Aquest matí, última pel·lícula de la competició, Cremat pel sol 2: l’Èxode, o com la megalomania de Nikita Mikhalkov embafa i esguerra aquesta epopeia sobre un general i la seva filla, caiguts en desgràcia de l’estalinisme i lluitant per sobreviure durant la guerra entre Rússia i Alemanya. Empipa comprovar que un gran cinesta com ell, potser dels pocs que queden que puguin assumir una superproducció d’aquesta volada, amb tant de talent, ho malmeti tot per les ganes de voler fer, peti qui peti, l’equivalent cinematogràfic del que, en la literatura russa, significa Guerra i Pau, de Tolstoi.
Tot seguit, he fet un parèntesi per anar a comprar quatre regals i dinar.
A primera hora de la tarda, projecció avançada a la premsa del film de cloenda del Festival: L’arbre, de Julie Bertucelli. El més digne film de cloenda que recordo, en anys; malgrat que és una pel·liculeta. Un conte sobre una família prou jove que, en perdre el pare de repent, troben reconfort en l’arbre gegantí del seu jardí, que els ve a fer present aquest pare absent. Amb Charlotte Gainsbourg, Marton Csokas i Aden Young.
Després, tarda de premis i blog, recapitulant i seguint l’actualitat simultàniament.
I a tres quarts de vuit del vespre, la cerimònia dels premis d’ Un Certain Regard, amb la projecció del film guanyador, la deliciosa i rohmeriana comèdia de Hong Sangsoo, Hahaha.
Els comentaris pendents els publicaré als apunts de les corresponents pel·lícules i al apunt general amb què els recullo tots.
I ara, tot seguit, penjaré el programa de demà i me n’aniré a sopar. Darrer sopar a Canes 2010, perquè demà al matí, la colla del cotxe, a primera hora agafarem carretera i manta. Calculo ser a casa abans de les 4 de la tarda. I al vespre seguiré per internet la proclamació del Palmarès.
Així doncs, fins demà, si Déu vol!
***
I l’enllaç amb [Le Quotidien du Festival, ds 22]
FOTO Cremat pel sol 2: l’Èxode, de Nikita Mikhalkov
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!