Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

24 d'agost de 2012
0 comentaris

Venècia 2012: Horitzons

FOTO © Bienale di Venezia Element de la imatge gràfica de la 69a Mostra de Venècia

La gran tradició als festivals de cinema és que, en paral·lel a la secció competitiva i la seva germanastra, la dels films programats com a “Fora de Competició”, hi hagi una secció de caràcter informatiu. A Canes, és “Un Certain Regard”, a Berlín “Panorama” i a Venècia, Horitzons. Es tracta de seleccionar-hi títols que, no entrant en concurs per raons molt diverses (obra d’un cineasta emergent encara no prou madur, pel·lícula que convé no sotmetre a la pressió crítico-mediàtica d’una competició, títol-torna amb què l’organització tanca l’acord amb la productora/distribuïdora d’un altre film present al certamen, botó de mostra d’un tipus de producció -territorial, econòmica o temàtica- que es considera interessant de donar a conèixer…). Els festivals, especialment darrerament, tendeixen a vestir-ho amb termes de “suport als nous cineastes o a pel·lícules que s’ho mereixen, obres fràgils…”, que vénen a ser altres maneres, subterfugis o no, de dir la cosa. A més, els han atorgat un cert caire competitiu, per allò de remarcar-ne algun dels títols programats (i això, a més de ser un embolic a l’hora de visualitzar la diferència entre les seccions, provoca que encara es vegin més aquests apartats com una mena de segona divisió…)

Gràcies al paper depurador, simplificador i clarificador, que ha assumit Alberto Barbera, el nou director artístic de la Mostra de Venècia, Horitzons ha deixat de ser el  calaix de sastre informe, caòtic i desmesurat, autèntica pila desordenada de productes audiovisuals en tota mena de formats, a què l’havia convertit l’anterior responsable, Marco Müller. Això dit sense desmerèixer-li el fet que, gràcies a aquell disseny “munyoc” s’hi podia veure obres realment arriscades, trencadores, de cineastes radicals. Les desmesures, però, tenen el problema que ofeguen la mateixa proposta: molts dels que hi van passar, a penes van tenir un petit parèntesi de glòria, engolits pel marasme.

Enguany, Horitzons presenta 18 llargmetratges i, en un apartat singularitzat, els 14 curtmetratges de la Mostra, més el curt de cloenda, signat per Tsai Ming-liang. Quantitativament, la proposta esdevé molt més clara; ara veurem si qualitativament té o no interès.

En aquest apunt, publico la llista dels 18 llargmetratges, i en un altre apunt, de la categoria Mostra de Venècia. Curtmetratges, la llista dels curtmetratges.

Venècia 2012: Horitzons.

Wadjda. Direcció: Haifaa AL MANSOUR. Producció àrabo-germànica. Amb Waad Al-Masanif, Abdullrahman Algohani, Reem Abdullah. A Wajda, una nena de deu anys d’una barriada d’Al-Riyad, li agrada passar-s’ho bé, malgrat la societat conservadora en què ha nascut i està creixent. Participa en un concurs de recitar el Corà, talment com una gran devota, per a guanyar els diners que li calen per a comprar-se, d’amagat dels pares, la bicicleta (“un perill per a la virtut de les noies” al món àrab) amb què vol guanyar un seu amic, amb qui socialment no podria ni tan sols jugar. Vendes internacionals: The Match Factory. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Imdb (ang). Durada: 1h40. Sobre la directora: Haifaa Al Mansour, la primera directora de cinema de la història d’Aràbia Saudita, país sense indústria ni comerç de cine # Projecció, dv 31.

La casa del pare (Khanéh Pedari | The Paternal House). Direcció: Kianoosh AYYARI. Producció iraniana. Amb Mehdi Hashemi, Mehran Rajabi, Nasser Hashemi. Fa vuitanta-cinc anys i per raons d’ordre moral, un home matà la filla i el nét i els enterrà al soterrani de casa. Aquella tomba amagada ha creat un vincle especial entre les successives generacions de la família. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent]. Durada: 1h40. Sobre el director: Kianoosh Ayari (Ahwaz, Iran, 1951) # Projecció, dv 7.

Jo també (Ja Tozhe Hochu | Me Too). Direcció: Alexey BALABANOV. Producció russa. Amb Yrii Matveev, Alexander Mosin, Oleg Garkusha. Una antiga llegenda fa creure que en algun lloc a la vora d’una central nuclear abandonada,  entre Sant Petersburg i Uglich, hi ha amagat el “Campanar de la felicitat”. Una torre que fa desaparèixer la gent, però no pas tothom. Cadascun dels quatre ocupants d’un gran jeep negre que va rabent per la carretera estan convençuts que el campanar els acceptarà… Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent]. Durada: 1h29. Sobre el director: Alexey Balabanov (Yekaterinburg, Rússia, 25.02.1959) # Projecció, dv 7.

