Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

7 de setembre de 2008
0 comentaris

Venècia 2008: els premis

Tot i que The Wrestler, de Darren Aronofsky, s’ha endut el Lleó d’Or, en aquest palmarès força repartit les pel·lícules que han congriat més d’un premi  són Teza, de l’etiop Hailè Gerima, i Bumaznyj Soldat (Paper Soldier), del rus Aleksey German, Jr. I a més, es tracta de guardons molt significatius, que apunten les possibilitats reals que han tingut de fer-se el Lleó, mal que finalment se l’hagi endut el film d’Aronofsky. Teza ha rebut el premi especial del Jurat i el de millor guió. I Bumaznyj Soldat (Paper Soldier) ha valgut el premi de millor director a Aleksey German, Jr i a Alisher Khamidhodjaev i Maxim Drozdov com a millors directors de fotografia. Ni tan sols la Copa Volpi al millor actor no ha estat per al Mickey Rourke de The Wrestler, com es pronosticava, sinó per a Sílvio Orlando, pel seu paper a Il papà di Giovanna, de Pupi Avati. I pel que fa a la Copa Volpi a la millor actriu, ha estat per a Domiqui Blanc, pel seu rol a L’altre (L’autre / Occupation), de Patrick Mario Bernard i Pierre Trividic.

Teza, a més, ha acumulat un munt dels anomenats premis col·laterals, en què hi ha una sèrie de títols que es van repetint, com per exemple Pranzo di Ferragosto, de Gianni Di Gregorio, guanyadora també del Premi Luigi De Laurentis a la millor “opera prima”.

La llista completa dels premis, amb breus informacions i enllaços informatius, anant a Vull llegir la resta de l’article.

Actualització Cròniques, articles i notícies sobre els premis de Venècia 2008, anant a Vull llegir la resta de l’article -al final del reguitzell de guardons-.

FOTO Mickey Rourke, a The Wrestler, de Darren Aronofsky

PREMIS DE LA SECCIÓ OFICIAL COMPETITIVA VENEZIA 65

Jurat de Venezia 65: Wim Wenders (president, cineasta alemany), Juriy Arabov (poeta, filòsof, guionista cinematogràfic rus), Valeria Golino (actriu italiana), Douglas Gordon (artista visual escocès), John Landis (director, guionista i productor cinematogràfic nord-americà), Lucrecia Martel (directora argentina) i Johnnie To (director i productor cinematogràfic xinès —Hong Kong—).

Lleó d’Or a la millor pel·lícula

The Wrestler, de Darren Aronofsky. Sense gaire temps per aterrar del seu vaporós i al·lucinat viatge a La font (The Fountain), Aronofsky ha tornat a Venècia i ha guanyat amb aquest relat sobre un lluitador paquetejat, que incorpora el no menys baldat Mickey Rourke.

Lleó d’Argent al millor director

Aleksey German, Jr, per Bumaznyj Soldat (Paper Soldier): a l’època soviètica, el neguit d’uns personatges contraris a posar en perill la vida d’éssers humans en nom de la pàtria, i l’amor indeleble de dues dones cap a l’home que van estimar.

Premi Especial del Jurat

Teza, de Hailè Gerima: El retorn fracassat d’un llicenciat universitari a la seva Etiòpia natal, enfonsada moral i econòmicament pel règim marxista.

Copa Volpi a la millor interpretació masculina

Sílvio Orlando, pel seu treball a Il papà di Giovanna, de Pupi Avati. Orlando hi encarna un pare massa protector de la seva única filla, malaltissament fràgil,  a l’època feixista en què s’ambienta el film.

Copa Volpi a la millor interpretació femenina

Dominique Blanc, pel seu treball a L’altre (L’autre / Occupation), de Patrick Mario Bernard i Pierre Trividic. Dominique Blanc hi dóna vida a una dona que, havent-se separat del marit per mor de la llibertat, es veu arrossegada per la gelosia cap a un pou de bogeria.

