Club 7 Cinema

Tots els films programats  Canes 2012 Fora de Competició o en Sessions Especials. Pel que fa als de Fora de Competició, l’enllaç del títol du a la fitxa de la pel·lícula que previament he penjat e aquest blog; llevat dels films seleccionats per a sessions de mitjanit, el títol dels quals enllaça directament amb el web del Festival, perquè no n’he pogut fer la fitxa corresponent. Quant als que es projecten en Sessions Especials, el títol també enllaça amb el web del Festival, perquè tampoc n’he pogut fer les fitxes.

En aquest apunt, tanmateix, hi ha una breu informació de totes les pel·lícules i les que no tenen fitxa, van sovint amb algun tipus d’enllaç informatiu complementari.

Canes 2012: Fora de Competició.

Jo i tu (Io e te | Moi et toi), de Bernardo BERTOLUCCI. Producció helvètico-italiana. Amb Tea Falco, Jacopo Olmo Antinori, Sonia Bergamasco. Adaptació de la novel·la Io e te, de Niccolò Ammaniti. Relat iniciàtic que entrelliga somnis i realitat i té de protagonistes un noi de catorze anys introvertit que aprofita la setmana blanca per a aïllar-se encara més del món i la seva germanastra que el descobreix. El retorn de Bernardo Bertolucci, nou anys després de Somiadors i amb l’empenta de la Palma d’Or Honorífica que rebé a la passada edició de Canes. Durada: 1h37.

The Sapphires, de Wayne BLAIR. Producció australiana. Amb Deborah Mailman, Shari Sebbens, Miranda Japsell. Adaptació de l’exitosa peça teatral homònima de Tony Briggs, basada en una història real. Per l’Austràlia de 1968, un músic irlandès de caràcter fort, a qui li agrada tant la música soul com el Whisky, descobreix un grup femení (de noies aborígens, “estrangeres” a la seva pròpia terra, atractives, joves, plenes de talent i fermes), els canvia el nom i els organitza una gira per les zones de guerra de Vietnam del Sud. Pel Delta del Mekong, on les mosses canten pels “marines”, esveren les masses, esquiven les bales i s’enamoren… Opera prima de Wayne Blair. Distribuïdores: Diaphana. Més informació: Imdb. Durada:1h40.

Hemingway & Gellhorn, de Philip KAUFMAN. Producció nord-americana. Amb Clive Owen, Nicole Kidman,  Robert Duvall. Drama centrat en la història d’amor entre Ernest Hemingway i la corresponsal a la Segona Guerra Mundial, Martha Gellhorn, amb qui Hemingway s’inspirà en escriure Per qui toquen les campanes? i l’única dona que li va demanar el divorci. Telefilm de Philip Kaufman, autor de la història original de la saga d’Indiana Jones, cineasta que ha tocat un ventall de gèneres, reconegut especialment per l’esplèndida La insuportable lleugeresa de l’ésser  i amb certa vocació per a tocar fragments biogràfics de personatges coneguts, ja siguin Henry Miller i companyia (Henry i June), el marquès de Sade (Quills) o, ara Ernest Hemingway i Martha Gellhorm. Impartirà una lliçó de cinema a Canes 2012. Durada: 2h34.

Madagascar 3 (Madagascar 3: Europe’s Most Wanted | Madagascar 3: De marcha por Europa | Madagascar 3: Ricercati in Europa), d’ Eric DARNELL, Tom MCGRATH, Conrad VERNON.  Producció nord-americana. Film d’animació, amb les veus de Ben Stiller, Chris Rock, David Schwimmer. Havent fugit a l’Àfrica en l’anterior film; ara els protagonistes volen tornar a casa seva, a Nova York. Un circ ambulant, el pretext. Europa, de camí… Directors: Eric Darnell (Formiguez i saga Madagascar) i Tom McGrath (saga Madagascar i Megamind) Conrad Vernon (Shrek 2, Montres vs alienígenes). Durada: 1h30.

