Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

3 d'agost de 2011
0 comentaris

Locarno 2011: la Competició Internacional

Avui comença la 64a edició del Festival del film de Locarno, tot i que la competició internacional no s’encetarà estrictament parlant fins demà, dia 4 d’agost de 2011.

La programació del concurs internacional reflecteix molt la personalitat reconeguda internacionalment del seu responsable artístic, Olivier Père. En bona mesura combina obres de cineastes pels quals apostà decididament a l’etapa que va dirigir la Quinzena dels Realitzadors de Canes; pel·lícules d’autors descoberts a Locarno i films de directors emergents, l’obra dels quals ha comptat amb el suport (en molts casos) de la Residència del Festival de Canes o bé s’ha cuinat parcialment en instàncies similars.

Locarno 2011: la Competició Internacional.

Tanathur (Tanathur | Last Days in Jerusalem | Derniers jours à Jerusalem), de Tawfik ABU WAEL. Producció Lama Films, Sophie Dulac Productions, Cabiria Films, Neue Pegasos. Durada 1h21. Intèrprets Ali Badarni, Lana Hajyahia, Kais Nashef, Zuhaira Sabbagh, Huda Al-Iman, A’mer Hkehel. Sinopsi Una jove parella palestina de Jerusalem-Est van camí de l’aeroport, per a emigrar a París. Ell és cirurgià; ella, actriu, seductora, independent, fantasiosa, filla de la burgesia intel·lectual palestina. Quan els falta poc per pujar a l’avió, s’assabenten que hi ha hagut un accident terrible; per la qul cosa ell torna a l’hospital. Ella, abandonada un cop més pel marit, es replanteja el viatge que anaven a fer i fins la seva relació i s’adona dels lligams que l’uneixen amb la gent que anava a deixar enrere. Nota Tawfik Abu Wael (Umm al-Fahm, Palestina, 1976) va guanyar el Premi FIPRESCI amb Atash, seleccionada a la Setmana de la Crítica de Canes 2004 . Més informació [x].

Última sessió (Derniere Seance | Last Screening), de Laurent ACHARD. Producció Les Films du Worso (França). Coproducció Dragon 8, Mikros Image, Arane Productions. Durada 1h21. Intèrprets Pascal Cervo, Karole Rocher, Mireille Roussel. Sinopsi Un noi, Sylvain, dedica la vida a un cine de barri condemnat a desaparèixer. Viu al sòtan de la sala, n’és el programador, projeccionista i taquiller. Cada nit, acabada l’última sessió, surt per a complir un ritual assassí… Nota Després d’una primera etapa com a curtmetratgista, Laurent Achard (França, 17.04.1964) va debutar exitosament el 1998 amb el llargmetratge Més que ahir, menys que demà, Tiger Award a Rotterdam, en què una noia retorna amb la família disposada a fer taula rasa amb el passat, però fa brollar uns records dolorosos que tots voldrien oblidar. El 2006 se’n du el premi Jean Vigo amb Le dernier des fous, en què un nen d’onze anys està decidit a acabar amb la tensa situació de desestructuració familiar que li toca viure. Més informació [Unifrance (fr)]. Vendes internacionals Les Films du Losange.

