Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Millor Film, Millor Director (Agustí Villaronga), Millor Actriu (Nora Navas), Millor Actriu en Paper Secundari (Laia Marull), Millor Actor Novell (Francesc Colomer), Millor Actriu Novella (Marina Comas), Millor Guió Adaptat (Agustí Villaronga), Millor Fotografia (Antonio Riestra), Millor Direcció artística (Ana Alvargonzález): aquests són els 9 Goya que l’acadèmia espanyola de cinema ha atorgat a Pa negre, d’Agustí Villaronga.
El guardó a la Millor Interpretació en un Paper Secundari no ha pogut ser ni per a Eduard Fernández, ni per a Sergi López —també nominats—, tot i que la seva presència a la pantalla és tan forta com breu al film de Villaronga, ja que se l’ha endut Karra Elejalde pel seu abassegador rol dual d’actor i personatge de Colom, a Fins i tot la pluja —cinta d’Icíar Bollaín que ha aconseguit 2 altres Goya: el d’Alberto Iglesias, per la Música Original, i el de Cristina Zumárraga, per la Direcció de Producció.
Podem pensar que Álex de la Iglesia va passar de ser la nineta dels ulls dels acadèmics espanyols a caure’ls mig en desgràcia —per la seva actitud amb la Llei Sinde— i que això pot haver influït perquè Balada trista de trompeta hagi quedat com la gran derrotada de la Nit dels Goya, en aconseguir tan sols 2 dels 15 bustos a què aspirava —i que, amb tots els respectes, hagin estat el de Maquillatge i Perruqueria i el d’ Efectes Visuals—. I és possible que alguna cosa d’això hagi influït en el gran èxit de Pa negre —insistim-hi: ha congriats 9 dels 14 premis a què aspirava—; però resulta evident que els ha convençut, la “nostra pel·lícula” —si se’m permet l’expressió—.
De fet, un cert classicisme en la producció d’Isona Passola, el fet mateix que es tracti d’un film essencialment narratiu i, per descomptat, el boníssim treball de Villaronga i de part del seu equip —incloent-hi, esclar, la manera prodigiosa amb què el mallorquí dirigeix els nens i nenes protagonistes—, tot plegat ja s’avé força amb un cert gust imperant a l’Academia. En qualsevol cas, no hem d’oblidar que s’ha imposat al film —d’ Icíar Bollaín— que aquella mateixa institució va proposar per als Òscar. I, molt il·lustratiu, també ha deixat amb ben pocs guardons Enterrat, que n’ha obtingut 3 —Guió, Muntatge i So— dels 10 a què aspirava, i Biutiful, que, de les 8 nominacions amb què comptava, ha hagut de conformar-se amb un únic bust —el de Javier Bardem com a Millor Actor—.
És curiós, això de l’acumulació de guardons, perquè sempre acaba donant alguna dada sorprenent o curiosa. Lope, per exemple, 2 Goya: Disseny de Vestuari i Cançó.
Bicicleta, cullera, poma, el documental sobre l’Alzheimer del president Margall, ha confirmat l’impacte i bona acollida que ha tingut des que es presentà a Sant Sebastià, enduent-se el Goya de l’especialitat. I Chico y Rita ha guanyat el de Millor Film d’Animació —els anirà bé, segurament, cara al llançament comercial, que serà aquest mateix febrer—. Per cert que si Javier Mariscal i Fernando Trueba poden estar satisfets per aquest guardó, la felicitat no ha pogut ser completa a cals Trueba, ja que el debut direccional del noi Jonás, amb Todas las canciones hablan de mi, no ha estat reconegut amb el bust destinat als nous cineastes: ho ha estat el de David Pinillos, per Bon Apetit.
Prenguem nota de la distinció que els acadèmics espanyols han fet de la cinta La vida de los peces, com a Millor Pel·lícula Hispanoamericana: pel que en sé, una aposta força més digna que no pas la que han tingut amb el cinema europeu, fent passar El discurs del rei davant dels darrers treballs de Polanski, Haneke o Audriard.
***
Apunt d’aquest blog sobre les nominacions prèvies [Goya 2010: les nominacions]
Aquest resultat ja l’he incorporat al Comptador de Premis anuals 2010.
***
FOTO © 2011 Getty Images Agustí Villaronga, amb un bust dels Goya
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bona reflexió, Salva. Jo vaig seguir per la ràdio, a la feina, gairebé tota la gala, i en arribar a casa meva, per la televisió.
Un gran èxit per PA NEGRE, indubtable. No sé si l’hauran votada per fer la punyeta a l’Álex De La Iglesia i les seves queixes davant la Llei Sinde, però és que des de l’any passat, que me’n recordo que TRES DIES AMB LA FAMÍLIA ja va tenir d’alguna nominació (per fi s’hi havien adonat de que el cinema català no és nomès en Ventura Pons), a poc a poc, el cinema català va conquerint indrets abans vetats. I sense l’arrogància del cinema estatal.
La majoria de premis, crec que estan ben donats, excepte el de Pel.lícula Europea, no em va agradar gens. LA CINTA BLANCA era la millor de totes quatre, però quan els acadèmics en volen semblar que no son pas snobs que nomès voten “cinema d’autor”, voten això.
Llàstima que TODAS LAS CANCIONES HABLAN DE MI no hi hagi guanyat res, ho dic per en Jonás Trueba, crec que la seva pel.lícula era diferent als camins trillats de la comèdia espanyola, ja que homenatjava a la Nouvelle Vague i en François Truffaut.
En fi, PA NEGRE, visió dura i sense concessions de la dura posguerra catalana, és la gran triomfadora. I sense cap soroll de més. Enhorabona, Agustí, Laia, Nora, Maria i Francesc, apart els altres premiats d’aquesta pel.lícula.
Ah, de BIUTIFUL, ja vaig dir als meus blocs i aquí que no em va agradar gens. En Javier Bardem broda el seu personatge, l’unica cosa bona de la pel.lícula, però bé, com en tots els premis, sempre n’hi ha d’encertats i d’altres de fallits.
Un salut,
JULIÁN.