Thérèse Desqueyroux (Thérèse Desqueyroux | Thérèse D), de Claude MILLER. Producció francesa. Amb Audrey Tautou, Gilles Lellouche, Anaïs Demoustier. Film pòstum de Claude Miller, que adapta la novel·la epònima del Premi Nobel François Mauriac, publicada el 1927 (i traduïda al català per Joan Sales) i que ja fou duta al cinema el 1962 (Thérèse Desqueyroux, Georges Franju). Ambientada a la societat burgesa d’Aquitània dels anys vint del segle passat i centrada en la figura d’una dona que s’ofega sota el pes de les convencions i brega per alliberar-se del matrimoni infeliç que li han arreglat i d’un entorn que percep com a hostil. Durada: 1h50. Film de Cloenda de Canes 2012.

***

Sessions de mitjanit.

Dracula 3D, de Dario ARGENTO. Amb  Thomas Kretschmann, Marta Gastini, Asia Argento, Unax Ugalde, Rutger Hauer. Producció hispano-franco-italiana. Versió de Dracula en 3D estereocòpica: les noves tecnologies al servei del clàssic literari, en mans de Dario Argento, tot un mestre d’un cert tipus de cinema de terror. Kretschmann, l’oficial alemany d’ El pianista, de Polanski, és el comte Dràcula; Rutger Hauer, en Van Helsing; l’Unax Ugalde, el jove bibliotecari que entra a treballar pel compte i descobreix l’origen de les morts violentes que s’estan produint, preocupant-se especialment per salvar la pell de Mina (Gastini). Web: Dracula3Dthemovie. Més informació: Imdb. Durada: 1h46.

Maniac (Maniac), de Franck KHALFOUN. Producció franco-nord-americana. Amb Elijah Wood, America Olivo i Nora Arnezeder. Just quan els carrers semblaven segurs, apareix un assassí en sèrie amb una dèria per les cabelleres i amb ganes de sang… Es tracta del tímid propietari d’una botiga de maniquís que, en conèixer una artista i fer-s’hi molt, s’hi endèria tant que desferma una pulsió reprimida de feia molt, la d’encalçar possibles víctimes i matar-les. Dirigeix Franck Khalfoun (Parking 2, A un pas de la mort). Vendes Internacionals: Wild Bunch. Distribuïdores: Studio 37*. Més informació: Imdb | Unifrance. Durada: 1h30.

Ai To Makoto (Ai To Makoto | For Love’s Sake) de Takashi MIIKE. Producció japonesa. Amb Satoshi Tsumabuki, Tsuyoshi Ihara, Masachika Ichimura. Ai, una noia de bona família, innocent i bona estudiant d’institut vol ajudar Makoto, un jove delinqüent, guillat i buscarraons. Però la seva bona intenció no fa sinó empitjorar les coses. Makoto, que havia estat traslladat al bon institut d’ella, l’expulsen i va a raure al pitjor centre escolar. Això no treu que ella, tossuda el segueixi, cosa que provoca la gelosia de la “reina” d’aquest nou centre, que acaba segrestant Ai, en la seva guerra particular amb Makoto, que li correspon l’amor. El japonès Takashi Miike adapta el manga epònim d’ Ikki Kajiwara i Takumi Nagayasu, convertint-lo en la resposta japonesa a “West Side Story“. AP: Film Press Plus. Més informació: Imdb. Durada: 2h14.

***

Canes 2012:Sessions Especials.

Contaminant el Paradís (Der Müll Im Garten Eden | Polluting Paradise) de Fatih AKIN. El 2006, Fatih Akin rodà l’escena final d’un seu film a Camburnu, el poble turc d’on són originaris els seus pares. S’hi assabenta del projecte de construir-hi un abocador gegantí, amenaça de catàstrofe ecològica contra la que s’oposa tothom, començant per l’alcalde. Akin decideix lluitar-hi amb els seus propis mitjans: durant cinc anys enregistra la lluita dels llogarencs contra la prepotència administrativa i aixeca acta dels desastres que ineluctablement van acabant amb el que era tot un paradís. AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: The Match Factory. Més informació: Imdb. Durada: 1h38.

