Club 7 Cinema

Destacada al Festival de Cinema de Màlaga, amb una menció especial Jurat de la Zona Zine, i el premi de millor actor d’aquesta secció a Blai Llopis,  La nit que va morir l’Elvis és l’opera prima d’ Oriol Ferrer. Cosa que no vol pas dir que el seu autor sigui cap nou vingut al món del cinema: fa vint anys que hi treballa de valent.

Oriol Ferrer ha estat ajudant de direcció de Vicente Aranda (Amantes, El amante bilingüe, Libertarias, Intruso), Carles Balagué (Mal d’amors), Joaquim Jordà (Un cos al bosc), Ventura Pons (El perquè de tot plegat, Carícies, Amic/Amat), Francesc Bellmunt (Gràcies per la propina), Cesc Gay (Kràmpack, Ficció) Laura Mañà (Paraules encadenades), Benito Zambrano (Habana Blues)… Ha dirigit diversos curtmetratges, entre els quals La parabólica, amb Pepe Rubianes, Julieta Serrano i Joan Lluís Bozzo. El seu primer llargmetratge fou, de fet, la TV-movie Delta (una dels escassos telefilms de TV3 dignes d’esment i que, efectivament, congrià bones crítiques), protagonitzat per Júlio Manrique. I ara, amb La nit que va morir l’Elvis debuta en el camp del llargmetratge per a la gran pantalla, quan ja està treballant en un seu nou film, la comèdia Una boda a Reykjavik, amb Sergi López i Darío Grandinetti.

Oriol Ferrer ha volgut aprofitar l’ocasió per retre petits homenatges a aquells directors que han marcat la passió que sent pel seu ofici, el cinema: Buñuel, Wenders, Lynch…

Està previst que La nit que va morir l’Elvis s’estreni al Circuit Català de Cinema Digital i als renovats Cinemes Girona, de Barcelona ciutat. Amb un repartiment en què hi trobem el guardonat Blai Llopis, Carme Pla, Ernest Villegas, Anna Ycolbazeta i un ampli repertori d’actors amateurs habituals de “La Passió d’Esparraguera”, la pel·lícula gira al voltant d’un personatge peculiar, l’Aureli Mercader (Llopis),  un home solitari i hipersensible amb ofici ben estrany (el de provador de coses) i que, quan es deixa anar, la ment el du a mons imaginaris. A mesura que la pel·lícula ha anat agafant cos i entitat a la sala de muntatge ens hem adonat que l’accent havia de recaure en el misteri que ocupa al protagonista, l’Aureli Mercader (..) i en la necessitat de trobar respostes del que va passar una nit… La nit que va morir l’Elvis, assegura el director del film. L’Aureli Mercader ja no es fa com abans amb els  veïns i viu en una petita finca envoltada per obres que en van transformant l’entorn. Són les obres que promou un grup molt poderós, amb grans interessos econòmics embolcallats d’un catolicisme extremista, que s’ha proposat convertir els voltants de Montserrat en una reserva espiritual per a famílies respectables: blanques, creients i de classe alta. Tots els plans d’aquest grup van segons el que han previst; mentre que al món de l’Aureli, la distància entre la imaginació i la realitat s’escurça cada cop més…

Ara que a França i als Estats Units estan cridant l’atenció iniciatives com les de proposar als internautes que es facin coproductors de films, a casa nostra el productor de La nit que va morir l’Elvis gairebé s’hi ha avançat, amb una estratègia innovadora. Porta un any venent-ne entrades, des d’abans fins i tot que en comencés el rodatge i, segons informa, ja en du venudes 4.000. Els futurs espectadors podem comprar-les al web de la pel·lícula, amb oferta 2×1, i són vàlides pels primers quinze dies d’exhibició al Circuit Català de Cinema Digital.

Aviat, La nit que va morir l’Elvis.

FOTO © Enunai Produccions Cartell de La nit que va morir l’Elvis, d’Oriol Ferrer

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!