Premi Marcello Mastroianni a un actor o actriu joves i amb projecció

Jennifer Lawrence, pel seu treball a La plana en flames (The Burning Plain), de Guillermo Arriaga. Ni Kim Basinger, ni Charlize Theron: qui s’ha endut premi és l’actriu que encarna la la noia de setze anys que malda per aplegar els bocins de vida dels seus pares, en una ciutat de la frontera mexicana.

Osella a la millor fotografia

Alisher Khamidhodjaev i Maxim Drozdov, directors de fotografia de Bumaznyj Soldat (Paper Soldier), d’ Aleksey German, Jr. A l’època soviètica, el neguit d’uns personatges contraris a posar en perill la vida d’éssers humans en nom de la pàtria, i l’amor indeleble de dues dones cap a l’home que van estimar.

Osella al millor guió

Hailè Gerima, pel del seu film Teza : El retorn fracassat d’un llicenciat universitari a la seva Etiòpia natal, enfonsada moral i econòmicament pel règim marxista.

Lleó Especial pel conjunt de l’obra 

Werner Schroeter, present a la competició amb Nuit de Chien; per bé que el Jurat el que ha fet és aprofitar l’avinentesa i reconeixer-li el conjunt de la seva obra innovadora, duta endavant amb tenacitat i sense compromisos de cap mena des de fa quaranta anys.

***

PREMIS DE LA SECCIÓ ORIZZONTI

Jurat dels premis de la secció Orizzonti: Chantal Akerman (presidenta, cineasta belga), Nicole Brenez (crítica cinematogràfica francesa), Barbara Cupisti (actriu i documentalista italiana), José Luis Guerín (director català) i Veiko Õunpuu (director estonià). D’entre les pel·lícules programades per a la secció Orizzonti —dedicada a les noves tendències d’un cinema que es mou entre ficció i documental—, aquest jurat haurà d’atorgar el Premi Orizzonti i el Premi Orizzonti Doc.

Premi Orizzonti

Melancholia, de Lav Díaz. 7 hores i 30 minuts de reflexió sobre el paitiment en aquesta vida. Per què al món hi ha tanta tristesa i massa follia? La felicitat és només un concepte? Viure és tan sols una manera de mesurar el dolor de l’ésser humà? Alberta, Julian i Rina breguen de valent per trobar resposta a aquestes preguntes. Assumeixen rols diferents, com un exercici de supervivència davant del dolor. Julian escolta encara la veu i les cançons de la seva dona, morta; Alberta segueix buscant el cos del marit; Rina finalment es rendeix. Ben endins d’un bosc, en una illa desolada, Renato i els seus companys lluiten aferrissadament contra la màquina militar que els encalça. Han quedat entrampats. Al seu bloc de notes, renato escriu: “Ara comprenc la follia poètica d’aquesta batalla. Tot és per la tristesa. Per la meva tristesa. Pel dolor de la meva gent. No puc fer romàntica la inutilitat de tot plegat. Ni tan sols la majestuosa bellesa de l’illa no pot donar una resposta a aquest infern. Aquesta tristesa no té remei”. Més informació a [Mostra de Venècia (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)].

Menció especial a

Un lac, de Philippe Grandieux. Un país ignot, en ple hivern. Al nord, amb el sol que gairebé ni es pot alçar a l’horitzó. Una mena de nit eterna. Boscos immensos, una casa aïllada, un llac que cal travessar per arribar-hi, una família aïllada de la resta del món i tràgicament unida per l’amor, sobretot el que devasta el germà i la germana. Un foraster hi fa cap… Més informació a  [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Premi Orizzonti Doc

