Un cop s’ha aprovat la Llei del Cinema, resultaria inimaginable que el conseller Tresserras tol·lerés que Sitges 2010 (43è Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya) no s’avingués a l’esperit d’aquest text legislatiu. Per exemple, que les projeccions del certamen, a les diverses seus, no estiguesin subtitulades amb els criteris del text aprovat avui, fóra com exigir a les empreses privades allò que la pròpia administració no fa. Certament, als darrers dos o tres anys, s’ha corregit la il·legal discriminació del català practicada per l’equip de la direcció del Festival (no sense que s’hagués de passar pel camí de les queixes i encara s’ha esmenat la il·legalitat a costa de pagar la Secretaria de Política Lingüística, quan la Llei 1/98, de Política Lingüística no deixa cap mena de dubtes sobre quines són les obligacions del Festival, que depèn d’institucions públiques catalanes). Tanmateix, s’ha avançat; però queda molta feina per fer. A quantes sales del Festival hi ha el subtitulat també en català? A quantes no se subtitula en català, al·legant que no hi caben els dos taulers electrònics i, com a conseqüència considerant “preferent” el castellà? Quantes pel·lícules, del total projectat, se subtitulen també en català? A les publicacions del Festival, quina presència té el català? A les rodes de premsa, quin tractament se li dóna a la llengua catalana? Etc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!