Gli equilibristi. Direcció: Ivano DE MATTEO. Producció franco-italiana Amb Valerio Mastrandea, Barbora Bobulova. Que n’és de fàcil, perdre-ho tot. El protagonista ho tenia tot: casa, feina, cotxa, fills, dona. Enganya la dona, l’enxampa i se’n separa: tot s’esfonsa. L’enfilall tragic i irònic de coses que els passen a una parella que gosa separar-se. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Medusa (it). Durada: 1h40. Sobre el director: Ivano De Matteo # Projecció, dj 30.

L’interval (L’intervallo). Direcció: Leonardo DI COSTANZO. Producció germano-helvètico-italiana. Amb Francesca Riso, Alessio Gallo, Carmine Paternoster. Dos adolescents i la Camorra: el noi ha de vigilar la xicota. En l’interval d’aquell “empresonament” aflora entre ells una intimitat que tot ho pot canviar. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Toronto 2012 · Doscovery (ang) -enllaç no permanent- | Imdb (ang). Durada: 1h30. Sobre el director: Leonardo Di Costanzo # Projecció, dt 4.

Winter of Discontent (El Sheita Elli Fat). Direcció: Ibrahim EL BATOUT. Producció egípcia. Amb Amr Waked, Salah Al Hanafy, Farah Youssef. Tres personatges emprenen el respectiu viatge personal pels esdeveniments de la revolució egípcia de 2011, que els canviarà la vida i el país. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent]. Durada: 1h34. Sobre el director: Ibrahim El Batout (Port Saïd, Egipte, 20.09.1963) # Projecció, ds 1.

Tango libre. Direcció: Frédéric FONTEYNE. Producció franco-belga-luxemburguesa. Amb François Damiens, Sergi López, Jan Hammenecker. Els tangos que balla un cop a la setmana és l’única distracció que té un guarda de presons, que mena tanmateix una vida ben senzilla. Un vespre balla amb una dona radiant, de trenta anys i mare d’un xicot de quinze, que l’endemà se la troba a la sala d’espera de la presó, on hi té internats l’home i l’amant. AP: Rendez-Vous. Vendes internacionals: Films Distribution. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent]. Durada: 1h45. Sobre el director: Frédéric Fonteyne (Uccle, Bèlgica, 1968) # Projecció, dj 30.

The Cutoff Man (Menatek Ha-Maim). Direcció: Idan HUBEL. Producció israeliana. Amb Moshe Ivgy, Naama Shapira, Tom Yefet. Ell és l’home que talla l’aigua als que no en paguen els rebuts. És la seva feina i, si no la fa, a casa no mengen. A quanta més gent talli l’aigua, més cobrarà. Tot i que mira d’amagar-se, la gent que el veu l’escridassa, l’insulta, l’humilia. Fins quan aguantarà? Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Imdb (ang). Durada: 1h16. Sobre el director: Idan Hubel # Projecció, dt 4.

Fly with the Crane (Gaosu Tamen Wo Cheng Baihe Qu Le). Direcció: LI Ruijun. Producció xinesa. Amb Ma Xingehun, Tang Long, Wang Siyi. Havien estat els fusters del poble i havien fet els taüts per a tothom; però ara ja són molt grans i, a més, s’ha imposat la incineració. Sentint propera la mort, un d’ells proposa de fer-se el propi taüt. En acabat, l’altra se’n va una temporada i, en tornar, el company ja no hi és. Com que li diuen que és enterrat a prop d’un llac, se n’hi en va i hi torna cada dia, tot esperant que una grua blanca se l’endugui al cel, abans la gent no el converteixi en un pilonet de cendra… AP: Film Press Plus. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Toronto 2012 · Contemporary World Cinema (ang) -enllaç no permanent- | Imdb (ang). Durada: 1h30. Sobre el director: Li Ruijun # Projecció, dc 5.

Un segrest (Kapringen | A Hijacking). Direcció: Tobias LINDHOLM. Producció danesa. Amb Pilou Asbæk, Søren Malling. Drama psicològic que viuen els mariners d’un vaixell segrestat, entrampats entre la naviliera i els pirates somalís que els han agafat. Vendes internacionals: Trust Nordisk (ang). Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Toronto 2012 · Contemporary World Cinema (ang) -enllaç no permanent- | Imdb (ang). Durada: 1h39. Sobre el director: Tobias Lindholm (Dinamarca, 1977) # Projecció, dl 3.

Leones. Direcció: Jazmín LÓPEZ. Producció franco-argentina-holandesa. Amb Julia Volpato, Pablo Sigal, Macarena Del Corro. Relat iniciàtic, amb cinc amiguets que van pel bosc, talment un grapat de lleons, entrant i sortint del territori adult, en els seus jocs. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Cinenacional (esp) | Imdb (ang). Durada: 1h20. Sobre la directora: Jazmín López (Buenos Aires, Argentina, 1984) # Projecció, dl 3.

