Club 7 Cinema

Projectada a Un Certain Regard, Xauxa, de Lisandro Alonso, ha fet exclamar més d’un crític pel fet que no hagi participat a la Competició, ja que la consideren una de les millors obres vistes en el que va de Canes 2014.És un d’aquell misteris que mai no s’acaben de resoldre: què du els seleccionadors d’un certamen a decidir que, per exemple, Contes salvatges, de Damián Szifrón, vagi a concurs, quan n’hi ha força que encara es pregunta què caram hi feia, allà, i en canvi, una altra cineasta argentí, com és Lisandro Alonso hagi tingut la pel·lícula a Un Certain Regard, quan hauria pogut aspirar a premi dels grossos, segons que diuen…

FOTO © Le Pacte Xauxa, de Lisandro Alonso

---

Del minimalisme a un cinema de gran força poètica.

Per a Àngel Quintana,  suposa un salt de gegant del minimalisme cap un cinema de gran força poètica. El cineasta passa a convertir-se en un dels grans i cronstrueix una vella pel·lícula entre la història i el somni, entre la llegenda i la realitat; segons que va escriure al Facebook i va piular al Twitter: Entre la història i el somni Lisandro Alonso ens porta al país de Jauja amb gran bellesa i extrema delicadesa visual#Cannes2014 (..) Lisandro Alonso dona un salt gegantí amb Jauja i es sitúa entre els més grans de #Cannes2014. I el comentari extens, a Caimán.

Pel·lícula digna de memòria.

(..) Lisandro Alonso ha fet un salt gegantí com a cineasta creant unes imatges bellíssimes que, en format quadrat, contenen una història que no sé sap si és real, somiada o imaginada i en la qual un home (Viggo Mortensen) es perd buscant la filla en un territori argentí on la població indígena és massacrada: el sublim i la barbàrie (Imma Merino, Malsons americans al Festival de Canes, El Punt Avui, 20.05.2014)

Tan bella i suggerent com inexplicable.

Viggo Mortensen s’adapta a la perfecció al cinema poètic i transcendent d’Alonso, que segueix Mortensen en un viatge existencial que despulla el personatge d’atributs i culmina en una enigmàtica fuga cap al fantàstic. Una obra tan bella i suggerent com inexplicable (Xavi Serra, Hollywood segons Cronenberg, diari Ara, 20.05.2014)

Preciosa fotografia.

La preciosa fotografia de JAUJA de Lisandro Alonso és de Timo Salminen, en una de les seves rares col·laboracions lluny d’Aki Kaurismäki, ha piulat Eulàlia Iglesias.

El més important dels cineastes llatinoamericans del segle XXI.

Per a Manu Yáñez, aquesta pel·lícula confirma Lisandro Alonso com el més important dels cineastes llatinoamericans del segle XXI. No para de créixer, segons que ha escrit a Twitter, on ho ha reblat tot comentant que arrrenca com una relectura modernista de “The Searchers” de Ford. Després es mistifica i fractura de forma especular.

El film més sorprenent vist a Canes.

De llarg, el film més sorprenent vist a Canes, ha escrit a Twitter Carlo Chatrian, crític cinematogràfic, director artístic del Festival de Locarno.

---