Maurice Jarre ha mort, víctima d’un càncer. A l’edat de 84 anys, a Los Angeles. Just fa uns mesos, el Festival de Berlín li retia homenatge, lliurant-li un Ós d’Or a la carrera. 9 vegades nominat als Oscar, en guanyà 3 estatuetes, sempre de la mà de David Lean, el cineasta a qui aportà el caire musical de la seva èpica cinematogràfica. Lawrence d’Aràbia (1962), Doctor Zhivago (1965) i A Passage to India (1984) són alhora tres títols emblemàtics d’una darrera grandesa clàssica del cinema, tant pel que fa a la mesura de la producció, com al tamany de la pantalla per què van ser concebuts, com a la gran quantitat de públic a què anaven destinats. Les seves respectives bandes sonores van esdevenir, així, bandes sonores de la vida dels que en vam viure amb passió cinèfila l’estrena (o la reestrena).
No es pot oblidar, però, que Maurice Jarre és també l’autor de bandes sonores de films com Les yeux sans visage, de George Franju (1960); Mourir à Madrid, de Frédéric Rossif (1963); La caiguda dels deus, de Luchino Visconti (1969); Topaz, d’Alfred Hitchcock (1969); L’home de MacKintosh, de John Huston (1973); The Last Tycoon, d’Elia Kazan (1976); El tambor de llauna, de Volker Schlondorf (1979).
Acabada la seva llarga col·laboració amb David Lean, Peter Weir n’agafà el relleu, fins al punt que Maurice Jarre és el compositor de films com L’únic testimoni(1985), La Costa dels Mosquits (1986), El club dels poetes morts (1989) i Fearless (1993)
En homenatge a Maurice Jarre, anant a Vull llegir la resta de l’article, videos amb fragments d’algunes de les seves bandes sonores.
FOTO © Collection AlloCiné Peter O’Toole a Lawrence d’Aràbia, de David Lean
In memoriam: Maurice Jarre
***
Lawrence d’Aràbia, de David Lean
El dia més llarg, de Ken Annakin i altres
El club dels poetes morts, de Peter Weir
La filla de Ryan, de David Lean
Doctor Zhivago, de David Lean
Paris Brûle-t-il?, de René Clément
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!