Club 7 Cinema
Un blog de Salvador Montalt
Canes 2010 · Cannes Classics: la programació
Boudu sauvé des eaux, de Jean Renoir, en una versió retaurada que inclou una seqüència inèdita; René Clément; Luchino Visconti; Hector Babenco; Volker Schöndorff; Mrinal Sen, i Luis Buñuel novament a Canes: aixícomença el comunicat oficial del Festival de Canes amb què s’ha donat a conèixer la programació de Cannes Classics. Programació que també inclou una raresa de Marcel Lherbier; una restauració de Psicosi, d’Alfred Hitchcock (amb un treball sobre el so del film que -asseguren- permeten copsar la pel·lícula mateixa d’una manera diferent); i Jack Cardiff, Ingmar Bergman…
Cannes Classics és la secció que va substituir l’antiga Retrospectiva del Festival de Canes i té per objectiu acompanyar les obres contemporànies de la Selecció Oficial amb un programa de pel·lícules restaurades o recuperades, en el marc d’una estratègia d’un nou llançament, sigui en sales cinematogràfiques o en DVD. Tot i que mai no ha tingut l’entitat i l’abast de les antigues i memorables retrospectives, Cannes Classics s’ha convertit en plataforma privilegiada per a les filmoteques, institucions culturals i sector empresarial d’arreu del món dedicat a preservar i difondre el patrimoni cinematogràfic. Per això, lluny de ser la ventafocs del certamen, està tractada amb notable consideració. No tan sols la presentació de les pel·lícules té lloc al mateix Palau dels Festival; sinó que algunes de les seves sessions conformen moments clau en la història recent de Canes. Recordem, per exemple, Temps moderns, de Charles Chaplin, cloent l’edició de 2003; o, sense anar més lluny, la memorable sessió en què l’any passat Martin Scorsese va presentar, en presència de Thelma Shoonmaker, Les sabatilles vermelles, de Michael Powell i Emeric Pressburger.
Precisament Martin Scorsese ha estat peça important en la nova restauració que s’ha fet d’ Il Gattopardo, de Luchino Visconti, i que es presenta enguany a Cannes Classics. Grossa la faran igualment amb la projecció de la còpia que Filmoteca Espanyola té de Tristana, de Luís Buñuel, al marc d’una celebració del cinema “espanyol” que promou el ministre francès del ram, Frédéric Mitterrand, i que ha convidat la ministra Ángeles González Sinde i una bona colla d’artistes hispans, al capdavant dels quals hi haurà Pedro Almodóvar, que presentarà la sessió.
Aquesta és la programació d’enguany de Cannes Classics:
Cannes Classics.
La bataille du rail, de René Clément (1946). Premi del Jurat el 1946, ha estat restaurada per l’INA i Full Images. La projecció comptarà amb la presència de Mme. Johanna Clément.
Boudu sauvé des eaux, de Jean Renoir (1932). Còpia que ha restaurat Pathé, amb la col·laboració dels laboratoris L’Immagine Ritrovata et Digimage. Aquesta versió recupera una escena inèdita, tallada a l’època.
Tristana, de Luís Buñuel (1970). Còpia de la Filmoteca Espanyola.
Il Gattopardo, de Luchino Visconti (1963). Restaurada per la Cinemateca de Bolonya, L’Immagine Ritrovata, la Film Foundation, Pathé, Fondation Jérôme Seydoux-Pathé, Twentieth Century Fox i el Centro Sperimentale di Cinematografia-Cineteca Nazionale. Amb el suport de Gucci i Film Foundation. Restauració digital a càrrec de Colorworks; restauració sonora, L’Immagine Ritrovata.
El timbal de llauna (Die Blechtromel), de Volker Schlöndorf (1979). Restaurada i refeta per Kinowelt, en un “director’s cut” presentat pel mateix Schlöndorf.
Khandahar (Les ruines), de Mrinal Sen (1983). Degà del cinema fet a l’Índia, Sen serà present a la projecció d’aquesta còpia que ha restaurada Reliance MediaWorks, amb el suport de l’Estat de l’Índia i dels Arxius Nacionals del Cinema de l’Índia.
La campagne de Ciceron, de Jacques Davila (1989). Mort el 1991, Jacques Davila, aquesta seva pel·lícula sortirà aviat en DVD, havent-la restaurat la Filmoteca de Tolosa del Llenguadoc, amb els uyport de la Fondation Groupama Gan pour le Cinéma. Per a la presentació a Canes, es reconstituirà puntualment l’equip del rodatge del film.
