Dilluns aniré al cinema -tot i que és un dia de la setmana que gairebé mai no hi vaig-. Les sales que tinc més a tocar, els Lauren Costa Brava, de Blanes, no tancaran i hi ha per triar i remenar: Invictus, Nine, Chéri… I també hi tenen en cartell, entre d’altres, Als núvols i Avatar, que ja les he vistes, i The Hurt Locker, que acabo d’arribar de veure-la (ja en parlarem!).
Cap d’aquestes pel·lícules no les hi projecten ni en versió original ni en català: res de nou, precisament perquè el projecte de Llei del Cinema encara no està ni aprovat. Aniré al cinema a veure’n alguna, com a acte de protesta contra el tancament de sales que ha organitzat el Gremi d’Empresaris de Cine de Catalunya. Poques vegades m’haurà resultat tant plaent fer un acte de protesta: veient cinema! I a més, deixeu-me ser recargoladament morbós: dels diners que pagaré amb l’entrada, la majoria se’ls embutxacarà una “major”…
FOTO © Warner Bros. France Invictus, de Clint Eastwood, que és la pel·lícula que preveig anar a veure dilluns
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I podriem dir allò de ‘qualsevòl versemblança amb la realitat és pura coicidència’ de tall angloxacsó.
Al cap i a la fí el cinema de les grans distribuïdores multinacionals americanes és una indústria pobra d’arguments i efectista més que efectista, mediàtica, propagandista i de propaganda barata imperialista anglosaxona i d’EEUU pensada més per a anar a menjar mongetes del blat moro i la conversió indústrial en dolars que altra qüestió.
I les voltes que la televisaràn.
Correu, correu que el món s’acaba.
En general les grans distribuïdores multinacionals estàn per un cinema d’escombreria d’usar i rentabilitzar una indústria en serie ben preparada i de menjar ‘palomitas de maíz’ tipus xurreria i propagandísta de tall agloxacsó i EEUU més pensades per escampar el seu model imperialista.