Club 7 Cinema

David Gilmour és un crític de cinema sense feina que intenta convèncer el seu fill Jesse, de quinze anys, que faci els deures. Quan s’adona que en Jesse està començant a veure el tema de l’escola com una cosa pesada i carregosa, ofereix al seu fill un tracte ben poc convencional: pot deixar d’anar a l’escola i no treballar ni pagar lloguer, però haurà de veure tres pel·lícules setmanals amb el seu pare. Setmana rere setmana, asseguts al sofà, pare i fill miren pel·lícules de tota mena, des d’”Amor a boca de canó” fins a “La llavor del diable”, passant per “Showgirls” i pel·lícules d’Akira Kurosawa, Martin Scorsese, Brian DePalma, Billy Wilder, entre d’altres. Les pel·lícules els ajuden a parlar sobre la vida d’en Jesse i els seus petits drames sentimentals amb jovenetes volubles que li trenquen el cor a cada separació. Cineclub és un cant a la relació entre un pare i un fill en el difícil procés de l’adolescència, en què els protagonistes, a mesura que en el cineclub setmanal parlen de dones, música, feina, drogues, diners i amistat, veuen com les seves vies canvien de manera sorprenent.

Aquest és el text de la contraportada amb què Editorial Empúries promociona l’edició en català de The Film Club:

Cineclub. Autor David Gilmour. Traducció Ferran Ràfols Gesa. Editorial Empúries. Col·lecció Narrativa -núm. 343-. Data de publicació 12.03.2009. Format Rústica amb solapes, 23x15cm, 208 pàgines. ISBN 978-84-9787-402-1. EAN 9788497874021.

Més informació [Editorial Empúries | Cineclub]  [Editorial Empúries | David Gilmour]

Altres veus [El cinema com a mirall | Bernat Salvà (Cultura, 28.03.2009) entrevista David Gilmour i ho complementa amb l’article visual Una història del cinema]  [Un crític relata l’educació del seu fill adolescent amb pel·lícules | Elena Hevia (El Periódico, 24.03.2009)]  [Lliçons de cineclub. Esteve Riambau (Avui, 11.04.2009)]

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!