Cançons de contrabandista (Les chants de Mandrin | Smugglers’ Songs) de Rabah AMEUR-ZAIMECHE. Producció Sarrazink Productions (França). Coproducció Maharaja Films (x). Durada 1h37. Intèrprets Jacques Nolot, Kenji Levan, Christian Milia-Darmezin, Sylvain Roume, Salim Ameur-Zaïmeche, Jean-Luc Nancy, Rabah Ameur-Zaïmeche. Sinopsi Executat Louis Mandrin, bandit famós i heroi popular de mitjan segle XVIII, els seus companys es llancen a una nova campanya de contraband a les províncies de França. Protegits per homes armats fins a les dents, munten mercats il·legals als afores de poblacions rurals, on venen tabac, teixits i productes valuosos. A més, es dediquen a escriure cançons en honor a Mandrin, que imprimeixen i reparteixen entre els més humils súbdits del rei… Nota Quart llargmetratge del franco-algerià Rabah Ameur-Zaimeche (Algèria, 1966). Crescut en una barriada de París, s’ha convertit en un jove cineasta de notable sensibilitat social, que s’interessa sobretot per la degradació al seu barri, per la pèrdua d’arrels dels emigrants, pel paper de la religió, per la xacra de l’atur… Amb un estil despullat i aprofitant l’accessibilitat a les càmeres digitals, va conformant una filmografia combativa, fortament política. El 2002 va debutar amb Wesh Wesh Qu’Est Ce Qui Se Passe ?, seleccionada al Fòrum de Berlín i guanyadora entre d’altres del premi Louis Delluc. El 2004, Un Certain Regard, de Canes, li programa Bled Number One, que guanya el premi de la Joventut del Certamen. El 2008, l’actual director artístic de Locarno, li selecciona Dernier maquis a la Quinzena dels Realitzadors, de Canes. Vendes internacionals [MK2]. Més informació [AlloCiné (fr)].

Tokyo Koen, de Shinji AOYAMA. Producció d-rights Inc., Showgate Inc., Amuse Inc., Nikkatsu Corporation, Hakuhodo DY Media Partners Inc., Memory-Tech Corporation, Yahoo Japan Corporation. Durada 1h59. Intèrprets Haruma Miura, Nana Eikura, Manami Konishi, Haruka Igawa. Sinopsi En Koji és un estudiant i fotògraf aficionat amb una certa dèria per fotografiar famílies en un part de Tòquio, en bona mesura perquè va perdre la mare quan era menut. Un dia, li encarreguen que segueixi l’amant d’un client i l’enxampi amb la càmera. Ho accepta tot i que no acaba d’entendre de què va la cosa. Aquesta decisió, però, li capgirarà no poques coses a la seva vida i sobretot la manera amb què es relaciona amb les dones: Miyu, una amiga des que eren petits amb qui en Koji ha passat llargues estones i amb qui pot parlar de tot; Misak, la filla de la seva madrastra, sempre disposada a reconfortar-lo; una de les seves models, que li recorda vagament algú que havia conegut…. Nota Adaptació de la novel·la homònima de Yukiya Shoji. Shinji Aoyama (Kitakyushu, Japó, 13.07.1964), premi FRIPRESCI i del Jurat Ecumènic a Canes 2000 per l’extraordinària i dolorosa Eureka (obra l’adaptació literària de la qual valgué a Aoyama el 14è premi Yukio Mishima), no ha tornat mai més a estar a l’alçada d’aquell film. Asseguren els que li coneixen tota l’obra que justament Eureka és un OVNI dins de la seva filmografia. Tanmateix, Aoyama (que ha estat crític de cinema per al Cahiers japonès) és un cineasta d’ostensible petja fordiana en el tractament del paisatge i el seu talent l’ha dut a fer obres com la diguem-ne experimental Eli, Eli, Lema Sabachthani? Més informació [IMDB (ang)].

Beirut Hotel (Beyrouth Hotel), de Danielle ARBID. Producció Les films Pelléas (França), Maïa Cinéma (França). Durada 1h38. Intèrprets Darine Hamze, Charles Berling, Fadi Abi Samra, Rodney El Haddad. Sinopsi A Beirut, una nit, Zoha i Mathieu es coneixen. Ella, jove cantant libanesa, malda per a alliberar-se de les urpes del seu exmarit. Ell, advocat del món dels negocis que és a la ciutat per un assumpte professional, a qui tot primer vigilen i després consideren espia. Durant uns dies, viuen una història d’amor feta de pors i desitjos, intrigues i violència. Nota Aquest és un relat sobre la ratlla ben prima, talment com aquell país (que vacil·la entre la guerra i la pau), en què tot es pot capgirar en qualsevol moment… Danielle Arbid (Beirut, el Líban, 1970), torna a Locarno, on ja hi ha guanyat dos premis anteriorment: el Lleopard d’Or – Vídeo el 2004 (amb el curtmetratge Converses de saló) i el Lleopard d’Argent-Vídeo el 2000 (amb el documental Sola amb la guerra). Havent deixat el seu país als 18 anys (mesos abans de la fi de la guerra civil), estudià lletres i periodisme a París, on col·laborà amb diversos mitjans, i el 1998 debutà al cinema amb un curtmetratge. La guerra i el Líban són ben presents a la seva filmografia (Als camps de batalla -2004-, relat iniciàtic d’una nena en una quotidianitat marcada per la guerra). Habitual de la Quinzena dels Realitzadors de Canes, el 2007 hi presentà Un home perdut, en què Melvil Poupaud és un fotògraf (inspirat en Antoine d’Agata) delerós d’experiències extremes, que penetra en l’Orient més sulfurós i secret. Més informació [AlloCiné (fr)] Vendes internacionals Films Distribution.

