Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

11 de gener de 2010
0 comentaris

La crítica gironina vota “Paranoid Park” com la millor pel·lícula projectada a les pantalles gironines el 2009

A la temporada de premis anuals sempre hi ha un bon embolic amb l’any a què s’adscriuen les pel·lícules. Per exemple, mentre el Col·lectiu de Crítics de Girona votava ara fa un any que Les hores de l’estiu (2008), d’Olivier Assayas, era la millor estrenada el 2008, l’associació de crítics de Nova York i la de Los Angeles l’acaben de guardonar com a millor pel·lícula estrangera. Viceversa, Paranoid Park (2007), de Gus Van Sant, que comportà una sèrie de nominacions l’any 2008 a l’altre cantó de l’Atlàntic, el Col·lectiu de Crítics de Girona l’acaba de considerar com la millor pel·lícula projectada a les pantalles gironines el 2009. I és que són insondables els camins de la distribució internacional de films…

En efecte, com afirma el Col·lectiu a la nota de premsa que ha fet pública: l’obra del director nord-americà Gus van Sant, Paranoid Park, s’ha erigit com a la millor pel·lícula projectada el 2009 a les comarques gironines. La pel·lícula, d’un autor habitual en les llistes de les més votades pels crítics de cinema, té la particularitat que es va estrenar el 2007 i no ha estat fins aquest any que ha arribat a les cartelleres catalanes. Paradoxalment, la darrera pel·lícula del director, Mi nombre es Harvey Milk, estrenada també el 2009, no ha rebut cap vot. Paranoid Park, film que continua endinsant-se en les ments turmentades dels adolescents, narra un viatge sense retorn, el que emprèn un noi amant de l’skate que mata accidentalment un guarda de seguretat.

Però fixem-nos en la llista de les 10 més votades -que reprodueixo literalment de l’esmentada nota de premsa-:

1. Paranoid Park, de Gus van Sant (47 punts)
2. Malditos bastardos (Iglourious basterds), de Quentin Tarantino (42 punts) 
3. Gran Torino, de Clint Eastwood (37 punts)
4. Enemigos públicos (Public enemies), de Michael Mann (35 punts)
5. Los límites del control (The limits of control), de Jim Jarmusch (34 punts)
6. Un cuento de Navidad (Conte de Noël), de Arnaud Desplechin (34 punts)
7. Vals con Bashir, d’Ari Folman (34 punts)
8. Garbo, l’espia, d’Edmon Roch (17 punts)
9. Yuki & Nina, de Nobuhiro Suwa i Hippolyte Girardot (17 punts)
10. Resacón en Las Vegas, de Todd Phillips (15 punts)

escrupolosament, totes s’han estrenat a les nostres pantalles durant el 2009, encara que Un conte de Nadal i Vals amb Bashir siguin de l’any anterior i, per exemple, els francesos les van votar el gener passat i fins Val amb Bashir anés als Oscar de l’edició anterior. Gran Torino, oh i tant, l’associem tots al 2009… però els nord-americans la van votar (o no) l’any passat. Afortunadament, Yuki i Nina s’ha estrenat prou aviat a casa nostra i, com Garbo: l’home que va salvar el món, la tenim fresca i no ens fa ballar el cap, situar-la al costat d’Inglourious Basterds, Enemics públics o Els límits del control.

Centrant-me en la votació, com sabeu jo hi hauria d’haver participat, però enguany tampoc he fet els deures i no em permeto votar enlloc si no he vist una xifra determinada d’estrenes. De manera que em sento totalment solidari de la decisió dels meus companys i companyes. Deixeu tanmateix que comenti com ens pesen favorablement els noms: Eastwood, Tarantino, Mann, Jarmusch… Hi hagué una època que es pot dir que Esatwood guanyava cada any i ara, malgrat que no estigui al cim de la seva creativitat, seguim tenint-lo ben present. Després dels noms, veig que han quedat dues propostes cinematogràfiques com la de Desplechin i la de Folman, que han fet forat. I tot seguit, tres títols molt i molt significatius. En primer lloc, Garbo: l’home que va salvar el món, amb la qual el Col·lectiu ha estat valent i desacomplexat, valorant-la amb criteri, sense deixar-se influir pel fet que el seu autor, Edmon Roch, sigui company del Col·lectiu -i enguany, suposo que excepcionalment, tampoc ha votat-. En segon lloc, Yuki i Nina, una aposta per la sensibilitat creativa, que reflecteix la defensa que, al si del Col·lectiu, es fa de tot un tipus de cinema; de la mateixa manera que la desena posicíó de Resacón en Las Vegas ens deixa testimoni de tota una altra línia de pensament, que reivindica la creativitat en productes aparetment només comercials i en detriment dels films pretesament d’autor emparats en fòrmules convencionals.

La nota del Col·lectiu de Crítics de Girona, amb el resultat de la votació, noms dels votants, explicació del sistema de votació i comentaris, clicant aquí [Votació 2009 del Col·lectiu de Crítics de Girona]

Actualització 12.01.2010 Detall de la votació de cada membre del Col·lectiu de Crítics [Votació de cada crític/a]

FOTO Paranoid Park, de Gus Van Sant

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!