Roman Polanski: A Film Memoir, de Laurent BOUZEREAU. Producció anglo-italiana-alemanya. Documental sobre la vida extraordinària de Roman Polanski, des de la infantesa al gueto de Varsòvia fins a l’actualitat. Amb entrevistes enregistrades al xlet suís on quedà confinat recentment, il·lustrades amb fragments de les seves pel·lícules, imatges televisives d’arxiu, retalls de premsa, fotografies personals i altres documents. L’autor, Laurent Bouzereau, és un cinèfil especialitzat en documentals tipus “Així es va fer”. Més informació: Imdb. Durada: 1h34.

Trashed (Trashed | Saccage), de Candida BRADY. Producció britànica. Jeremy Irons condueix aquest documental de la periodista anglesa Candida Brady, sobre els efectes dels residus en la nostra salut. L’actor parla amb científics, polítics i gent normal i corrent afectada per la contaminació dels residus. Al film, es combinen imatges belles i senyals d’alarma; però no es deixa que s’imposi el derrotisme. Vídeo: Tràiler VO. Web: Trashedthefilm (ang). Més informació: Imdb. Durada: 1h38.

The Central Park Five, de Ken BURNS, Sarah BURNS i David McMAHON. Producció nord-americana. El 1989, cinc nois negres i hispans de Harlem van ser detinguts i condemnats per la violació d’una dona blanca al Central Park de Nova York. Es van passar entre sis i tretze anys a la presó, fins que un violador en sèrie va confessar ser l’únic autor d’aquell crim, conduint a l’exoneració dels càrrecs que pesaven contre ells. Amb el rerefons d’una ciutat en decadència, en un clima de violència tensió racials, la pel·lícula descriu la història d’aquell crim, de la precipitació policíaca, dels mitjans de comunicació delerosos de sensacionalisme, del públic ofès i de les cinc vides esguerrades per aquest error judicial. Dels documentalistes Ken Burns (The War), Sarah Burns, David McMahon. Durada: 1h59.

Diari de França (Journal de France), de Raymond DEPARDON i Claudine NOUGARET. Producció francesa. Documental. Amb la seva autocaravana i des de fa sis anys, el documentalista i fotògraf Raymond Depardon (La vida moderna, 10e Chambre, La captiva del desert… ) recorre el territori francès i el retrata amb càmera de gran format. Un llarg periple solitari per tota mena de carretres va dur a pensar en un diari de viatge… Vídeos: Tràiler VO. Web: Journaldefrance-lefilm (fr). Vendes internacionals: Wild Bunch. Distribuïdores: Wild Bunch. Més informació:  CommeAuCinema (fr). Durada: 1h40.

El jurament de Tubruq (Le serment de Tobrouk), de Bernard-Henry LÉVY. Producció francesa. Documental de Bernard-Henri Levy, gravat durant els vuit mesos del conflicte libi que acabà amb el règim de Moammar al-Gaddafi. El film mostra l’evolució d’aquella guerra especial: revolta espontània i popular que esdevé revolució, gràcies a la determinació d’alguns homes i dones, a Líbia, per descomptat, però també a París, Londres, Nova York i arreu. I demostra com les conviccions i les idees poden canviar el curs de la història i fer possible una ingerència humanitària i política que fins aquell moment semblava impensable. Fa encara més preocupant, encara més indignant, l’espectacle de crims que diàriamet que hi ha, des de gairebé les mateixes dates i encara fins avui mateix, a la Síria de Bachar El Assad. Durada: 1h40.

Les Invisibles, de Sébastien LIFSHITZ. Producció francesa. Documental del cineasta, militant de la causa gai, Sébastien Lifshitz (Les corps ouverts, Presque rien, La traversée, Wild Side, Plein Sud), que recull el testimoni dels homes i dones nascuts entre les dues grans guerres mundials i que comprteixen el fet de ser homosexuals i haver-ho viscut obertament. AP: Film Press Plus. Distribuïdores: Ad Vitam. Durada: 1h55.