Una altra Terra (Another Earth), de Mike CAHILL. Guió Mike Cahill i Brit Marling. Producció Artists Public Domain (Nova York, EUA). Durada 1h32. Intèrprets Brit Marling, William Mapother, Jordan Baker. Sinopsi Rhoda Williams, una dona jove i brillant que ha estta acceptada fa poc pel programa d’astrofísica del MIT, aspira a explorar el cosmos. John Burroughs, un compositor brillant, acaba d’arribar al cim de la seva professió, i està a punt de tenir un segon fill amb la seva dona. La nit que es descobreix l’existència d’un planeta Terra duplicat al sistema solar, hi ha una tragèdia i la vida d’aquests desconeguts queda entrelligada irreversiblement. Allunyats del món i de tot el que coneixien, aquests desconeguts enceten una improbable història d’amor, que els desperta a la vida. Però quan a un d’ells se li presenta l’oportunitat d’anar a l’Altra Terra i fer-se amb una realitat alternativa, amb quina nova vida es quedaran? Nota Tècnic d’efectes visuals (a la sèrie documental marina de National Geographic “Crittercam”), responsable del muntatge de diversos documentals (entre els quals, Leonard Cohen: I’m Your Man), coguionista —amb l’actriu i directora Brit Marling— dels seus dos films (el documental Boxers and Ballerinas i aquest primer llargmetratge de ficció), Mike Cahill n’ha assumit també la direcció de fotografia i la producció. Més informació [IMDB (ang)] Vendes internacionals i web oficial [Fox Searchlight (ang)] Altres festivals [Sundance 2011 · US Dramatic Competition < Premi Especial del Jurat i Premi Alfred P. Sloan]

Manglar (Mangrove) de Frederic CHOFFAT i Julie GILBERT. Producció Les Films du Tigre (Suïssa). Coproducció Red Star Cinéma (França), Château-Rouge Production (França), RTS Radio Télévision Suisse (Suïssa). Durada x. Intèrprets Vimala Pons, Solal, Giovanna Cavasola, Efren Mendez Avalos, Amalia Canseco Hermandez, Jean-Christophe Hereil, Patrick Pasquier. Sinopsi Una platja solitària a la costa sud del Pacífic. Arran de mar, el manglar. Una dona europea encara jove torna amb el fill al cap d’anys d’absència. Però, es poden fer les paus amb els fantasmes del passat? Web oficial [Mangrovelefilm (fr)] Nota El realitzador franco-suís Frederic Choffat (Agadir, Marroc, 1973) ha estat anteriorment present a Locarno a les més diverses seccions (amb curtmetratges, documentals, i fins amb els eu primer llargmetratge La vraie vie est ailleurs (2006). Per la seva banda, Julie Gilbert (Grenoble, Suïssa, 1974) és coguionista habitual de Choffat i autora associada a diversos teatres. Més informació [IMDB (ang)]. Vendes internacionals [Les Films du Tigre]

