Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

5 de maig de 2014
0 comentaris

Canes 2014 · Fora de Competició: “L’home a qui se l’estimava massa”, d’André Téchiné

Filmada en part a la Costa Blava francesa, amb l’acció centrada a Niça, que és a tocar de Canes. Protagonitzada per Catherine Deneuve, “madame Glamour”; Guillaume Canet, “el noi que enamora les franceses”, i Adèle Haenel, guanyadora d’un César, cosa que ofereix una atractiva “montée des marches” al Palau dels Festivals. Un cas mediàtic dut a la pantalla, com és el d’Agnès Le Roux, despareguda el 1977 sense que mai se n’hagi trobat el cos. I amb André Téchiné a la direcció. D’ingredients no n’hi falten a aquesta pel·lícula per convertir-se en un bona proposta “fora de competició” de Canes 2014.

FOTO © Mars Distribution L’home a qui se l’estimava massa, d’André Téchiné


L’home a qui se l’estimava massa (L’homme que l’on aimait trop | In the name of my daughter)

Direcció: André Téchiné. Guió: André Téchiné, Cédric Anger, Jean-Charles Le Roux, basat en el cas Agnès Le Roux. Producció: Fidélité Films (França). Durada: 1h56.

Repartiment: Catherine Deneuve (Renée Le Roux), Guillaume Canet (Maurice Agnelet), Adèle Haenel (Agnès Le Roux).

Sinopsi: Niça, 1976. Ran del fracàs del seu matrimoni, Agnès Le Roux (Adèle Haenel) torna amb la seva mare Renée (Catherine Deneuve), propietària del Casino “Le Palais de la Méditérranée”. La noia s’enamora del confident de Renée, Maurice Agnelet (Guillaume Canet), un advocat guapo deu anys més gran. Ell manté altres relacions; però ella està boja per ell. Accionista del Casino, Agnès se’n vol vendre la seva part —herència familiar— per a viure de manera independent; però, obstinadament, la mare s’hi nega. De sobte, el casino comença a tenir problemes. La Renée es veu amenaçada. L’ombra de la màfia i d’en Fratoni, l’amo fosc d’un casino de la competència que vol quedar-se el Palais de la Mediterranée, és al darrere de les malifetes que pateixen. Enmig d’aquest conflicte, en Maurice canvia de bàndol i empeny l’Agnès a posar-se en contacte amb en Fratoni, que li ofereix 3 milions de francs perquè voti contra la seva pròpia mare. L’Agnès ho accepta i la Renée perd el control del Casino. A l’Agnès li reca la seva traïció. En Maurice la deixa. Després d’un intent de suïcidi, la noia desapareix a l’octubre de 1977. El seu cos mai no l’han trobat. Al cap de trenta anys, en Maurice Agnelet segueix sent el principal sospitós d’aquest crim, sense proves ni cos. Convençuda que n’és el culpable, la Renée lluita de valent perquè se’l condemni…

Vídeos: Altres tràilers | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: Elle Driver. Distribuïdores: Mars Films. Més informació: Web oficial |  Imdb (ang) | Unifrance (fr) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).


FESTIVAL DE CANES 2014

Fora de Competició

L’home a qui se l’estimava massa


Apunts d’aquest blog relacionats amb el film ran de Canes 2014: Primeres reaccions | Canes 2014: programa dc 21 | Tot Canes 2014 | Canes 2014: Fora de Competició | La Selecció.


Altres apunts d’aquest blog relacionats amb el film: Pendent. Estrena: al mercat francès, 16.07.2014.

Reconeixements: Premis i nominacions. Altres festivals: Altres festivals.


Director: André Téchiné (Valence, Tarn-et-Garonne, França, 13.03.1943). Abans de pujar a París als vint anys, Téchiné es forma cinematogràficament a les sales de cinema i ja escriu de cinema en una revista d’institut de secundària. Quan intenta entrar a l’escola superior de cinema (IDHEC), no en passa l’examen; però de seguida entra a formar part dels Cahiers du Cinéma. Tanmateix, el 1965 ja dirigeix el primer curtmetratge i treballa com a ajudant de direcció en alguns films. I el 1969 debuda amb el llargmetratge Paulina se’n va, que presenta a la Quinzena dels Realitzadors de Canes.

Extracte de la seva filmografia: Paulina se’n va (1969), Barocco (1976), Les germanes Brontë (1979), Hôtel des Amériques (1981), Rendez-vous (1985), El lloc del crim (1986), Els innocents (1987), A la boca, no (1991), Ma saison préférée (1993), Les roseaux sauvages (1994), Els lladres (1996), Alice i Martin (1998), Lluny (2001), Les égarés (2003), Les temps qui changent (2004), Els testimonis (2007), La noia del tren (2009), Imperdonables (2011), L’home a qui se l’estimava massa (2014).

Presències a Canes: André Téchiné al Festival de Canes | a la Quinzena dels Realitzadors de Canes.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!