Below Sea Lewel
, de Gianfranco Rosi. Documental. En una terra de ningú, a 40 metres sota el nivell del mar, en una antiga base militar a 250 quilòmetres al sud-est de Los Angeles, hi viu tot de gent enllà del nostre món, sense corrent elèctric, sense aigua, sense cap mena de policia ni govern. En aqust desert immens s’hi arroconen i s’hi conserven tots els detritus -físics i mentals- del nostre temps… Els que s’hi estan no és que hagin rebutjat la societat, les convencions, la “normalitat”; sinó que, cadascun d’ells, per circumstàncies diverses, hi ha anat a parar, simplement s’ha trobat “fora”. És la nova pobresa. Més informació a [Mostra de Venècia(it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Menció especial a

Wo men (We), de Huang Wenhai. Documental sobre la dissidència xinesa. “L’altra Xina” a la pantalla i pren la paraula. Aquesta pel·lícula es fa ressó de la consciència civil de la (molta) gent que lluita per un país millor. La seva moral és: “Quan hi ha en joc qüestions d’estat, no podem quedar-nos quiets”. Tanmateix, la recompensa que en treuen és una vida gastada en desordres polítics, anys de periòdiques intimidacions i de ser vigiliats. La recerca de la llibertat en una època fosca, en què la crítica demana transformacions, és perillosíssima. La dura realitat encarada per tres generacions d’activistes -joves, de mitjana edat i gent gran- ens permet de compredre’n els neguits, esperances i desesperacions, però sobretot, la seva tenacitat. Més informació a [Mostra de Venècia (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)].

***

PREMI OPERA PRIMA -primeres pel·lícules programades en qualsevol secció del Festival-

Jurat Del Premi Luigi De Laurentis: Abdellatif Kechiche (president, actor i director tunisià arrelat a França), Alice Braga (actriu brasilera), Gregory Jacobs (productor i director nordámericà), Donald Ranvaud (crític, historiador, productor i director) i Heidrun Schleef (guionista destacada del cinema d’autor produït a Itàlia els darrers anys).

Premi  “Luigi De Laurentis” a la millor Opera Prima

Pranzo di Ferragosto, de Gianni Di Gregorio, projectada a Setmana de la Crítica. Matteo Garrone, triomfador enguany amb Gomorra, és el productor d’aquest film amb què debuta en la direcció un altre romà -i del Trastevere- com és Gianni Di Gregorio -fins ara, ajudant de direcció de Garrone i coguionista de Gomorra-. Segons els organitzadors de la Setmana de la Crítica, aquesta pel·lícula petita narra, amb la lleugeresa de les millors comèdies i l’aspror del grotesc que esdevé farsa, els aspectes no precisament més bonics de la vellesa que, a més del tresor de la maduresa, comporta unes certes dosis d’egoisme i cinisme. I és que el protagonista, un home de mitjana edat, fill únic, que viu tiranitzat per la seva mare vídua, tota una senyora ara francament decadent, es troba que el dia abans del ferragosto -15 d’agost-, rep la proposta que no pot rebutjar de fer-se càrrec d’una altra dona gran per dos dies. I al damunt, a l’hora de la veritat, encara li ecolomen una tercera velleta. Sol amb aquells tres forts caràcters, l’home farà mans i mànigues per tenir-les contentes. Però es troba malament i, en trucar a un seu amic metge, el tranquil·litza, però implacablement li deixa també la seva mare, perquè en tingui cura, ja que ell té guàrdia a l’hospital. Un infern. Aquest home passa vint-i-quatre hores infernals! Més informació a [Web oficial (it)] [SettimanaInternazionaleDellaCrítica (it)],  [Fandango Distrib. (it)] [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

***

PREMIS DELS CURTMETRATGES

Jurat de la secció CORTO CORTISSIMO (curtmetratges)  Amos Poe (president, cineasta nord-americà), Gianni Rondolino (crític i historiador cinematogràfic italià) i Joana Vicente (productora portuguesa de projecció internacional).

Lléo Corto Cortissimo

Tierra y Pan, del mexicà Carlos Armella. Motivació del premi: En pocs minuts i en un únic espai, l’autor ha sabut explicar una història dramàtica de misèria i soledat, traient el màxim profit narratiu de la imatge cinematogràfica.