Crulic – El camí al més enllà (Crulic – Drumul Spre Dincolo | Crulic – The Path to Beyond), d’Anca DAMIAN. Producció ApArte Film (Romania). Coproducció Fundacja im. ferdynanda magellana. Durada 1h12. Documental animat. Sinopsi La vida d’en Crulic, un romanès de 33 anys d’edat que va morir en una presó polonesa, al decurs d’una vaga de fam. Narrada amb ironia pel mateix Crulic, des del més enllà (amb la veu de l’actor Vlad Ivanov). Vídeos [Tràiler 1] [Tràiler 2]. Nota La directora Anca Damian va forjar primer una guardonada carrera com a directora de fotografia (en curts, documentals i llargs de ficció), abans de convertir-se ella mateixa en guionista, productora i autora dels seus propis films. Ara presenta a Locarno aquest documental d’animació del qual la publicitat destaca l’estil visual fort, fruit dels dibuixos fets a mà, collage, stop-motion i altres tècniques d’animació, que es barregen per crear una pel·lícula impressionant, sorprenentment sòlida i memorable. Web oficial [Crulic (Ang / Ro)]. Facebook oficial [Crulic]. Més informació [IMDB (ang)]. Vendes internacionals Wide Management.

Set obres de misericòrdia (Sette opere di misericordia | Seven Acts of Mercy), de Gianluca i Massimiliano DE SERIO. Producció Saga Film (Bucarest, Romania), La Sarraz Pictures (Torí, Itàlia). Coproducció Elefant Film (x).. Durada 1h40. Intèrprets Roberto Herlitzka, Olimpia Melinte, Ignazio Oliva, Stefano Cassetti, Cosmin Corniciuc. Sinopsi La Luminita, una noia clandestina que viu als marges d’una barriada pobra, està disposada al que calgui per a sobreviure. Coneix l’Antonio, un home gran i malalt carregat de misteri. Entre ells dos, la topada és inevitable i violenta, amb conseqüències inesperades. Nota Primer llarg de ficció dels bessons De Serio, productors i realitzadors de documentals. Més informació [IMDB (ang)]. Vendes internacionals [Intramovies].

Entre nosaltres (Onder Ons | Among Us), de Marco Van GEFFEN. Producció Lemming Film (Amsterdam, Holanda). Durada 1h24. Intèrprets Dagmara Bak, Natalia Rybicka, Rifka Lodeizen. Sinopsi Ewa, polonesa, decideix fer cap a Holanda per començar una vida, a Occident. En aquest nou país on tot li resulta estrany —la llengua, els costums, el comportament de la gent—, supera la soledat gràcies a l’amistat que manté amb una altra polonesa. Mentre aquesta és de mentalitat oberta i positiva, amb tendència a veure el costat bo de les coses, Ewa és més aviat tímida i està com inhibida. Per acabar d’adobar, Ewa descobreix la identitat d’un violador que volta per aquells rodals i no sap què fer-ne, d’aquesta informació; de manera que com més dubta i calla, més els que l’envolten la van trobant estranya, cosa que encara la va deixant més solitària. Nota “Opera prima” de Marco van Geffen (Holanda, 1959), guionista i curtmetratgista, una obra del qual, Het zusje, va optar a la Palma d’Or dels curts a Canes 2007. Més informació [IMDB (ang)]. Vendes internacionals [Elle Driver]

