Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

10 de març de 2012
0 comentaris

“La pausa dels morts”, del valencià Samuel Sebastian, s’estrena a Filmin

La pausa dels morts, darrera pel·lícula de Samuel Sebastian, es troba disponible a Filmin des de la setmana passada. Es tracta d’un documental autobiogràfic de creació que reflexiona sobre l’absència de les persones estimades a partir de la malaltia de la mare del director, la pintora Ester Rodríguez Ro, a més de plantejar altres temes com la pervivència de l’art, els orígens familiars o superació del dol, segons es remarca en una nota distribuïda avui.

Rodada en valencià durant quatre anys i mig a Barcelona, València, Palma i Sevilla, segueix el mateix cineasta Samuel Sebastian quan viatja a Sevilla a visitar la seua mare, greument malalta de càncer. Junts, rememoren la seva vida i reflexionen sobre la vida i la mort. Alhora, Samuel Sebastian recorre els paisatges de la seua memòria familiar, recomponent el trencaclosques d’un passat que no ha arribat a entendre del tot.

Vaig començar a rodar quan em vaig adonar que perdia ma mare entre els meus braços -explica el cineasta-. A partir d’eixe moment -diu-, la meua percepció del món va canviar substancialment: la meua relació amb la família, amb la parella, les relacions socials… tot em va espentar cap a investigar sobre el meu passat familiar, repensar el meu present i mirar el futur d’altra manera. Sense adonar-me’n, estava aturat, ma vida es trobava en una pausa que només poden conèixer el morts.

Clara Andrés, que alguns “despistats” vam descobrir gràcies a Dies d’agost, de Marc Recha, hi ha aportat la música i aquest és el videoclip de la pel·lícula que s’ha editat, amb la cançó “Espinita”, de Clara Andrés:

La pausa dels morts arriba a casa nostra a través d’aquest portal de VOD, després d’haver-se projectat a Lima (el Perú) i d’haver estat seleccionada al Festival de Teheran, en què Samuel Sebastian va tenir la coherència, dignitat i valor de retirar el film, mitjançant aquesta carta feta pública:

Estimats organitzadors del festival de cinema de l’Iran:

He rebut la notícia que la meua pel·lícula “La pausa dels morts” ha estat seleccionada per a ser projectada en el seu festival i he de dir que, el que aparentment era una bona notícia per a mi, en realitat m’ha omplert de tristesa.

Una part de la meua pel·lícula, i supose que això ha segut valorat pel jurat, tracta sobre l’important que és mantindre en el nostre interior els valors i els records dels nostres éssers estimats. Ma mare, que és la protagonista de la pel·lícula i va morir fa quatre anys i mig a causa del càncer, sempre em va parlar de justícia, tolerància i respecte cap a totes les persones i cultures. Pense que els seus valors romanen dins meu i espere que algun dia els puga ensenyar als meus fills.

Us explique això perquè, amb el temps, he dedicat una bona part del meu treball i els meus esforços a lluitar contra les injustícies al món i em trairia a mi mateix o als ensenyaments de la meua família si algun dia no ho fera.

Per aquesta raó, pense que és una decisió justa la d’apartar “La pausa dels morts” de la secció competitiva del seu festival i sol·licitar que no es realitze cap projecció de la mateixa al seu país.

Em resulta particularment vergonyós que un règim com el de l’Iran torture i impedisca el desenvolupament del seu treballs als meus col·legues cineastes i, al mateix temps, presumisca d’un festival de cinema al qual, irònicament, anomenen “Cinéma Verité” i en el qual els mateixos cineastes del seu país no només no tenen dret a participar, més encara, ni tan sols tenen el dret a realitzar pel·lícules, la qual cosa sé que és com si perdérem el dret a veure, a sentir, a parlar i, per descomptat, a expressar-nos amb llibertat.

Imagine que vosaltres, els organitzadors d’aquest festival, haureu sentit parlar alguna vegada de Mokhtar Mirtahmasb, Katayoon Shahabi, Mohammad Nourizad, Maziar Bahari, Bahman Ghobadi, Mohammad Rasoulof o Jafar Panahi, entre molts altres, que han segut arrestats i torturats pel fet de realitzar pel·lícules. I en aquesta llista podria estar jo mateix si haguera nascut al vostre país, perquè per a mi no hi ha major llibertat que la de poder expressar-me en imatges ni major tortura que la de perdre aquest dret.

Per tot el que he dit anteriorment, us pregaria que desapareguera qualsevol relació de la meua pel·lícula i el meu nom amb el vostre festival. Sens dubte, algun dia m’encantaria que la gent de l’Iran poguera gaudir d’ella, però ni jo ni el meu nom poden ser còmplices d’un règim que discrimina, tortura i fa desaparèixer a persones amb idees diferents. Algun dia “La pausa dels morts” es podrà veure a Teheran, però en un festival en què els cineastes iranians puguen projectar les seues pel·lícules en llibertat i sense por a la repressió i la tortura.

Atentament,

Samuel Sebastian

***

La pausa dels morts (La pausa dels morts | The frame of the dead | La pausa de los muertos | La pause des morts)

Direcció i muntatge: Samuel Sebastian Fotografia: José Antonio Gómez Villanueva i Ramon Quesada. Música: Clara Andrés Producció: sinCasa. Durada: 148.

Hi intervenen: Ester Rodríguez – Ro, Samuel Sebastian, Eva Alloza, Pilar Bayo i Àngel Figols.

Vídeos: Tràiler VOSE | Videoclip Clara Andrés | Videoclip muntatge amb el tema de Clara Andrés | Fragment col·loqui per videoconferència | Videos de Samuel Sebastian a Vimeo.

***

Webs oficials: Lapausadelsmorts (cat/esp/angl).

Més informació: Catalan Films | Filmin | Sobre Samuel SebastianCatalan Films | Imdb (ang).

***

FOTO © sinCasa La pausa dels morts, de Samuel Sebastian

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!