Club 7 Cinema

Ran de l’estrena a part de la nostra cartellera d’Heli, d’Amat Escalante, reprodueixo tot seguit el comentari que en vaig publicar el 16 de maig de 2013, a Vilaweb a Canes:

Amat Escalante, aconsegueix que Heli resulti interessant per moments, en la mesura que hi construeix el relat sobre la convivència quotidiana amb la violència que genera el narcotràfic en un racó de Guanajuato (Mèxic). És una història de corrupció d’una bona gent, per sobreviure. Amb actors no professionals -com de costum, en ell-, l’estil sec que el caracteritza, de fotografia despullada, però menys esteticista que als seus films anteriors, Escalante no aconsegueix evitar una certa manca d’entitat a bona part de la pel·lícula i, en canvi, manté la seva tirada per imatges brutals, especialment en una seqüència de tortura esgarrifosa. És la màxima expressió de les maneres dels narcotraficants, per bé que no són aquests el fil conductor de la narració, sinó un home jove que treballa en una fàbrica d’automòbils i lluita per tirar endavant en les precàries condicions amb què viu amb la dona, la criatura que acaben de tenir, sa germana i son pare. I la violència que més se’ns mostra és la de la policia, especialment la d’una unitat especial que, en connivència amb els traficants, irromp bestialment a cal protagonista, per a recuperar uns paquets de cocaïna que uns adolescents enamorats, candorosament, hi havien amagat, pensant a vendre-ho i fer diners per a poder casar-se: un acte innocent, amb un recurs diabòlic -la cocaïna, a l’abast en aquell indret-, que desferma un autèntic infern. De fet, aquest contrast entre la innocència dels joves i la violència dels dos costats de la llei és el principal encert de la pel·lícula.