Un amor de joventut (Un amour de jeunesse | Goodbye First Love), de Mia HANSEN-LØVE. Producció Les films Pelléas, Razor Film. Coproducció Arte France Cinéma, Rhône-Alpes Cinéma, WDR/Arte, Jouror Productions. Durada 1h50. Intèrprets Lola Créton, Sebastian Urzendowsky, Magne-Håvard Brekke, Valérie Bonneton, Serge Renko. Sinopsi La Camille té 15 anys i en Sullivan, 19. S’estimen apassionadament, però quan l’estiu s’acaba, en Sullivan se’n va. Al cap d’uns mesos, deixa d’escriure cartes a Camille. A la primavera, ella intenta suicidar-se. Passen quatre anys i la Camille es dedica en cos i ànima a estudiar arquitectura. Coneix un arquitecte famòs, Lorenz, de qui s’enamora. Esdevenen una parella molt sòlida. Però aleshores torna a topar amb Sullivan…. Nota Mia Hansen-Løve (París, 05.02.1981) va intervenir com a actriu, als 17 anys, a Final d’agost, començament de setembre i, als 19, a Els destins sentimentals, ambdúes del cineasta francés Olivier Assayas, que s’ha convertit en la seva parella sentimental. Tanmateix, la noia deixà aviat la seva incipient carrera d’actriu i, crítica de Cahiers entre 2003 i 2005 -alhora que realitzava un bon grapat de curtmetratges-, el 2007 debutà amb el llarg Tout est pardonné, que Olivier Père seleccionà a la Quinzena de Realitzadors i posteriorment guanyà el premi Louis- Delluc de l’opera prima. Autèntica revelació, dos anys més tard confirmada com a cineasta de notable maduresa amb El pare dels meus fills, seleccionada a Un Certain Regard, de Canes, on guanyà el Premi Especial del Jurat. Quan tots els rumors li situaven el tercer llargmetratge, Un amor de joventut, a la selecció oficial del Festival de Canes 2011, va constituir tot una sorpresa que no n’acabés formant part. Això sí, de seguida s’apuntà que faria cap al Locarno d’ Olivier Père, com així ha estat. I bé podria esdevenir-ne la gran triomfadora. Més informació [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)] Vendes internacionals [Films Distribution] Dist. fr. [Les Films du Losange].

Terri, d’Azazel JACOBS. Producció Verisimiltude. Coproducció Silverwood Films, Periscope Entertainment, KnowMore. Durada 1h45. Intèrprets Jacob Wysocki, John C. Reilly, Creed Bratton, Bridger Zadina, Olivia Crocicchia. Sinopsi Un noi de 15 anys, obès, que viu en una petita ciutat brega de valent per anar superant les dificultats de la seva vida. Nota Film presentat a Sundance 2011, del director Azazel Jacobs. Més informació [IMBD (ang)]. Vendes internacionals [Coach14]

Els amants (Low Life), de Nicolas KLOTZ i Elisabeth PERCEVAL. Producció Agora Films (Suïssa), Maia Films (França). Coproducció Les Films du Losange (França), Rhône-Alpes Cinéma (França). Durada 2h08. Intèrprets Camille Rutherford, Arash Naimian, Luc Chessel, Michael Evans, Maud Wyler, Winson Calixte. Sinopsi La Carmen estudia a la universitat i topa amb en Hussain, un jove poeta afganès que estudia literatura francesa: amor a primera vista, aquesta trobada accidental els ho capgira tot i, enamorats, no se separen l’un de l’altre. En Charles no se’n sap avenir de perdre la Carmen i, si no s’enfonsa del tot, és per en Miguel, l’amic que l’inicia en el flamenco. A en Hussain li deneguen l’assil que havie demanat i cada vegada que surt al carrer, la Carmen pateix de valent. De manera que els amants es reclouen i passen el dia fent l’amor. Però de cop i volta, en Hussain agafa la dèria que ella el vigila; no pot escriure ni una ratlla, s’ofega, li cal sortir a prendre l’aire. És així que en Hussain s’esvaeix de la vida de Carmen tan sobtadament com hi havia entrat. En Charles, que no s’havia acabat de donar per vençut, se l’estima de manera intacta i en té cura… Web oficial [Low life]. Nota Són una de les apostes reeïxides d’Olivier Père, l’actual director artístic de Locarno, de quan n’era de la Quinzena de Canes: Nicolas Klotz i Elisabeth Perceval. El 2004 (el mateix any que Père esdevenia delegat general de la Quinzena), els programà un film emblemàtic de la seva línia (la descoberta, la sorpresa, l’admiració): La blessure. I el 2007 els seleccionaria un títol que acabaria fent la volta al món i en consolidaria els autors com a noms de referència: La qüestió humana. De manera que aquest seu nou film, havent passat Père a Locarno, ni Canes ni Venècia: a Locarno! Autor de diversos documentals (d’entre els quals els retrats dels músics com el pianista Brad Mehldau, el saxofonista James carter i l’íntèrpret de sitar Pandit Ravi Shankar), va debutar al terreny de la ficció amb La nuit bengalí (1988), a la que seguí La nuit sacrée (1992). I a continuació, amb Pària, encetà l’anomena Trilogia dels Temps Moderns (que completaria amb els dos films posteriors presentats a Quinzena i ja esmentats). Amb Elisabeth Perceval han creat també instal·lacions artístiques, com Playing Cinema (2009), per al CCCB. Vendes internacionals [Les Films du Losange] Més informació [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [IMDB (ang)] [Sensacine (esp)]

