Club 7 Cinema

Xauxa: País imaginari on hom tindria tot el que desitja (DIEC2). Per als antics, Xauxa era un terme que designava un país mitològic, tot abundància i felicitat. Innombrables expedicions van mirar de trobar-lo. Amb el temps, la llegenda va créixer desproporcionadament. Sens dubte, la gent exagerava, com de costum. L’única cosa que se sap és que tothom que va intentar trobar aquest paradís terrenal es va perdre pel camí. Lisando Alonso, sis anys després de Liverpool, torna amb aquest film enigmàtic, que ha estat sense títol al decurs de la seva producció i finalment anomenat Xauxa, en què un pare i una filla van des de Dinamarca a un desert desconegut que hi ha en un regne més enllà dels confins de la civilització. Al repartiment i a la (co)producció, Viggo Mortensen.

Xauxa (Jauja)

Direcció: Lisandro Alonso. Guió: Lisandro Alonso, Fabián Casas. Producció: Les Films du Worso (França), 4L (Argentina), Perceval Prees (EUA), Massive (EUA), Mantarraya (Mèxic), Fortuna Films (Holanda), Kamoli Films (Dinamarca), The Match Factory (Alemanya), Bananeira Films (Brasil). Durada: 1h41.

Intèrprets: Viggo Mortensen, Ghita Nørby, Viilbjork Malling, Esteban Bigliardi, Diego Román, Adrián Fondari, Mariano Arce.

Sinopsi: Un lloc avançat en un indret arraconat Patagònia endins, el 1882, durant la presetesa “Conquesta del desert”, campanya genocida contra els indígenes de la regió. D’actes salvatges, cada cop n’hi ha més, per totes bandes. El capità Gunnar Dinesen (Viggo Mortensen) arriba de Dinamarca, amb la seva filla de quinze anys, per a ocupar una plaça d’enginyer a l’exèrcit argentí. Única dona per aquells rodals, la Ingeborg (Ghita Nørby) du els homes de cap. S’enamora d’un soldat jove i, aprofitant la fosca nocturna, fugen tots dos. Quan es desperta, el capità Dinesen es fa càrrec de la situació i entra en territori enemic, encalçant la jove parelleta. És així que la pel·lícula esdevé la recerca desesperada d’un home delerós de trobar la seva filla, una recerca solitària que ens du a un lloc fora del temps, on el passat ja no existeix i el futur no té cap sentit… Temps i espai es confonen fins a quedar en suspensió al voltant d’un gos, que muta i acaba encarnant potser l’enigma de la creació.

Vídeos: Tràilers | Vídeos al web del Festival de Canes.

Vendes internacionals: NDM. Distribuïdores: Le Pacte. Més informació: Web oficial | Imdb (ang) | Cinenacional (esp) | AlloCiné (fr) | CommeAuCinéma (fr) | MyMovies (it).

FESTIVAL DE CANES 2014

Un Certain Regard

Xauxa

Apunts d’aquest blog relacionats amb el film ran de Canes 2014: Prèvia | Lisandro Alonso: “Aquesta pel·lícula ha près un caire irreal com per ajudar-me a pensar el món i el temps que habitem” | Reaccions | Canes 2014: programa dg 18 | Tot Canes 2014 | Canes 2014: Un Certain Regard | Un Certain Regard: La selecció.

Reconeixements a Canes 2014: Premi FIPRESCI de la Crítica Internacional.

Altres apunts d’aquest blog relacionats amb el film: Pendent. Estrena: pendent.

Reconeixements: Premis i nominacions. Altres festivals: Altres festivals.

Director: Lisandro Alonso (Buenos Aires, Argentina, 1975). Estudia a la Fundación Universidad del Cine (FUC). Auxiliar de l’enginyer de so en un parell de films de Pablo Trapero, ajudant de direcció de Nicolás Sarquís, el 1995 corealitza (amb Catriel Vildosola) el curtmetratge Dos en la vereda i el 2001 debuta amb el llargmetratge La libertad. Cineasta força contemplatiu i d’obra taciturna, dotada d’una vigorosa expressió audiovisual, el 2003 va crear 4L, la seva pròpia productora.

Extracte de la seva filmografia: La libertad (2001), Los muertos (2004), Fantasma (2006), Liverpool (2008), Sense títol (Carta per a en Serra) (2011), Xauxa (2014)

Presències a Canes: Lisandro Alonso al Festival de Canes | a la Quinzena dels Realitzadors.

FOTO © Le Pacte Xauxa, de Lisandro Alonso