Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

1 d'agost de 2014
0 comentaris

Prèvia: “Xauxa”, de Lisandro Alonso

Gràcies a una plataforma VOD he pogut veure Xauxa, de l’argentí Lisandro Alonso, un dels títols clau de Canes 2014 i que hauria de ser-ho també de la propera temporada cinematogràfica.

Xauxa és una de les obres més estimulants de totes les que porto vistes enguany. Malgrat alguna imperfecció, et permet retrobar-te amb el cinema bell, poètic sense renunciar al relat, suggerent, capaç de descol·locar-te quan menys t’ho esperes, de lectura i relectura… Ai, que poques pel·lícules es fan avui en dia, com aquesta, en què l’autor creu pregonament en la intel·ligència i sensibilitat de l’espectador i en les possibilitats del cinema i alhora n’explora amb delit la seva essència, el que té d’oníric, d’ombra a la cova…

JAUJA_3__c__le_pacteLa pel·lícula s’ambienta en un lloc avançat, Patagònia endins, el 1882, durant la pretesa “Conquesta del desert”, campanya genocida contra els indígenes de la regió. El capità Gunnar Dinesen (Viggo Mortensen) ha arribat de Dinamarca, amb Ingeborg, la seva filla de quinze anys, per a ocupar una plaça d’enginyer a l’exèrcit argentí. Única dona per aquells rodals, la Ingeborg (Ghita Nørby) du els homes de cap. S’enamora d’un soldat jove i, aprofitant la fosca nocturna, fugen tots dos. Quan es desperta, el capità Dinesen es fa càrrec de la situació i entra en territori enemic, encalçant la jove parelleta.

Xauxa_C14(01)Lisandro Alonso, com ja va demostrar en els seus films anteriors (Liverpool, per exemple), té un talent remarcable per a copsar la bellesa natural d’uns paisatges no precisament de postal i dels seus personatges, solitaris en terra hostil. A Xauxa, du el seu estil de mena contemplatiu a un estadi superior; la taciturna mirada existencialista, no exempta de poesia, la transforma en relat de tons èpics, d’una lírica discreta, pregona, commovedora. Tampoc estem gaire avesats (darrerament) a veure com un autor fa un pas endavant d’aquesta magnitud. En una època com l’actual, que els estils reeixits es converteixen ràpidament en carcasses limitadores de la creativitat o en fòrmules que aviat perden la frescor, fa bo gaudir d’un creixement artístic com el d’Alonso en aquest film.

No estem davant d’una obra perfecta. En alguns moments de la pel·lícula, comet alguns salts de muntatge difícilment païbles pels partidaris de cal·ligrafia cinematogràfica ortodoxa; encara que s’accepti el caire que pren Xauxa a la seva part final. D’altra banda, tampoc és que Alonso jugui a una sintaxi trencadora, per la qual cosa aquells moments aïllats es converteixen en impureses (com les que fan valuosos els diamants). I no fóra d’estranyar que hi hagués polèmica amb dues giragonses que el cineasta introdueix al terç final de la pel·lícula i que descol·loquen, tant com resulten fascinants. És allò d’agafar-te a contrapeu i deixar-te rumiant força hores i dies després d’haver-la vist.

Xauxa_C14(03)Impecablement estructurada en tres parts i un epíleg (“l’epíleg”, en diria jo), després de presentar-nos personatges i situació, la pel·lícula esdevé la recerca desesperada d’un home delerós de trobar la seva filla,fins al límit d’allò físicament i materialment possible. És així que dóna pas a una resolució que traspassa la barrera del realisme, potencialment onírica, fantasmagòrica, sense canviar ni la textura visual ni les coordenades espacials del fílm, per bé que la dimensió “temps” s’altera… I encara ens reserva la sorpresa de l’epíleg, que fóra un recurs narratiu fàcil, si no fos que Lisandro Alonso li atorga una entitat especial, amb la durada i amb els elements enigmàtics de què el dota, entre els quals la figura d’un gos… Quan creus que ja s’acaba, torna a començar, deia Raimon a la famosa cançó, i aquí, com en tantes bones pel·lícules de la història del cinema, just al final se’ns convida a repensar tot el que hem vist i viscut (veient la pel·lícula) i a rumiar sobre la matèria de què estan fets els somnis, el cinema…

FOTOS (Le Pacte) Xauxa, de Lisandro Alonso

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!