La 317e Section, de Pierre Schoendoerffer (1965). Premi del Guió a Canes, em mateix autor i Costa-Gavras, com a president de la Cinemateca Francesa, en presentaran la versió restaurada per la Cinemateca i StudioCanal, amb els uport del Fons Cultural Franco-Americà.
La grand amour, de Pierre Etaix (1969). Retaurada per Studio 37, la Fondation Technicolor pour le Patrimoine du Cinéma i la Fondation Groupama Gan pour le cinéma, la presentarà el mateix Etaix.
La Reina d’Àfrica (African Queen), de John Huston (1951). Paramount Pictures i ITV se n’han fet càrrec, amb el suport d’Angelica Huston.
Au petit bonheur, de Marcel L’Herbier (1946). Còpia restaurada pels Archives Françaises du Film (CNC) i StudioCanal.
Psicosi, d’Alfred Hitchcock (1960). Restauració a càrrec d’ Universal Pictures i Audionamix, amb reconstrucció de la banda acústica.
El petó de la dona-aranya, d’Hector Babenco (1985). Amb motiu dels vint-i-cinquè aniversari de la pel·lícula, que valgué a William Hurt el premi de Millor actor a Canes, s’anuncia el retrobament i la presència de l’equip del film, a la Croisette, acompanyant-ne la presentació de la còpia restaurada per Ascent Media i Prime Focus.
I la World Cinema Foundations, que Martin Scorsese fundà a Canes 2007, presenta: Mest, del cineasta del Kazakhstan Ermek Shinarbaev (1989); Két Lány Az Utcán, producció hongaresa d’André de Toth (1939), i Titash Ekti Nadir Naam, de ´l’índi Ritwik Ghatak (1973). Còpies que vénen dels arxius nacionals del Kazakhstan, Hongria i l’Índia, i han estat reastaurades per la Cinemateca de Bolonya / l’Immagine Ritrovata.
Al marc de Cannes Classics, la Cinemateca de Bolonya presenta els curtmetratges Ruscello di ripasottile, de Roberto Rossellini (1941), i The Eloquent Peasant, de l’egipci Chadi Abdel Salam (1970).
Documentals de Cannes Classics.
El cinema contemporani produeix documentals sobre el patrimoni cinematogràfic i el Festival de Canes en programa en aquesta secció:
Hollywood don’t surf, de Greg MacGillivray (2010). Exploració de la presència del surf a les produccions nord-americanes, amb testimonis -entre altres- de John Milius i Steven Spielberg.
Cameraman: The Life and Work of Jack Cardiff, de Craig McCall (2010). Documental sobre la vida i l’obra d’un dels més grans directors de fotografia britànics, que treballà per a Michael Powell i Emeric Pressburger, Alfred Hitchcock, Richard Fleischer, John Huston…
Men Filmen Är Min Älskarinna, de Stid Bjorkman (2010). Segon lliurament d’imatges inèdites de -i per- Bergman, produït per l’Ingmar Bergman Foundation.
Toscan, d’Isabelle Partiot-Pieri (2010). Una mena d'”autoretrat pòstum” de Daniel Toscan du Plantier, productor francès sobtadament mort el 2003, home clau del cinema fet a França les darreres dècades i amb una vinculació molt gran amb el Festival de Canes i amb el seu president actual, Gilles Jacob. Emoció i llàgrimes, garantides!
FOTO Alain Delon, Claudia cardinale, Burt Lancaster, a Il Gattopardo, de Luchino Visconti
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bé que es restaurin d’obres mestres del cinema. “En Boudu salvat de les aigües” i “El Gatopardo”, les tinc en DVD.
Mentre s’hi parla i parla de la Belén Esteban a la televisió espanyola, a Canes fan el seu festival de cinema, preocupats pel cinema de debò.
Això sí, vaig llegir a Internet que l’Esteban podria ser la propera “noia Almodóvar”, espero que nomès sigui una broma, l’amic Pedro és massa intel.ligent per caure en paranys així. Si no teniem força amb l’amic Woody Allen amb la Carla Bruni…
Però no vull sortir-me per un indret equivocat, Salvador: si tu pots gaudir veient a la teva televisió “La dolce vita” de Fellini, jo vaig gaudir ahir amb “Rashomon” d’Akira Kurosawa (vaig desar una crítica als meus blocs) i la setmana passada vaig veure “La nit americana” de Truffaut. Pel.lícules bones i intel.ligents.
Tot això dóna esperança de que la intel.ligència no acabi empassada per la mediocritat que ens envaeix.
Un salut,
JULIÁN.