Té certament una cosa especial això de llevar-te l’u de gener banyat per la música dels valsos de Viena. I —què voleu que us digui!— quan sento “El Danubi blau”, inevitablement se’m fa present a la memòria la sensació que vaig tenir quan, éssent encara un nen, el meu oncle em va dur a veure 2001: una odissea de l’espai, de Stanley Kubrick, en un cinerama —si la memòria no em falla, el Floridablanca—: especialment, l’emoció amb què em vaig trobar en aquella pantalla immensa, embolcallats pel so magnífic, la seqüència del Danubi blau —que aquest video evoca de manera parcial—:
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!