Club 7 Cinema

Fins que el Jurat del Festival de Canes 2012 no va atorgar el Premi al Millor Guió a Nota a peu de pàgina, de Josep Cedar, us ben asseguro que jo estava convençut de ser l’únic a qui havia complagut la pel·lícula i que la defensava. No entenia com havia pogut rebre tanta indiferència entre els festivalers. Després, de mica en mica, vaig anar descobrint que, a part del Jurat, també hi havia més gent que la defensava. No gaire potser, però la meva percepció és que, mal sigui tard i amb poca fressa, però que se li ha anat reconeixent els mèrits.

Amb motiu de la seva estrena, avui, a bona part de la nostra cartellera, reprodueixo tot el seguit el comentari que en vaig publicar  a Vilaweb a Canes el 14.05.2011:

(..) bona comèdia de l’israelià Joseph Cedar. Diguem-ho d’entrada: els seus grandíssims actors (Shlomo Bar-Arba i Lior Ashkenazi) haurien de figurar indiscutiblement entre els candidats als premis d’interpretació. L’un i l’altre encarnen dos professors de la universitat hebraica de Jerusalem, que són pare i fill. Cosa que és tant com dir dues generacions diferents, dues maneres d’agafar-se la feina: rigorosa, sense concessions, en el cas del pare; pendent de les relacions socials, oberta a concepcions més laxes, en el cas del fill. De manera que tan bé ho té el fill per a rebre reconeixements i guardons, com difícil li resulta a l’esquerp de son pare. I com és d’imaginar, la relació entre ells… ben complicada.

Joseph Cedar tracta amb humor i respecte gairebé compassiu l’excentricitat d’aquests personatges. I, avesat a mirar-se críticament la societat israeliana, deixa en evidència les misèries humanes al món intel·lectual jueu. En particular, la comicitat del film (per cert, a vegades un pel carregada de to) l’atura una estona, el temps d’una magnífica seqüència en què el fill, actuant com a ésser humà, s’encara als estudiosos disposats a evitar que son pare rebi mai el prestigiós Premi Israel: cor contra fredor racional, justícia contra enveges i rancúnies (una autoritat filòlògica, poc abans de morir i mal fos en una simple nota a peu de pàgina, va esmentar només el pare, d’entre tots els investigadors del Talmud, i això li ha generat una animadversió general, que l’ha condemnat encara més a l’ostracisme).