més informació: Mostra de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: Indie Sales Company. Distribuïdores: BiM. Altres festivals: Toronto 2014 Discovery. Director: Michele Alhaique (x). Format a l’Scuola Nazionale di Cinema.  Actor que debuta en el llarg de ficció, després d’haver realitzat alguns curtmetratges.. Extracte de filmografia: Sense cap mena de pietat (2014)

Jornades dels Autors. Venècia 2014.

Se l’esperava a Canes 2014 i no ha entrat ni en competició a la Mostra de Venècia. És un refugi – taula de salvació o una aposta arriscada i coherent dels programadors, la selecció a les Jornades dels Autors, de Metamorfosis, de Christophe Honoré, lliure adaptació d’Ovidi als nostres dies?

Metamorfosis (Métamorphoses). Direcció: Christophe HONORÉ. Producció francesa. Guió: Christophe Honoré, adaptació del poema Les metamorfosis, d’Ovidi (La Magrana Clàssics). Intèrprets: Damien Chapelle, Amira Akili, Sébastien Hirel, Mélodie Richard, George Babluani. Sinopsi: L’Europa se salta la classe, fa campana, per pujar a un camió de vuit rodes amb un noi magnètic anomenat Júpiter. Poc s’imagina el viatge iniciàtic que és a punt de començar. Just a tocar de l’autopista hi ha una terra on viuen déus poderosos que poden transformar els humans en plantes o animals en un tres i no res. En Júpiter, en Bacus, l’Orfeu: l’Europa observa, escolta i actua en aquesta confrontació entre déus i mortals, maldant per trobar més sentit a la vida i a l’amor amb aquests venjatius i dolços seductors. Més informació: Jornades dels Autors Venècia 2014 | Imdb. Vendes internacionals: MK2. Director: Christophe Honoré (Carhaix-Plouguer, Finisterre, França, 10.04.1970). Extracte de filmografia: 17 cops Cécile Casard (2002), Ma mère (2004), A París (2006), Les cançons d’amor (2007), La belle personne (2008), No filla, tu no aniràs a ballar (2009), Homme au bain (2010), Les bien-aimés (2011), Metamorfosis (2014).

Setmana Internacional de la Crítica. Venècia 2014.

Amb producció dels germans Dardenne i d’Olivier Père, figura emblemàtica del cinema d’autor europeu més innovador (descobridor d’Albert Serra), l'”opera prima” de Stéphane Démoustier arriba a la Setmana de la Crítica.

Terra batuda (Terre Batue | 40-love | Terra battuta). Direcció: Stéphane DEMOUSTIER. Producció franco-belga. Guió: Stéphane Demoustier, Gaëlle Macé. Intèrprets: Olivier Gourmet, Valeria Bruni Tedeschi, Xavier Beauvois. Sinopsi: En pocs mesos, en Jérôme, de quaranta-cinc anys d’edat, passa per totes les derrotes. Acomiadat, fracassa per poc en l’intent de crear la cadena de botigues que s’havia afigurat i, en la tempesta, perd la seva dona. Mentrestant, el seu fill Ugo, d’onze anys, confirma el seu talent com a jugador de tennis i destaca de valent als campionats regionals. Testimoni dels fracassos de son pare, del reguitzell d’humiliacions que pateix l’home, l’Ugo no està gens disposat a renunciar als seus somnis de campió. Més informació: Setmana de la Crítica de Venècia | Imdb. Vendes internacionals: pendent. Distribuïdores: Diaphana. Director: Stéphane Démoustier (Lille, França, 1977). Productor i curtmetratgista, que el 2013 ha realitzat un documental, Les petit joueurs, sobre tres nens que participen en cxampionats de tennis, i tot seguit debuta en la ficció amb Terra batuda (2014)

Crèdits fotogràfics:

Foto de capçalera: La humiliació (Mostra de Venècia)

Fotos Competició: 3 cors (Thierry Valletoux – Wild Bunch) | La resta, Mostra de Venècia.

Fotos Fora de Competició: Mostra de Venècia

Fotos Horitzons: Goodnight Mommy (Fim Press Plus)

Fotos Jornades dels Autors: Metamorfosis (Foto de Jean-Louis Fernández)

Fotos Setmana de la Crítica: Terra batuda (Les Films Velvet).

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!