Ha’shoter (Ha’shoter | Policeman | Le policier), de Nadav LAPID. Producció Laila Films LTD (Israel). Durada 1h45. Intèrprets Yiftach Klein, Yaara Pelzig, Michaël Mushonov, Menashe Noï, Michaël Aloni, Gal Hoyberger, Meital Berdah, Shaoul Mizrahi, Rona-Lee Shimon, Ben Adam. Sinopsi En Yaron, el policia, pertany a un grup d’agents d’elit, adscrit a una unitat antiterrorista de la policia israeliana. Amb els companys són l’arma, el fusell amb què l’Estat apunta els adversaris, “l’enemic àrab”. En Yaron adora la unitat, la camaraderia masculina, el seu cos musculat, la seva bellesa. Passa per un moment de gran excitació, perquè la seva dona és a punt de tenir un fill i per tant ell es pot convertir en pare d’un moment a l’altre. Topa amb un grup extraordinari, violent, radical, el confrontarà amb la guerra de classes a Israel i amb la de la seva pròpia ànima. Nota Nadav Lapid (Israel, 1975) és autor d’una novel·la (Continues to Dance) publicada el 2001. Ha estudiat filosofia i història (a Tel-Aviv), literatura a la Universitat de Saint Denis (França), i s’ha graduat en cinema a l’escola Sam Spiegel de Jerusalem. Ha treballat de periodista cultural i esportiu, de càmera de documentals i ha fet crítica de cinema i de televisió. Mentre ha estudiat a la Sam Spiegel ha realitzat diversos curtmetratges. El 2004, Mahmud treballa a la indústria (curt documental de caràcter experimental inclòs a Proyect Gvul, seleccionat a la Cinéfondation de Canes); el 2005, ja en solitari, du a Berín Kvish (Kvish | Route), que l’any següent es projectaria a Locarno, seguint una important ruta de festivals; el 2006, torna a la Cinéfondation de Canes amb Ha’chavera Shell Emile (Ha’chavera Shell Emile | La copine d’ Emile). Tot seguit, Nadav Lapid es concentra amb el guió d’ El policia, projecte de llargmetratge seleccionat a la 14a sessió de la residència del Festival de Canes i que comptarà amb el suport del Festival de Cinema de Jerusalem i del Festival de Tessalònica el 2008. Un cop l’ha enllestit, el presenta a Locarno. Vendes internacionals Wide Management. Més informació [IMDB (ang)].

L’any del tigre (El año del tigre | The Year of the Tiger), de Sebastian LELIO. Guió Gonzalo Maza. Producció Fabula Films (Xile). Durada 1h22. Intèrprets Luis Dubo, Sergio Hernández, Viviana Herrera. Sinopsi En Manuel està tancat en una presó del sud de Xile. Un terratrèmol molt violent ensorra les parets del centre penitenciari i ell ho aprofita per fugir. Fa cap a ca seva, però quan hi arriba descobreix que el sisme submarí se li ha endut la dona i la filla. Mentre camina per paisatges totalment destruïts, el fugitiu Manuel va endinsant-se en la seva pròpia devastació. Està vivint una llibertat paradoxal, que el du a encarar-se a la crueltat de la Natura i a anar fins al límit de la seva pròpia experiència humana. Nota Sebastián Lelio —abans anomenat Sebastián Campos— (Mendoza, Argentina, 08.03.1974) va presentar la seva “opera prima” La Sagrada Família al Festival de Sant Sebastià, encetant-hi una reeixida trajectòria per més de cent certamens internacionals, que li valdrien un bon grapat de premis. Amb el suport de la Cinéfondation (Sessió 13a), residència del Festival de Canes, va desenvolupar el projecte de Navidad (2009). I ara presenta a Locarno el seu tercer llargmetratge. Més informació [Cinechile (esp)] Vendes internacionals Films Boutique.

