Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

27 de setembre de 2011
1 comentari

CiU segueix l’indigne guió previst i aigualeix la Llei del Cinema

No voldria semblar presumptuós, simplement em sembla escaient recordar el que vaig escriure en aquest mateix blog el 30 de juny de 2010. I és que s’enganxa abans un mentider que un coix:

El conseller Tresserras ha fet la Llei de Cinema que s’havia de fer. I encara potser hauria d’haver anat més enllà, en temes tecnològics i jurídico-conceptuals. Però ha fet honor a la seva vàlua intel·lectual i política, tirant endavant el text que finalment s’ha aprovat. Amb una pega essencial, absolutament assumida des d’un bon començament: el calendari polític. Tresserras sap perfectament que aquesta Llei no l’hauria ni tan sols pogut presentar a començament de legislatura: perquè el PSC no l’hi hauria permès. I no tan sols pel calendari pactat al tripartit; sinó perquè el PSC i ERC saben que no serà aquest tripartit qui podrà aplicar-la (o no).

Si s’hagués aprovat a començament de legislatura, el govern Montilla n’hauria hagut d’aprovar els reglaments, crear els diferents fonts econòmics previstos al text, gestionar els expedients d’infraccions i sancions per incompliments legals… I el PSC, això, molt probablement no ho hagués fet (de la mateixa manera que reiteradament ha desatès les obligacions legals que li corresponen, en defensa dels drets linguístics dels catalans). Com tampoc ho farà CiU si guanya les eleccions: ja hem vist que, igual com van fer els 23 anys que van manar, prefereixen el català en la misèria que incomodar els interessos creats. Una cosa és la retòrica i les flamarades quatribarrades i l’altra el que realment fan quan els toca. Avui han votat la Llei, sabedors que quedaven molt malament si no ho feien i, sobretot, comptant que segurament podran fer de Romanones: aigualir-la a base de no aprovar reglaments i promulgar-los molt poc avinents a l’esperit d’aquest text jurídic.

  1. Comet prevaricació el càrrec polític o el funcionari públic que actua conscientment en contra d’una llei vigent. Si un conseller de cultura no es veu en cor de fer complir la llei, té dos camins: o plegar, o demanar al Parlament – argumentadament – la modificació de la llei. El que sembla un camí possibilista és, simplement, una il·legalitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!