Menció especial a

Vacsora (The Dinner), de l’hongarès Karchi Perlmann. Perquè, amb un llenguatge alhora realista i grotesc i amb un lligam d’intenses tensions emotives entre imatge i só, l’autor ha representat uan situació humana i social dominada per la incertesa de la vida i de la mort.

Premi UIP al millor curtmetratge europeu

De Onbaatzunchtigen (The Altruists), del belga di Koen Dejaegher. Motivació del premi: L’autor ha descrit de manera lúcida i original una situació absurda, en què es mostra la implicació econòmica que hi ha en els vincles interpersonals a la societat europea

***

PREMIS “COL·LATERALS”

Premi FIPRESCI

Millor pel·lícula de la secció Oficial Competitiva 

Gabbla (Inland), de Tariq Teguia. El cineasta algerià s’endinsa en el seu país.

Millor pel·lícula projectada a la secció Orizzonti o a la Setmana Int. de la Crítica

Goodbye Solo, de Ramin Bahrani, projectada a la secció Orizzonti. Durant les dues setmanes del trajecte, Solo, un noi senegalès que fa de taxista a Carolina del Nord, maldarà perquè William, el seu passatger, l’home gran i cansat de viure que li ha encarregat el viatge, no es llevi la vida quan arribin a destí. Més informació a [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)].

Premi SIGNIS

The Hurt Locker, de Kathryn Bigelow. Ficció ambientada a la guerra de l’Iraq: Bigelow pren de referència una unitat d’artificiers d’elit en una ciutat on tot és perillós i tothom, un enemic potencial.

Mencions especials a

Las Vegas: basat en una història real (Vegas: based on a true story), d’Amir Naderi. En aquesta ocasió, el director iranià, autor de Manhattan by numbers (1993) i A,B,C… Manhattan (1997), trasllada el seu cinema de Nova York a Las Vegas.

Teza, de Hailè Gerima. El retorn fracassat d’un llicenciat universitari a la seva Etiòpia natal, enfonsada moral i econòmicament pel règim marxista.

Premi DOC/IT – Sicilia Film Commission

Below Sea Lewel, de Gianfranco Rosi. Documental. En una terra de ningú, a 40 metres sota el nivell del mar, en una antiga base militar a 250 quilòmetres al sud-est de Los Angeles, hi viu tot de gent enllà del nostre món, sense corrent elèctric, sense aigua, sense cap mena de policia ni govern. En aqust desert immens s’hi arroconen i s’hi conserven tots els detritus -físics i mentals- del nostre temps… Els que s’hi estan no és que hagin rebutjat la societat, les convencions, la “normalitat”; sinó que, cadascun d’ells, per circumstàncies diverses, hi ha anat a parar, simplement s’ha trobat “fora”. És la nova pobresa. Més informació a [Mostra de Venècia(it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Menció especial a

L’aprenent (L’apprenti / L’apprendista), de Samuel Collardey, projectada a la Setmana de la Crítica. Un aprenent troba el pare que no ha tingut, en l’home que li ensenya l’ofici, per a qui el xicot esdevé un substitut del fill que se li va morir. “Opera prima” de Collardey. Més informació a [SettimanaInternazionaleDellaCritica (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)] [TFM Distribut. (fr)]

Premi de la SETMANA INTERNACIONAL DE LA CRÍTICA

L’aprenent (L’apprenti / L’apprendista), de Samuel Collardey, projectada a la Setmana de la Crítica. Un aprenent troba el pare que no ha tingut, en l’home que li ensenya l’ofici, per a qui el xicot esdevé un substitut del fill que se li va morir. “Opera prima” de Collardey. Més informació a [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)], [TFM Distribut. (fr)][SettimanaInternazionaleDellaCritica (it)]

