Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

3 de juliol de 2010
0 comentaris

Un centenar de llocs de treball de projeccionista es perdran a la cadena francesa de sales cinematogràfiques UGC… i no és culpa de la Llei del Cinema

M’ha cridat l’atenció aquesta notícia: Un centenar de llocs de treball de projeccionista es perdran a la cadena francesa de sales cinematogràfiques UGC. No pas perquè no ens ho veiéssim a venir, que amb el pas al cinema digital, els exhibidors miraran de reduir encara més costos de personal. M’ha cridat l’atenció perquè  l’espanyolista i castellanitzador gremi d’exhibidors de casa nostra ha dit que, amb la Llei del Cinema, es perdran tants i tants llocs de treball, a Catalunya. Recordem que els sindicats, vergonyosament, els van fer costat. I la notícia francesa,  per allò de “quan vegis les barbes del veí…”, ens adverteix que, amb la transformació de les sales al digital, aquí també hi haurà pèrdues de llocs de treball. Allà passa sense que hi tingui cap efecte la Llei del Cinema de Catalunya oi que no?!): simplement, per dinàmica empresarial. Fa bo de saber-ho, per si se’ls acut de passar factura al català d’allò que no toca.

Vés per on, resulta que, ben al contrari, la Llei del Cinema aprovada estableix que El Govern, en el termini d’un any des de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, ha d’impulsar, en el marc de la Comissió de convenis col·lectius del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, l’elaboració d’un estudi sobre la negociació col·lectiva en l’àmbit cinematogràfic i audiovisual amb la finalitat de conèixer l’estructura o mapa de la negociació col·lectiva del sector i les condicions de treball aplicables a les persones treballadores que hi presten serveis, per a la millora de la qualitat, les garanties i l’ocupació d’aquestes persones.

I és que, ja al preàmbul, l’esmentada Llei diu coses com que Des de la perspectiva industrial, la llei fa un tractament global del sistema cinematogràfic i audiovisual, (..) fonamentalment, elements vinculats a la gestió dels recursos humans, de capital i de tecnologia i innovació, pilars bàsics de l’activitat i la competitivitat empresarial tant en el mercat interior com en l’internacional. Aquesta llei també té en compte l’adaptació del sistema a les noves tecnologies, en particular, en allò que fa referència a la transició a l’era digital.

De tot això, se n’ha parlat ben poc en els mitjans de comunicació. Fins i tot, els exhibidors han practicat desvergonyida demagògia contraposant “digitalització” a “normalització”, com si la Llei no en contemplés ja el primer aspecte. Esclar que, per a la digitalització potser compten directament amb les complicitats estrangeres  a les quals serveixen sempre a costa de l’espectador, o amb la despòtica prepotència del govern de Madrid, amb els nostres calés (mal sigui rampinant-los-els de la Unió Europea). Ras i curt, ves que precisament tampoc no els faci gaire gràcia això de les condicions de treball del seu personal ni la competitivitat empresarial al mercat interior (ells actuen com a servidors d’un sistema d’oligopoli i justament la “competitivitat” no és el que els interessa).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!