El diari Ara publicava ahir una entrevista de Xavi Serra a Ángel sala, el director de Sitges 2011, en la qual podíem llegir, entre altres coses:
Xavi Serra: Quin valor té per al Festival inaugurar amb una pel·lícula en català?
Àngel Sala: És un símptoma de normalitat. Ja hem inaugurat altres vegades amb pel·lícules catalanes, aquesta és la primera que també és en català. Catalunya és avui dia una potència del cinema fantàstic, s’està fent molt bon cine de gènere.
Xavi Serra: Com és que la pel·lícula s’exhibeix en versió original i doblada?
És un acord que hem fet a moltes bandes. Per a la distribuïdora era important que la pel·lícula es projectés en versió castellana, i nosaltres no volíem prescindir de la versió original. La solució final deixa a tothom satisfet.
(Ángel Sala “Catalunya avui dia és una potència del gènere” -amb enllaç de pagament-, Xavi Serra, Ara, 02.10.2011)
Segons Ángel Sala, doncs, d’ Eva hi ha una versió original i una altra de doblada en castellà. I reconeix que tot un festival de cinema com Sitges passarà una versió doblada. De vergonya (i els membres del Patronat no se n’han queixat?).
El problema és que tot sembla que indicar que Ángel Sala menteix descaradament. Recordem que Eva es projectà a Venècia en versió castellana, segons testimonis presencials i es fa molt difícil pensar que la Mostra acceptés projectar-ne una versió doblada. Seguint aquest fil argumental, tot apunta que l’autèntica versió original és en castellà i que la catalana (o parcialment en català) és la doblada —com ja he exposat en apunts anteriors—. A què treuria cap, doncs, que Sala mentís?
Ara com ara tot apunta que dijous, dia 6, es materialitzarà una nova presa de pèl: una versió “en català” cara a les autoritats i que només aquí es reconeix com a original i que ni tan sols tindrà quota de pantalla a la resta de projeccions del certamen.
Per cert, fixem-nos que Sala parla que la distribuïdora vol que es projecti en castellà a Sitges. I és una “major”, sí. Les “majors” que han pactat amb Mascarell i companyia de potenciar el cinema en català, resulta que no deixaríen que ni al Festival de Sitges es pugui veure una pel·lícula en versió presumptament original catalana.
Rere la mascarada que tindrà lloc dijous, costa no veure-hi els interessos del govern i de les majors, de fer passar bou per bèstia grossa. Una estafa als ciutadans i ciutadanes, sense contemplacions. Esclar que, si apretem gaire, molt em temo que sortiran amb allò que les dues versions són originals: cornuts i pagar el beure!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Jo també crec que és una presa de pèl de les multinacionals, i un pànic gairebé paranoïc que tenen a la nostra llengua.
Ara volen estrenar una pel.lícula doblada a un festival. A mi m’agraden els doblatges, sobretot els que se’n fan a l’Estat espanyol y a Catalunya (els francesos i italians també), però a un festival, normal és sempre la VO, tant se val si és en català com en xinès, però el doblatge, que s’esperin a l’estrena als cinemes preparats per això, o el DVD.
Però n’estic d’acord amb tu, una manera ben pobra de disimular que no volen sentir català ni tant sols en frases aïllades. I al pobre Àngel Sala, que se la tenen jurada després de l’afer A Serbian Film, s’ho miren amb lupa, perdó, amb microscopi, si fa una nova errada.
Encara me’n recordo de la decepció que vaig tenir en veure l’any passat BRUC, LA LLEGENDA als cinemes Renoir Plaza de España madrilenys, que hi havien dit que era també en català, que el Juan José Ballesta s’havia preparat a fons en la nostra llengua, i tot, finalment, era en castellà (excepte els actors francesos, que parlaven sempre en francès). Les veus, semblava que era so directe, és a dir, que hi hauran fet les mateixes escenes en dues versions amb so directe, o què sé jo.
Tanmateix, Sitges, un poble ben bonic i al qual vaig ser tres vegades als darrers anys (l’ultima l’estiu passat), també té pressió dels castellanoparlants, ja que n’hi ha molts carrers amb el nom en castellà (el català, en alguns barris, semblava una mica minoritari). No crec que això tingui a veure amb aquest afer de la llengua al Festival, però els enemics del català cada cop son més descarats.
I per acabar, tot i que no tingui a veure gens amb aquest tema (o potser sí), t’informo que aquest darrer Divendres era previst també l’estrena a Madrid de “Catalunya Über Alles” de Ramón Térmens, i la comèdia basca “Urteberri on, amona!” (Feliç any, àvia), aquesta parlada en euskara i protagonitzada per la Montserrat Carulla. Doncs a ultima hora, cap de totes dues s’hi va estrenar, van ajornar la seva estrena sine die. Van reestrenar-hi PA NEGRE per la seva elecció pels Òscars, això sí. Però és sagnant no estrenar-hi “C. Ü. A.” alhora, deu ser perquè no va voler en Térmens fer cap doblatge, que li treia el sentit a l’original. O que és una denúncia social massa directa pels conservadors del PP, que el candidat racista podria tenir semblant amb en García Albiol més que no pas amb l’Anglada.
Un salut,
JULIÁN.