Al primer volum de Nymphomaniac hi ha un moment en que el jueu (per ascendència) Seligman, indissimulat alter ego del cineasta, es declara antisionista però no antisemita. Més llenya al foc.
Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
9 de febrer de 2014
1 comentari
No em fas gràcia, Lars von Trier
Lars von Trier ha presentat avui a la Berlinale la versió no censurada de Nymphomaniac. De fet, pel que en diuen les cròniques, el danès només hi ha fet acte de presència, perquè s’ha abstingut d’aparèixer a la roda de premsa. Això sí, s’ha passejat davant les càmeres amb una samarreta que du estampada la imatge oficial del Festival de Canes i la frase “Persona non grata”.
Bocamoll, el 18.05.2011 Lars von Trier es va passar de la ratlla, al decurs de la roda de premsa de presentació de Malenconia al Festival de Canes i el Consell d’Administració del certamen el va declarar “persona non grata”.
FOTO © Gerhard Kassner / Berlinale Lars von Trier, a la Berlinale, amb la samarreta que s’ha fet fer, amb la imatge oficial del Festival de Canes i l’expressió “Persona non grata”
Comprenc en Hitler. Penso que va fer coses dolentes, totalment, però me’l puc imaginar assegut al búnquer a la fi (..) Dic només que comprenc l’home. No va ser pas un bon home, però el comprenc molt i fins hi simpatitzo una mica. Però, per descomptat (..) no vaig contra els jueus (..) Hi estic a favor, però tampoc gaire, perquè Israel fa “cagar” de debò. Aquestes van ser les declaracions, davant les quals, el Consell d’Administració del Festival de Canes, per majoria, va decidir declarar persona non grata al Festival de Canes el director Lars von Trier, amb efecte immediat, per haver utilitzat la tribuna de Canes per fer unes manifestacions inacceptables, intolerables, contràries als ideals humanistes i de generositat inherents al Festival, que condemnen fermament.
Per molt que fos una relliscada de bocamoll, d’individu avesat a la provocació i a la publicitat paracinematogràfica, enderiat a ser un etern “infant terrible”, carn dels mitjans de comunicació com a reclam (?) de la seva obra (que no necessita cap d’aquests numerets, però ell, l’autor, s’entossudeix a fer-los, talment com si fos patològicament insegur), dir coses com les que va dir té un preu. A la seu d’una organització pertanyent a un estat democràtic no hi pot haver la menor “comprensió” cap a Hitler. Es va passar de la ratlla i, al Festival de Canes, poques opcions li quedaven. L’haurien d’haver expulsat “in aeternum”, però la direcció del certamen, comprenent que era un exabrupte “inconscient” de Von Trier, va bregar perquè la resposta oficial fos la més lleu possible; de manera que l’expulsió fou tan sols per al cineasta (no la pel·lícula) i per la durada d’aquella edició (no sé si hi van afegir un parell de mesos més). No deixa d’haver-hi que retreu al Festival i al sistema polític francès una certa hipocresia i no seré jo qui no els critiqui davant d’altres casos; però això no treu que les declaracions de Von Trier no es podia pas deixar-les passar.
De manera que no em fa cap gràcia el Sr. Von Trier quan va pel món amb la samarreta de “Festival de Cannes. Persona non grata”. Certament, ha aconseguit que ara tots parlem de la samarreta i no de la seva pel·lícula; però abans prefereixo que segueixi expulsat de Canes i de tots els certamens democràtics que deixar-li passar la “broma”. Voleu dir que se n’ha penedit de debò, del que va dir? Potser valdria més que anés pel món amb una samarreta clarament anti nazi (oimés ara que l’extrema dreta pot pujar electoralment molt, a les eleccions europees).
No em fas cap gràcia, Lars Von Trier.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!