Club 7 Cinema

Recull de crítiques publicades en altres mitjans, en la nostra llengua, la setmana del 19 al 25 de gener de 2011.

Al nostre àmbit cultural disposem d’un ventall ben ampli i divers d’excel·lents crítics cinematogràfics —amb els quals podem avenir-nos o no, d’acord amb una prolífica relació dialèctica escriptor-lector—, que ens estimulen a pensar sobre les pel·lícules que veiem i a repensar-les. Per això, cada setmana faig un recull setmanal del que es publica en altres mitjans, en repassar-ne les novetats a part de la nostra cartellera.

Nota Des de la setmana passada, ja no es té accés lliure a les crítiques en català publicades a “El Periódico”. En canvi, des de l’opció “Cartellera de cine”, que només és en castellà, es té accés lliure a álgunes crítiques en castellà. Una vegada més es fa evident que, a “El Periódico” no és cert allò d’un diari, dues llengües: en tenen una i l’altra, subsidiària.
 
***

El més enllà (Hereafter / Más allá de la vida / Au-delà), de Clint Eastwood

Nota • Clint Eastwood i la mort. Amb guió de Peter Morgan. Cinema més enllà dels premis, en plena temporada de premis.

Crítiques • De fantasmes i transicions (Carlos Losilla, Avui+ElPunt) | Más allá de la vida (Antonio José Navarro, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | Más allá de la vida —sense enllaç en la versió catalana del diari— (Quim Casas, El Periódico)

***

Blog (Blog), d’ Elena Trapé

Nota • Directora catalana, protagonistes que saben parlar el català, filmada a Barcelona, però la pel·lícula —d’Escándalo Films— s’ha rodat en castellà, el web no té opció en català… Segons que va informar Olga Pereda, des del Festival de Sant Sebastià: La pel·lícula no va ser rodada en català sinó en castellà perquè la directora no la volia ubicar en cap lloc concret. El que passa a Blog succeeix a Barcelona, però podria passar a qualsevol lloc del món. De fet va passar -més o menys- en un institut de Gloucester (EUA), on diverses noies es van quedar embarassades al mateix temps. I es veu que en “a qualsevol lloc del món” el que es parla és castellà… La pel·lícula va sobre una colla de noies de quinze anys, de classe mitjana-alta, ben educades, intel·ligents, sensibles i conscients, deleroses de viure emocions fortes que les facin ser diferents a la resta.

Crítiques • Retrats davant la càmera web (Àngel Quintana, Avui+ElPunt) | Blog (Sergi Sánchez, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

***

Carn de neó (Carne de neón / Neon Flesh), de Paco Cabezas

Nota • Sitges 2010 l’ha descrita: (..) remake en format de llargmetratge del famós curt «Carne de neón». El resultat és un film en la millor tradició del neo thriller europeu (..), però amb un clar sabor ibèric (..). Oscar Jaenada, protagonista del curt, ha estat substituït per Mario Casas, estrella televisiva juvenil espanyola: el personatge protagonista, que ha pujat al carrer, entre prostitutes, xulos i yonkis i tirant a base de tripijocs, des que va ser abandonat als 12 anys, i que ara, als 23 anys munta un prostíbul, es veu que ja no el podia interpretar un actor amb aire de “quinqui”, sinó un xicot de gimnàs i que me les enamori, fent de pinxo de mals ambients.

Crítiques • Carne de neón (Carlos Losilla, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

***

L’assassí que hi ha en mi (The Killer Inside Me / El demonio bajo la piel), de Michael Winterbottom

Nota • Presentada als festivals de Berlín i Sundance de l’any passat, sembla que no és precisament la millor pel·lícula del prolífic i polièdric Winterbottom. Basada en la novel·la homònima de Jim Thompson, té en l’actor Casey Affleck el xèrif protagonista, que acaba convertit en el principal sospitós del reguitzell de crims que hi ha al seu districte de Texas.

Crítiques • El demonio bajo la piel (Sergi Sánchez, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | L’assassí dins meu (Xavier Roca, Avui+ElPunt) | El demonio bajo la piel —sense enllaç en la versió catalana del diari— (Quim Casas, El Periódico)

***

Monsters (Monsters), de Gareth Edwards

Nota • Definitivament, aquesta és una setmana d’estrenes “fantàstiques i de terror”. I aquí tenim aquest film que entrà en Competició a Sitges 2010. Un periodista i una noia passen per la “zona infectada”, on han “quedat” recloses les criatures extraterrestres que una nau de la NASA va arrossegar en estavellar-se en un punt de l’Amèrica Central. Debut al camp del llargmetratge de Gareth Edwards, especialista d’efectes visuals, amb certa experiència en telefilms i autor d’un curtmetratge.

Crítiques • Monsters (Violeta Kovacsics, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona) | L’amor en temps difícils (Carlos Losilla, Avui+ElPunt)

***

Morning Glory  (Morning Glory), de Roger Michell

Nota • Comèdia nord-americana centrada en el món de la televisió, amb la vanitat de les “estrelles” mediàtiques com a combustible humorístic, encès pels veterans Harrison Ford i Diane Keaton, per bé que la conductora de l’espectacle és Rachel McAdams (en el paper d’una productora encarregada de fer pujar l’audiència matinal de la cadena, a qui li compliquen força la vida, aquelles estrelletes: tant com l’atractiu productor encarnat per Patrick Wilson. Dirigeix Roger Michell, el de Notting Hill, Changing Lanes…

Crítiques • Morning Glory (David Fear, Ara – Time Out Cultura i Time Out Barcelona)

***

FOTO © WB Al més enllà, de Clint Eastwood

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!