Bellas mariposas. Direcció: Salvatore MEREU. Producció italiana. Amb Sara Podda, Maya Mulas, Micaela Ramazzotti. El títol d’aquest film és en sard i correspon al de la novel·la epònima de Sergio Atzeni, en què es basa, sobre una noieta d’una barriada popular de Càller. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent]. Durada: 1h40. Sobre el director: Salvatore Mereu (Dorgali, Nuoro, Sardenya, Itàlia, 1965) # Projecció, dj 6.

Low Tide. Direcció: Roberto MINERVI. Producció italo-belga-nord-americana. Amb Daniel Blanchard, Melissa Blanchard, Vernon Wilbanks. Un noi de dotze anys i la seva mare (soltera) viuen separats. Ell es passa el dia sol, mentre la mare treballa i surt amb els amics. La sol·litud dóna al xicot una satisfactòria sensació de llibertat, però alhora un patiment. Les seves exploracions adolescents li van revelant de mica en mica el contrast fosc entre les normes socials i les lleis de la natura i aviat queda sacsejat l’equilibri fràgil del seu món interior.Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent]. Durada: 1h32. Sobre el director: Roberto Minervi # Projecció, dg 2.

Boxing Day. Direcció: Bernard ROSE. Producció anglo-nord-americana. Amb Danny Huston, Matthew Jacobs. Adaptació d’ Amo i criat, de Lev Tolstoi. En condicions atmosfèriques complicades, un home de negocis amb problemes i el seu xofer van per les muntanyes Rocoses quan se’ls fa de nit i el temps empitjora: el viatge esdevé un malson i l’home ha de pensar a sacrificar la pròpia vida per a salvar la de l’altre. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Independent Film Company (ang) | Imdb (ang). Durada: 1h31. Sobre el director: Bernard Rose (Londres, Anglaterra, 04.08.1960) # Projecció, dg 2.

Yema. Direcció: Djamila SAHRAOUI. Producció franco-algeriana. Amb Djamila Sahraoui, Samir Yahia, Ali Zarif. Una tragèdia grega a l’Algèria en guerra civil. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Neon Production (fr) | Imdb (ang). Durada: 1h30. Sobre la directora: Djamila Sahraoui # Projecció, dj 6.

Araf (Araf | Araf – Somwhere in Between). Direcció: Ye?im USTAOGLU. Producció franco-germano-turca. Amb Neslihan Atagüll, Baris Hacihan, Özcan Denis. Dues nois que treballen en una benzinera, menen una vida monòtona, a penes entretinguda amb alienadors programes televisius, fins que els arriba un camioner que els desferma passions i s’esdevé el triangle amorós i la tragèdia, esvaint-se’ls-hi de cop la innocència infantil que encara traginaven. AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: The Match Factory.  Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Imdb (ang). Durada: 2h04. Sobre la directora: Ye?im Ustao?lu (Kars, Turquia, 18.11.1960) # Projecció, dc 5.

El rapte del mil·leni (Sennen no Yuraku | The Millennial Rapture). Direcció: Koji WAKAMATSU. Producció japonesa. Amb Shinobu Terajima, Shiro Sano, Kengo Kora. Adaptació de la novel·la Sennen no yuraku, de Kenji Nakagami. En una idealitzada i aïllada comunitat buraku, els homes del clan Nakamoto, molt bells, van caient a la temptació de seduir dones, l’un rere l’altre, i com a conseqüència van morint. Intemporal, en certa manera un retrobament amb el mite ancestral sobre el cercle vida-mort i l’origen de la cietat japonesa. AP: Rendez-Vous. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Web oficial (jap) | Imdb (ang). Durada: 1h58. Sobre el director: Koji Wakamatsu (Wakuya-machi, Tôda-gun, Miyagi, el Japó, 01.04.1936) # Projecció, dt 4.

Tres germanes (San Zi Mei | Three Sisters). Direcció: WANG Bing. Producció franco- xinesa (Hong-Kong). Documental. Tres germanetes viuen en un poblet de muntanya, a Yunnan; quan no treballen al camp, ronden pel carrer. Els pares no viuen amb elles, però quan la tia ja no les pot mantenir, apareix el pare, que se les vol endur a ciutat, tot i que a la fi deixa la gran amb l’avi. AP: Rendez-Vous. Més informació: Mostra de Venècia [enllaç no permanent] | Toronto 2012 ·Wavelengths (ang) -enllaç no permanent-. Durada: 2h33. Sobre el director: Wang Bing (Xi’an, Shaanxi, Xina, 1967) # Projecció, dv 7.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!