Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

16 d'abril de 2013
0 comentaris

Albert Serra: al Pompidou i (potser) a Canes

FOTO Montse Triola i Albert Serra, al rodatge d’El Cant dels ocells, de Serra

En què s’assemblen l’Albert Serra i en Terrence Malick? El seu cinema, en res. Però, renoi, el banyolí es fa pregar tant amb Història de la meva mort, que ja comença a agafar com una retirada al nord-americà i els seus famosíssimament llargs processos de muntatge i post-producció fílmica. El cas és que l’any passat, des de fora, semblava evident que la trobada entre en Casanova i en Dràcula la veuríem per la Croisette; però va resultar que ni tan sols estava acabada, més ben dit, havia quedat com aparcada perquè en Serra ja havia tingut l’oferta del Dokumenta de Kassel i estava començant a covar el que seria Els tres porquets (Goethe, Hitler, Fassbinder). Enguany, els rumors el tornen a situar a Canes: a la selecció oficial? A Quinzena? L’ha enllestida a temps per participar a les seleccions? En sortirem de dubtes a partir de dijous, 18 d’abril, data que es fa pública el gruix la programació del Festival, o el 23 d’abril, dia que és la Quinzena qui fa saber el que oferirà aquest any.

Aquests dos mesos, abril i maig, sembla doncs que seran molt intensos per a Albert Serra, doncs. D’entrada perquè demà mateix, 17 d’abril, el Pompidou, de París, li dedica una exposició, que dura fins al 12 de maig, fruit del conveni d’aquell centre amb l’Institut Ramon Llull (bona feina!). Al decurs d’aquestes jornades, s’hi projectarà Els tres porquets i, entre les activitats que generarà el “dandy cinefàgic” de Banyoles, hi ha una taula rodona sobre l’estètica de les curses de braus, en què hi participaran, a més d’ell mateix, Miquel Barceló, Francis Wolf i Luis Francisco Espla.

Just fa un any, Capricci, la productora-distribuïdora dels films d’Albert Serra al mercat francès, va llançar una operació impecable de difusió de l’obra del cineasta nostrat, tot fent coincidir l’edició de videografia amb els rumors intensos d’una selecció “cannoise”. Aquest 2013, Capricci no està fent gaire remor; però a part de la feina davant dels seleccionadors dels certamens, poden estar ben satisfets, perquè la feina de fer conèixer i valer el seu personatge ha estat molt profitosa i ara ja s’encarrega tot una institució com el Pompidou de difondre-li la filmografia, amb el gran altaveu que això significa. Canes decidirà lliurement, però a part de l’interès que els mereixi la trajectòria de Serra i Història de la meva mort, segur que han tingut present que l’autor és al Pompidou, ara.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!