A musica segundo Tom Jobim, de Nelson PEREIRA DOS SANTOS. Producció brasilera. Fa cinquanta anys, el músic i compositor brasiler Antonio Carlos Jobim (1927-1994) feia descobrir la bosa nova al món sencer, de cop, amb Garota de Ipanema. En aquest film i a tall de “rapsòdia cinematogràfica”, les cançons d’Antonio Carlos Jobim les interpreten artistes de la talla de Dizzy Gillespie, Ella Fitzgerald, Sarah Vaughan, Judy Garland, Sammy Davis Jr., Oscar Peterson, Diana Krall, Henri Salvador, Jean Sablon, Chico Buarque, Lisa Ono, Pierre Barouh i per descomptat, ell mateix. Cap comentari, no s’hi fa: la música parla per ella mateixa. Imatges, postals, documents oficials, cartells, àlbums i partitures complementen els fragments de concerts antològicament triats. Se n’ha encarregat el cineasta Nelson Pereira Dos Santos (web oficial). Vídeo: Tràiler. Durada: 1h24.

Villegas, de Gonzalo TOBAL. Producció franco-holandesa-argentina. Amb Esteban Lamothe, Esteban Bigliardi, Mauricio Minetti. Dos cosins que fa temps que no es veuen van junts en cotxe, per assistir a l’enterrament de l’avi, a Villegas, poble de la ruralia on van crèixer junts. El viatge esdevé un trajecte emocional, marcat pel retrobament, el pes del passat i la fi d’una època. “Opera prima” de l’argentí Gonzalo Tobal, guanyador del Primer Premi de la Cinéfondation 2007, amb Ahora todos parecen contentos, cosa que li dóna dret que el seu primer llarg sigui programat a la Selecció Oficial. I ve’t aquí la presència d’aquesta ficció enmig de tants documentals! El projecte ha passat pel 21è Cine en Construcció (Tolosa de Llenguadoc) i pel BAFICI 2012 -BAL. Vendes internacionals. Urban. Distribució: Epicentre*. Més informació: Cinenacional | Imdb. Durada: 1h38.

Mekong Hotel, d’Apichatpong WEERASETHAKUL.Producció tailandeso-anglesa. Retrat de l’hotel epònim, situat prop del riu Mekong, al nord-est de Tailàndia. El riu marca la frontera entre Tailàndia i Laos. Per les habitacions i les terrasses, Apichatpong Weerasethakul i el seu equip treballen en una pel·lícula anomenada Ecstasy Garden, que va escriure fa anys l’autor de la Palma d’Or L’Oncle Boonmee, que pot evocar les seves vides anteriors. Ecstasy Garden conjumina diversos terrenys, realitat i ficció, revelant així els vincles entre una mare-vampir i la seva filla, els joves amants i el riu. Mekong hotel, filmada quan el pís patia unes gravíssimes inundacions, navega també entre el estrats de l’enderrocament, la política, així com amb un somni que se’n va a la deriva. AP: Film Press Plus. Vendes internacionals: The Match Factory. Durada: 1h01.

***

Sessió Especial 65è Aniversari.

Un dia especial (Une journée particulière – Histoire(s) de festival Nº 4 | A Special day), de Gilles JACOB i Samuel FAURE. Document sobre l’estada a Canes de 34 cinestes de renom internacional per a presentar-hi Chacun son cinéma, el film col·lectiu amb què se celebrà el seixantè aniversari del Festival. El dia abans de l’estrea, unes càmeres els van seguir tothora, sense deixar-los de petja, per les bambalines del certamen, cosa que ha donat peu a unes imatges úniques… Estem parlant de gent com Gus van Sant, Les frères Coen, Aki Kaurismäki, Roman Polanski, Nanni Moretti, Ken Loach, Zhang Yimou, Bille August, Chen Kaige, Abbas Kiarostami, Walter Salles, Wong Kar-Wai, Elia Suleiman,Takeshi Kitano, Claude Lelouch, els germans Dardenne, Atom Egoyan, Tsai Ming Liang, Jane Campion… Vendes internacionals: Films Distribution. Durada: 1h01.

***

FOTO Element de la imatge gràfica de la 65a edició del Festival de Canes