Club 7 Cinema

Hahaha (Hahaha)

Director HONG Sangsoo. Guió Hong Sangsoo. Productor executiu Hong Sangsoo.  Producció Jeonwonsa (Seül, Corea del Sud). Durada 1h56.

Repartiment  KIM Sangkyung (JO Munkyung), YU Junsang (BANG Jungshik), MOON Sori (WANG Seongok)

Nota sinòptica Dos amics; l’un, director de cinema que vol anar al Canadá per acabar els estudis; l’altre, un crític de cinema. Troben una noia…

Sinopsi JO Munkyung, director de cinema, preveu deixar Seül per anar-se’n a viure al Canadà. Pocs dies abans de marxar, fa una copa amb el seu gran amic BANG Jungshik, crític de cinema. En aquesta vetllada, ben regada d’alcohol, els dos amics s’adonen per casualitat que fa poc tots dos van ser a Tongyeong, una petita ciutat arran de mar. I, coses de beure massa, decideixen parlar l’un del viatge de l’altre, amb la condició de no revelar sinó els millors moments. Ni tan sols parant compte que, de fet, hi van ser alhora, amb la mateixa gent, les evocacions d’aquell estiu tòrrid es fan enfilant talment un àlbum de records.

Tràilers i retalls [Tràiler VO] [Retall Festival de Canes VOSF] Webs oficials [x]

Festival de Canes 2010 [Un Certain Regard: “HAHAHA” (fr / ang / esp)]  Premis al Festival de Canes 2010 [Premi “Un Certain Regard”]

***

Articles en aquest blog [Últim apunt des de Canes 2010] [Tot Canes 2010] [Tràiler]

Comentari [Vull llegir la resta de l’article]

***

Més informació [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)] [MyMovies (it)]

Vendes internacionals [FineCut] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]

***

FOTO Hahaha, de Hong Sangsoo

Actualització (05.06.2010): Comentari de “Hahaha”, de HONG Sangsoo

***

Una pura delícia. Una comèdia sobre l’amor i l’amistat. Una mirada amable i comprensiva a les petites grans “misèries” sentimentals de l’ésser humà.

El plantejament no pot ser més artificiós i, a diferència d’altres films vistos a Canes 2010, aquí es pot ben dir que això tant és; perquè el que s’imposa és l’alè vital, la història viscuda per cada personatge, amb les seves contradiccions i sobretot amb el seus respectius cors. Anem a pams. Dos amics es troben (als afores de Seül) per acomiadar-se, ja que un d’ells se’n va al Canadà. En un bar, es posen a xerrar i resulta que tots dos han estat no fa pas gaire a Tongyeong; de manera que decideixen que cadascú expliqui un episodi de la seva respectiva estadà allà baix. Ara l’un, ara l’altre, i entremig, un brindis cada cop.

L’un és director de cinema; però si fos carnisser, res no canviaria. L’altre, diu la publicitat que respresenta que és crític de cinema; però a la pel·lícula això no s’esmenta, ni li fa cap falta. Diguem que aquesta adscripció “cinematogràfica” d’ambdós personatges potser serveix per a perfilar-los més aviat socialment i professionalment i per a vincular-los d’alguna manera al mateix Hong Sangsoo, l’autor del film. En qualsevol cas, aquest no se’n sent gens esclau, el que li interessa és l’interior d’aquests protagonistes. I la mateixa llibertat amb què els tracta l’aplica  a la posada en escena. Els diàlegs entre els dos amics els sentim mentre, en pantalla, veiem una fotografia estàtica en blanc i negre d’aquest parell, en aquell bar als afores de Seül, ara bevent, ara brindant; per a passar tot seguit a la reconstrucció en color i amb imatge en moviment de l’episodi corresponent. I en cap moment no cau en tediós mecanicisme, perquè quan retroba el parell de xerraires, cada vegada més beguts, ja els coneixem un xic més i la seva simpatia traspua. Fresca és la pel·lícula, tota, d’un cap a l’altre.

No es pot pas dir que sigui, ni vulgui ser original l’entramat argumental. Un dels protagonistes és en aquella ciutat arran de mar, per a retrobar-se amb un amic poeta que hi ha anat a viure-hi, així com per a allunyar-se un pèl de la crisi matrimonial que travessa i, sobretot, per estar d’amagat amb la seva amant, una hostessa d’aviació que hi fa cap. L’altre protagonista, que hi és per acomiadar-se de sa mare abans d’anar-se’n al Canadà, s’enamora d’una guia turística que ja té xicot, però l’home no es dóna per vençut i li va al darrere, a costa esclar d’aquest pobre xicot, que és aquell poeta i que, alhora, enganya la guia amb una altra dona. Res que no hàgim vist mil-i-una vegada en pantalla. I tanmateix funciona. Perquè Hong Sangsoo ja hi compta amb aquests tòpics de les comèdies romàntiques, justament per a superar-los.

No és el que passa, allò que interessa Hong; sinó allò que “els” passa, el com ho viuen. El relat, base de la dramatització; però és la dramatització la clau de la pel·lícula. Els conflictes dels personatges. L’amor, les coses que ens pot dur a fer; els sentiments, com arribem a manifestar-los de maneres impensables; l’amistat, que aguanta la patacada de les veritats; la realització personal i els projectes de vida, amb les certeses i els dubtes… Sense pretensions filosòfiques, amb murri sentit de l’humor

Tots els protagonistes (els dos del bar, que brinden, i l’amic poeta; però també la xicota del poeta i fins i tot la mare del cineasta…), tots són fràgils i contradictoris, però de bon cor, bona gent. El que representa que és crític, no ho diries, però fins pren antidepressius; està amb l’amant, però passa més estones xerrant amb l’amic poeta que no pas amb l’hostessa… És més el matrimoni que se li ha acabat que no pas delit d’adulteri. L’hostessa, pobra, gairebé no se’n sap avenir que estigui tan poc per ella. El que se n’ha d’anar al Canadà visita la mare després de molt de temps de no veure-la i encara està més per la dona de què s’ha enderiat que no per la mare. Perseverant, no dubta a delatar la infidelitat del poeta a l’estimada, per a poder-se’n anar al llit amb ella. I aquesta noia, guia turística, ben enamorada que està del seu xicot, vés què ha de fer, si aquell l’ha enganyat i aquest altre, que no la deixa de petja, també li fa peça! Les paraules treballades del jove poeta, la sinceritat en la seva obra literària sobreeixirà intentant refer els plats trencats… Fins i tot la mare del cineasta, que tracta com a fills els clients habituals del seu restaurant (i que, fet i fet, amb fill de debò només s’hi relaciona allà, al restaurant), a penes si pot mostrar els seus sentiments materns regalant al seu plançó un pis al davant mateix de l’establiment (això sí, quan aquest no l’acaba agafant, tant se val, el dóna a un “altre” dels seus fills -és a dir, a un client habitual del restaurant). I això que actua com a mare amb el cineasta, renyant-lo (però renyant-lo, renyant-lo, allò de treure’s no recordo si la sabata o un cinturó per escalfar-lo…), en una mena de gags estranys, caricaturescos, tanmateix entranyables…

El que deia, tots fràgils, contradictoris i de bon cor; però Hong Sangsoo no cau ni en el melodrama, ni en el sentimentalisme. Basteix la comèdia també a partir d’aquestes característiques dels personatges, estimant-los i, mirant-los de prop però amb la distància múrria que li dóna l’enficament humorístic de les situacions i el to general de la pel·lícula. Al capdavall, quan la cosa es podria posar massa sèria, sempre hi ha un brindis per fer i una copa per prendre!

Una pel·lícula deliciosa.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!