The Loneliest Planet, de Julia LOKTEV. Producció Flying Moon Filmproduktion, Parts and Labor (NY, EUA), Wild Invention (EUA). Durada 1h53. Intèrprets Gael García Bernal, Hani Furstenberg, Bidzina Gujabidze. Sinopsi L’estiu abans de casar-se, l’Alex i la Nica, molt enamorats, se’n van a fer una via per les muntanyes del Caucas, a Geòrgia. La perelleta contracta un guia local per una excursió amb bivac i tots tres comencen un recorregut per una natura magnífica: un paisatge salvatge i suggerent, alhora increïblement obert i esgarrifosament reclòs. Caminant hores i hores, bescanvien anècdotes i juguen per a matar l’aranya. I de sobte, un mal pas fugisser, tan sols un gest, un gest que tanmateix ho canviarà tot…. Nota Julia Loktev (Rússia, 1969) ja va presentar a Locarno el seu primer documental, Moments of impact (1998) -que acabaria premiat a Sundance, París i Karlovy Vary- i la primera ficció, Day night, day night(2006)… a la Quinzena de Canes: és a dir, ho tenia tot, aquesta videoartista que ha exposat a museus d’arreu, perquè Olivier Père li seleccionés aquest seu segon llarg de ficció. Més informació [IMDB (ang)]. Vendes internacionals [The Match Factory]

Vol especial (Vol spécial) de Fernand MELGAR. Producció Climage (Suïssa). Coproducció RTS Radio Télévision Suisse, Arte G.E.I.E. Durada 1h43. Documental. Sinopsi Al centre de detenció administrativa de Frambois, hi ha tot d’homes empresonats abans que se’ls expulsi del territori helvètic. No els han acceptat la demanda d’asil i els fan fora, per a alguns al cap d’anys de ser a Suïssa, haver-hi treballat, pagat impostos, creat una família. Si l’empresonament els pot durar fins a vint-i-quatremesos, l’avís d’expulsió els arriba sense fer gaire remor i s’executa de forma imminent. En aquest món reclòs penitenciari, la tensió va pujant a mesura que passen els dies. D’una banda, guàrdies freds de valors humanistes; a l’altre cantó, homes exhaurits, derrotats per la por i l’estrés. Es creen aleshores vincles d’amistat i d’odi, de respecte i de revolta fins a l’anunci de l’expulsió, que es viu com un cop de puny. Aquesta relació acaba sovint en angoixa i humuliació. Els que es neguen a anar-se’n els emmanillen, lliguen i entaforen en una avió. En aquesta situació extrema, la desesperació té un nom: vol especial. Nota Fernand Melgar (Tànger, Marroc, 1961) viu i treballa a Lausana i forma part de Clipimage, col·lectiu que aposta per un cinema compromès. Present a Locarno en diverses ocasions, el 2008 hi guanyà el Pardo d’Or Cineastes del Present amb el documental La forteresse. Més informació [AlloCiné (fr)].

Obrir portes i finestres (Abrir puertas y ventanas | Back to Stay), de Milagros MUMENTHALER.  Producció Alina film (Ginebra, Suïssa), Ruda Cine (Buenos Aires, Argentina). Coproducció Waterland Film, Fortuna Films, RTS Radio Télévision Suisse.  Durada 1h39. Intèrprets María Canale, Martina Juncadella, Ailín Salas, Julián Tello. Sinopsi Final d’estiu a Buenos Aires. La vida de tres germanes d’entre 18 i 22 anys (Marina, Sofia i Violeta), un cop morta l’àvia amb què havien pujat. Cadascuna encaixa aquesta mort a la seva manera. Marina se centra a estudiar i tenir cura de la casa familiar on s’estan; Sofia s’enderia amb la seva pròpia imatge i surt, es dedica a sortir amb els amics, i Violeta ronda entre el dormitori i la sala d’estar on, de tant en tant, rep un home gran. Discòrdies, rialles, mesquineses, gestos d’afecte… determinen el ritme d’aquest període d’incertesa, fins que un dia de tardor la Violeta desapareix. Nota “Opera prima” de Milagros Mumenthaler (Argentina, 1977), que havent estudiat cinema a Buenos Aires (retornada d’una estada a Suïssa des que era ben petita), ha dirigit quatre curtmetratges entre l’any 2000 i el 2005. El guió d’aquest seu primer llarg s’ha desenvolupat a la Cinéfondation (Sessió 14a), residència del Festival de Canes, amb el títol provicional “Ausencias”. Vendes internacionals The Match Factory.

