Club 7 Cinema

Una selecció dels films que es projecten avui a Sant Sebastià.

Secció Oficial · Competició.

The Deep Blue Sea, de Terence DAVIES. El director de les belles i doloroses, musicals i dramàtiques, El llarg dia s’acaba (1992) i Veus distants (1988), revaloritzat d’ençà el documental dedicat a la seva ciutat, Liverpool, Of Time and the City (2008), es presenta ara en competició amb l’adaptació d’una obra de Terence Rattigan (definida com un atac als valor de la classe mitjana anglesa; la por al compromís emocional, el terror a apassionar-se, l’aprensió al sexe -en paraules de Michael Billingtob).  Rachel Weisz hi encarna l’esplèndida dona d’un jutge del tribunal suprem (Simon Russell Beale) que abandona la vida privilegiada, al Londres dels magres anys cinquanta del segle XX, per a anar-se’n amb un noi (Tom Hiddleston), ex pilot de la RAF, de qui s’ha enamorat apassionadament. Amb continus flaix-backs i atorgant novament a la música un paper essencial, Davies relata el descens d’aquesta dona a l’infern passional al darrere d’un home atractiu incapaç d’estimar. Més informació: [Toronto 2011 · Special Presentations]

Los pasos dobles, d’ Isaki LACUESTA. La millor manera d’escapar dels que et persegueixen sense deixar rastre és caminar de rerescules, sobre les teves pròpies petges. Això es pensava en François Augiéras, que va fer tot de pintures en un búnker militar al desert i després va deixar que la sorra ho colgués perquè ningú no ho trobés fins al segle XXI. Però, qui és Augiéras? Un legionari, un pintor, un escriptor, un pistoler, un sant, un lladre, un dimoni o potser una mica de cada? Aquesta és la sinopsi oficial del film, realitzat amb la col·laboració de l’artista Miquel Barceló; però Isaki Lacuesta explica: No m’agrada descriure “Los pasos dobles” perquè les caixes de sorpreses no han d’explicar-se, sinó obrir-se. De moment, si mirem el paquet a contrallum com els nois impacients, podrem intuir que “Los pasos dobles” serà una pel·lícula d’aventures, un relat (tal com es deia en les portades d’Hergé) per a nens de fins a 99 anys. Un dels nostres personatges, Abinou, acaba de fer-ne ja 105, però també l’hi deixarem veure. Recordo que de nens jugàvem a unir amb un llapis les sèries de punts separats que, en conjugar-se, donaven forma als personatges, paisatges o constel·lacions. De la mateixa manera, fa anys, els tèrmits es van menjar les pintures de Miquel Barceló i aquest, lluny de frustrar-se, va decidir treballar a mitges amb els animals i començar a dibuixar seguint les línies de la destrossa. A “Los pasos dobles” hem treballat igual. De seguida vam veure que el dibuix resultant s’assemblava molt a un mapa del tresor. Uns personatges a la recerca d’un búnquer desaparegut en el desert. Una duna propera al mar. Una banda de lladres motoritzats. Els endevins. Un baobab en forma d’esquelet. Un amulet de bronze. Un peix de pedra. Una emboscada. Un viatge d’anada sense bitllet de tornada. I un misteri: quina és l’única cosa que al compartir-la es destrueix? Més informació: [CatalanFilms].

Zabaltegi · Nous Directors.

Arrugas, de Ignacio FARRERAS. [Informació Sant Sebastià] [Cromosoma (cat)]

Zabaltegi · Especials.

George Harrison: Living in the Material World, de Martin SCORSESE.

Neil Young Journeys, de Jonathan DEMME

Carrière, 250 metros, de Juan Carlos RULFO.

Crazy Horse, de Frederick WISEMAN.

***

FOTO The Deep Blue Sea, de Terence Davies

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!