Club 7 Cinema

Si ens diuen que l’acadèmica britànica del cinema ha nominat com a Millor Pel·lícula 12 anys d’esclavitud, de Steve McQueen; American Hustle, de David. O. Russell; Capità Phillips, de Paul Greengrass; Philomena, de Stephen Frears, i Gravity, d’Alfonso Cuarón, és fàcil que concloem molt ràpidament que els BAFTA juguen a ser un clon dels Oscar. I segurament no anirem equivocats. Fins i tot en aquests guardons hi ha un apartat dedicat específicament a “pel·lícules britàniques”, reflex de la consciència acadèmica de fins a quin punt estan dominats pels ianquis.

Ara bé, si hi parem atenció, veurem per exemple que Steve McQueen, un dels cineastes de moda a la temporada de premis nord-americana… és anglès; que Christian Bale, protagonista d’American Hustle… és gal·lès; que Paul Greengrass parla del capità Phillips i dirigeix Tom Hanks, però és anglès; que Gravity té coproducció britànica, i, per descomptat, que Stephen Frears és ara mateix un dels cineastes veterans d’Anglaterra. I és que de la mateixa manera que els productes “ianquis” se les campen pel mercat britànic, els directors, actors i tècnics d’aquelles illes es mouen per la indústria nord-americana com si estiguessin a casa seva. És més, sovint els actors, les actrius, els experts en vestuari i direcció artística compten amb un “plus”: el prestigi que els de l’antiga colònia atorguen als de la vella metròpolis. Recordem que Philomena i la seva protagonista Judi Dench atresoren ja força nominacions d’associacions de crítics i gremis; com és el cas de Saving Mr. Banks i la seva protagonista, Emma Thompson. Aquests dos films aspiren també al BAFTA de “Film Britànic Destacat”, conjuntament amb Mandela: Long Walk To Freedom, El gegant egoista, Rush i… Gravity.

Llista de les nominacions BAFTA 2013, per categories: BAFTA Awards in 2014.

FOTO © Warner Bros Ent. Gravity, d’Alfonso Cuarón

---

Encapçala la llista de nominacions als BAFTA, Gravity, d’Alfonso Cuarón, amb 11 candidatures: Pel·lícula, Pel·lícula Britànica, Direcció, Guió, Actriu —Sandra Bullock—, Fotografia, Muntatge, Música, Disseny de Producció, So i Efectes Visuals.

Empatades a 10 nominacions: 12 anys d’esclavitud, de Steve McQueen (Pel·lícula, Direcció, Guió Adaptat, Actor —Chiwetel Ejiofor—, Actor en Paper Secundari —Michael Fassbender—, Actriu en Paper Secundari —Lupita Nyong’o—, Fotografia, Muntatge, Música, Disseny de Producció (a les quals, caldria afegir la de Lupita Nyong’o com a estrella emergent) i American Hustle, de David O. Russell (Pel·lícula, Direcció, Guió, Actor —Christian Bale—, Actriu —Amy Adams—, Actor en Paper Secundari —Bradley Cooper—, Actriu en Paper Secundari —Jennifer Lawrence—, Maquillatge/Perruqueria, Vestuari i Disseny de Producció. Com es pot veure, els BAFTA també apunten una cursa molt disputada entre aquests dos films en aquesta temporada de premis.

Amb 9 nominacions, Capità Phillips, de Paul Greengrass: Pel·lícula, Direcció, Guió Adaptat, Actor —Tom Hanks—, Actor en Paper Secundari —Barkhad Abd—, Fotografia, Muntatge, Música i So.

I ja saltem, amb 5 nominacions, la molt americana Behind the Candelabra, de Steven Soderbergh: Guió Adaptat, Actor en Paper Secundari —Matt Damon—, Maquillatge/Perruqueria (consubstancial al film!), Vestuari (idem) i Disseny de Producció.

