Canes 2013 · Fora de Competició: “L’últim dels injustos”, de Claude Lanzmann

6 de maig de 2013

3.1.09. FESTIVAL DE CANES. Fora de Competició

0 comentaris

Canes 2013 · Fora de Competició: “L’últim dels injustos”, de Claude Lanzmann

FOTO © Synecdoche, Le_Pacte, Dor Film,France3 Cinema, Les Films Aleph L’últim dels injustos, de Claude Lanzmann

Més de vint anys després de Shoah, aquesta nova pel·lícula de Claude Lanzmann revela un aspecte poc conegut però fonamental de l’Holocaust, i posa el focus sobre els orígens de la Solució Final potser com mai fins ara no s’havia fet. Es tracta d’un documental sobre el camp de concentració de Theresienstadt. Un lloc: Theresienstadt: indret privilegiat en la propaganda d’Adolf Eichmann, anomenat el “gueto model”, dissenyat per a enganyar el món i el poble jueu pel que fa a la seva veritable naturalesa, per ser l’últim pas abans que la cambra de gas. Un home: Benjamin Murmelstein, últim president del Consell Jueu de Theresienstadt, un heroi caigut condemnat a l’exili, que va haver de negociar dia rere dia amb Eichmann, a partir de 1938 i fins al final de la guerra —fins al punt que al judici, Murmelstein no va ser cridat a testificar, malgrat que sens dubte era qui millor coneixia el botxí nazi—.

L’últim dels injustos (Le dernier des injustes | The Last of the Unjust)

Director: Claude Lanzmann. Guió: Claude Lanzmann. Producció: Synecdoche (França), Le Pacte (França), Dor Film Produktionsgesellschaft (Àustria). Durada: 3h40.

Documental, amb Claude Lanzmann, Benjamin Murmelstein.

Sinopsi: 1975. A Roma, Claude Lanzmann filma Benjamin Murmelstein, l’últim president del Consell Jueu del gueto de Theresienstadt, l’únic “degà dels jueus” —segons la terminologia nazi— que no va ser mort durant la guerra. Rabí a Viena, Murmelstein, després que l’Alemanya s’annexionés Àustria el 1938, bregà de valent amb Eichmann, cada setmana, durant set anys, aconseguint que emigressin 121.000 jueus i evitant que liquidessin el gueto. 2012. Claude Lanzmann, amb 87 anys d’edat, sense amagar res del pas del temps en les persones, però mostrant la increïble permanència dels indrets, exhuma i posa en escena aquelles entrevistes de Roma, tornant a Theresienstadt, la ciutat “que Hitler donà als jueus”, “gueto model”, gueto-mentida triat per Adolf Eichmann per a ensarronar el món. Hi descobrim la personalitat extraordinària de Benjamin Murmelstein: dotat d’una intel·ligència fascinant i d’una gosadia ferma, d’una memòria extraordinària, formidable narrador irònic, sardònic i autèntic. A través d’aquestes tres èpoques, de Nisko a Theresienstadt i de Viena a Roma, la pel·lícula il·lustra com mai s’havia fet la gènesi de la solució final, desemmascara el rostre autèntic d’Eichmann i desvela sense engany les contradiccions salvatges dels Consells Jueus.

Vídeos: Fragment 1 | Fragment 2 | Vídeos al web del Festival de Canes.