Club 7 Cinema

Deixeu-me començar com avui fa un any: amics valencians i valencianes, bona Diada del País Valencià!

Aquest apartat “Off-Sitges” topa aquest any amb el fet que la programació del Festival de Sitges inclou obres d’autor com Malenconia, de Lars von Trier; El cavall de Torí, de Bëla Tarr, o el mateix Twixt, de Francis Ford Coppola. Sense oblidar Hanezu, de Naomi Kawase, o Drive, de Nicolas Winding Refn, per esmentar només els títols que potser destacaria més d’entrada. I dic “topa”, perquè aquest apartat va nàixer de la percepció, quan anava força dies al festival, que allà hi perdia el temps i diners veient majoritàriament tota mena de ximpleries malaltisses, mentre al nostre país hi havia altres propostes, molt més interessants, que me les estava perdent. Enguany, potser el més atractiu ho han programat en dates que no m’acaben d’anar gaire bé, però aquest és en tot cas un problema particular meu i, per descomptat, no treu que les propostes hi són i s’ha de reconèixer. Ara bé, les alternatives “off-Sitges” són també molt potents, potser tant o més atractives… Fem-hi un repàs.

Estrenades divendres a bona part de la nostra cartellera: Nader i Simín, una separació, d’ Asghar Farhadi, l’Ós d’Or de Berlín 2011; L’il·lusionista, el projecte de Jacques Tati, que Sylvain Chomet ha dut a la pantalla com a film d’animació. A Perpinyà, Drive, precisament; però en aquella cartellera també hi trobem Inquiet, de Gus Van Sant; Habemus Papam, de Nanni Moretti; I ara on anem?, de Nadine Labaki; Casa de Tolerància, de Bertrand Bonello, i… Sense oblidar que, a diversos punts del nostre territori, ja es pot veure Los pasos dobles, d’Isaki Lacuesta;  Somewhere, de Sofia Coppola; Pina, de Wim Wenders… Tot un festival, de debò, “Off-Sitges”!

I a partir de demà, a Girona, Seminari d’Agnès Varda. Sense oblidar el que podem trobar a les filmoteques…

FOTO © Neue Road Movies Pina, de Wim Wenders

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!