Una de les conseqüències de tanta mixtificació és que un film com Saving Mr. Banks, de John Lee Hancock, s’ha de conformar amb només 5 nominacions: Pel·lícula Britànica, Actriu —Emma Thompson—, Artista novell —Kelly Marcel, guionista—, Música i Vestuari. I Philomena, de Stephen Frears, amb 4 nominacions (Pel·lícula, Film Britànic, Guió Adaptat, Actriu —Judy Dench—); tantes com Rush, de Ron Howard (Film Britànic, Actor en Paper Secundari —Daniel Brühl—, Muntatge, So) o El llop de Wall Street, de Martin Scorsese (Direcció, Guió Adaptat, Actor —Leonardo DiCaprio— i Muntatge).

No hi ha fronteres cinematogràfiques entre els països anglosaxons (amb els australians passa el mateix que entre britànics i nord-americans), però fixem-nos en el que passa amb els films que tenen 3 nominacions als BAFTA: més ianquis no poden ser! De Nova York parlen directament Inside Llewyn Davis, dels germans Coen (Guió, Fotografia, So) i El gran Gatsby, de Baz Luhrmann (Maquillatge/Perruqueria, Vestuari, Disseny de Producció). De la ciutat dels gratacels a San Francisco va Blue Jasmine, de Woody Allen (Guió, Actriu —Cate Blanchett, australiana— i Actriu en Paper Secundari —Sally Hawkins, anglesa—). I tot un viatge a l’interior dels EUA, Nebraska, d’Alexander Payne (Guió, Actor —Bruce Dern— i Fotografia).

Amb 2 nominacions: El Hòbbit: la desolació de Smaug, de Peter Jackson (Maquillatge/Perruqueria, Efectes Visuals); Lee Daniel’s The Butler, de Lee Daniels (Actriu en Paper Secundari —Oprah Winfrey— i Maquillatge/Perruqueria), i The Act of Killing, de Joshua Oppenheimer (Documental, Film Parla No Anglesa). En certa manera, també hi podem afegir La vida d’Adèle, d’Abdellatif Kechiche, ja que és candidata a Film de Parla No Anglesa i Léa Seydoux aspira al premi d’Estrella Emergent (evidentment, per aquest film).

D’entre els films que només han aconseguit 1 nominació, permeteu que destaqui: El gegant egoista, de Clio Barnard, i Mandela: Long Walk to Freedom, de Justin Chadwick, que aspiren a ser considerats millors Films Britànics; For those in peril, de Paul Wright, que ha hagut de conformar-se amb una candidatura en l’apartat d’ Artista Novell (Paul Wright i Polly Stokes, com a director-guionista i productor respectivament), a més de veure George Mackay en la llista d’Estrelles Emergents; Agost, de John Wells, sense reconeixement per a Meryl Streep i amb nominació per a Julia Roberts (Actriu en Paper Secundari) i Tot està perdut, de JC Chandor, sense candidatura per al gran Robert Redford, però sí per al So. Quant als films d’Animació, res de nou: Gru, el meu dolent preferit 2, de Pierre Coffin, Chris Renaud., Monsters University, de Dan Scanlon, i Frozen. El regne del gel, de Chris Buck i Jennifer Lee. Tampoc gaire novetat en l’apartat de Film de Parla No Anglesa (a més dels ja esmentats, La gran bellesa, de Paolo Sorrentino; Wadjda (Wadjda | La bicicleta verde | La bicicletta verde), de Haifa Al-Mansour, i Metro Manila, de Sean Ellis). I en l’apartat Documentals, es reforça els títols avalats també per les associacions nord-americanes de crítics: a més del que ja he esmentat, The Armstrong Lie, d’ Alex Gibney; Tim’s Vermeer, de Teller, i Blackfish, de Gabriela Cowperthwaite; als quals cal sumar el documental avalat pels gremis professionals ianquis: We Steal Secrets: The Story of Wikileaks, d’Alex Gibney.