En l’amor, amb les millors intencions (Din Dragoste Cu Cele Mai Bune Intentii | Best Intentions), d’ Adrian SITARU. Producció Hifilm Productions (Romania). Durada 1h45. Intèrprets Bogdan Dumitrache, Natasa Raab, Marian Râlea, Alina Grigore. Sinopsi Un fill té cura de sa mare, emmalaltida. Nota Projecte d’inspiració autobiogràfica, desenvolupat a la Cinéfondation (Sessió 16a), residència del Festival de Canes. Es tracta del segon llargmetratge d’ Adrian Sitaru (Hunedoara, Romania, 04.11.1971), autor de més de 10 curtmetratges entre 1997 i 2009, ajudant de direcció de Costa-Gavras a Amen i director de diversos telefilms produïts a Romania, que el 2008 va presentar a les Jornades dels Autors de Venècia l’opera prima Pescuit Sportif (Pescuit Sportif | Hooked), que posteriorment congriaria més de 7 guardons en festivals internacionals, entre els quals el de Tessalònica. Tot seguit, escrigué i dirigí dos altres curts, mentre anava covant el film que enguany presenta a Locarno (certamen en què el 2007 guanyà el Pardino d’Oro al Millor Curt, amb Valuri).   Més informació [IMDB (ang)]. Vendes internacionals Films Boutique.

Saudade (Saudâji), de Katsuya TOMITA. Producció Kuzoku (Japó). Durada 2h47. Intèrprets Hitoshi Ito, Dengaryu, Ayano, Yota Kawase, Patcharaleartrat Lapatsanan, Ai Ozaki, Yoshiko Takano, Takashi Tamura. Sinopsi A Kofu, una petita ciutat del Japó, en Takeshi forma part d’ “Army Village”, la banda local de hip hop. Els seus pares s’han arruïnat i convertit en jugadors compulsius, i son germà petit és mentalment inestable. En Takeshi s’havia inscrit a una oficina d’ocupació i l’envien a treballar a una obra, on troba ple d’obrers immigrants. Així és com es fa amic d’en Seiji i en Hosaka. Treballar a l’obra és l’única cosa que ha conegut en Seiji al llarg de la vida (encara jove), mentre que en Hosaka acaba de tornar de Tailàndia. Els companys s’enduen Takeshi a un bar tailandès de Kofu, on en Seiji i en Hosaka estan de festa… però allà, en Takeshi no s’hi acaba de trobar bé, s’hi sent marginat i comença a sentir hostilitat cap als immigrants. Web oficial [saudade-movie (ang/jap)] Nota Katsuya Tomita (Kofu-shi, Japó, 1972) és un cineasta radicalment independent. Resident a Tòquio des que acabà l’institut, realitzà durant tres anys el primer llargmetratge en 8mm (Above the Cloud, 2003), pagant-se’l amb el sou que guanyava de xofer. Aquesta pel·lícula li va permetre guanyar una beca de l’escola de cinema de la ciutat el 2004, amb la qual rodà el seu segon film, Off Highway 20, enllestit el 2007 i que distribuí ell mateix. Al cap de poc va promoure la creació de Kuzoku, col·lectiu de cineastes avinguts a un nou sistema de producció i distribució. I així és que aquest Saudade és un film autoproduït. Més informació [IMDB (ang)].

***

FOTO © Festival del film de Locarno Un amor de joventut, de Mia Hansen-Love

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!