Club 7 Cinema

Amb 13 candidatures, la pel·lícula Trash, de Carles Torras, encapçala la llista de les nominacions dels 2ns Premis Gaudí, seguida “ex-aequo- per Xtrems, d’ Abel Folk i Joan Riedweg, i El gebre, de Ferran Audí.

Els membres de l’Acadèmia, doncs, han deixat en segona ordre -pel que fa a nombre de nominacions- títols com ara Tres dies amb la família, de Mar Coll; Petit indi, de Marc Recha, i V.O.S., de Cesc Gay; tot i que, a l’hora de la veritat, encara és possible que aquests films congriïn premis dels considerats principals, ja que la de Coll és candidata a les categories pel·lícula, directora, guió, actriu principal (Nausicaa Bonnín) i actor (Eduard Fernández); la de Recha en les de director, guió i actor secundari (Sergi López), i la de Gay, en la de Milloer Pel·lícula en Llengua Catalana. També passa una cosa similar amb Els condemnats, d’Isaki Lacuesta, tot i que només aspira al Gaudí de Millor Pel·lícula en llengua no catalana. I tampoc no ens hauríem de deixar enlluernar per tanta nominació “trash” fins al punt de no veure les candidates a Millor Documental: A través del Carmel, de Claudio Zulian; Cataluña-Espanya, d’Isona Passola; Garbo: l’home que va salvar el món, d’Edmon Roch, i Hollywood contra Franco, d’Oriol Porta.

“A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat” i, per tant, les productores que no han volgut presentar els seus films als Gaudí han impedit que els acadèmics catalans les poguessin votar (o no). És el cas -pel que sembla- de Mapa dels sons de Tòquio, d’Isabel Coixet; La teta asustada, de Claudia Llosa; Màscares, d’Esteve Riambau i Elisabet Cabeza, etc. En el cas de Coixet, per exemple, no han tingut cap problema a presentar-se al Goya; en els altres, s’hauria de veure si hi havien presentat candidatura o no. I potser valdria la pena algun treball periodístic de saber els motius -si més no els que vulguin al·legar- que els han dut a deixar de costat l’acadèmia catalana.

El llistat sencer de nominacions dels 2ns Premis Gaudí, clicant aquí [Nominacions 2ns Gaudí]

FOTO Oscar Jaenada, a Trash, de Carles Torras.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!