Premi ISVERMA A UN PRIMER O SEGON FILM

Pranzo di Ferragosto, de Gianni Di Gregorio, projectada a Setmana de la Crítica. Matteo Garrone, triomfador enguany amb Gomorra, és el productor d’aquest film amb què debuta en la direcció un altre romà -i del Trastevere- com és Gianni Di Gregorio -fins ara, ajudant de direcció de Garrone i coguionista de Gomorra-. Segons els organitzadors de la Setmana de la Crítica, aquesta pel·lícula petita narra, amb la lleugeresa de les millors comèdies i l’aspror del grotesc que esdevé farsa, els aspectes no precisament més bonics de la vellesa que, a més del tresor de la maduresa, comporta unes certes dosis d’egoisme i cinisme. I és que el protagonista, un home de mitjana edat, fill únic, que viu tiranitzat per la seva mare vídua, tota una senyora ara francament decadent, es troba que el dia abans del ferragosto -15 d’agost-, rep la proposta que no pot rebutjar de fer-se càrrec d’una altra dona gran per dos dies. I al damunt, a l’hora de la veritat, encara li ecolomen una tercera velleta. Sol amb aquells tres forts caràcters, l’home farà mans i mànigues per tenir-les contentes. Però es troba malament i, en trucar a un seu amic metge, el tranquil·litza, però implacablement li deixa també la seva mare, perquè en tingui cura, ja que ell té guàrdia a l’hospital. Un infern. Aquest home passa vint-i-quatre hores infernals! Més informació a [Web oficial (it)] [SettimanaInternazionaleDellaCrítica (it)],  [Fandango Distrib. (it)] [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Premi marca EUROPA CINEMAS – Jornades dels autors 2008

Machan, d’Uberto Pasolini. Debut com a director del productor Uberto Pasolini –Palookaville, The Full Monty…-, amb aquest film, basat en fets reals, sobre l’anomenada “immigració clandestina” a Europa. Dos nois de Sri Lanka, assabentats de la possibilitat de jugar un torneig internacional de handbol a Alemanya, hi veuen l’oportunitat d’emigrar a Europa. S’empesquen aleshores una  lliga de handbol inexistent al seu país… Més informació a [GiornateDegliAutore (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Premis Francesco Pasinetti (SNGCI)

Millor pel·lícula 

Pranzo di Ferragosto, de Gianni Di Gregorio, projectada a Setmana de la Crítica. Matteo Garrone, triomfador enguany amb Gomorra, és el productor d’aquest film amb què debuta en la direcció un altre romà -i del Trastevere- com és Gianni Di Gregorio -fins ara, ajudant de direcció de Garrone i coguionista de Gomorra-. Segons els organitzadors de la Setmana de la Crítica, aquesta pel·lícula petita narra, amb la lleugeresa de les millors comèdies i l’aspror del grotesc que esdevé farsa, els aspectes no precisament més bonics de la vellesa que, a més del tresor de la maduresa, comporta unes certes dosis d’egoisme i cinisme. I és que el protagonista, un home de mitjana edat, fill únic, que viu tiranitzat per la seva mare vídua, tota una senyora ara francament decadent, es troba que el dia abans del ferragosto -15 d’agost-, rep la proposta que no pot rebutjar de fer-se càrrec d’una altra dona gran per dos dies. I al damunt, a l’hora de la veritat, encara li ecolomen una tercera velleta. Sol amb aquells tres forts caràcters, l’home farà mans i mànigues per tenir-les contentes. Però es troba malament i, en trucar a un seu amic metge, el tranquil·litza, però implacablement li deixa també la seva mare, perquè en tingui cura, ja que ell té guàrdia a l’hospital. Un infern. Aquest home passa vint-i-quatre hores infernals! Més informació a [Web oficial (it)] [SettimanaInternazionaleDellaCrítica (it)],  [Fandango Distrib. (it)] [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Menció especial a

PA-RA-DA, de Marco Pontecorvo, projectada a la secció Orizzonti. El fill de Gillo Pontecorvo dirigeix l’actor Jalil Lespert, en aquest conte —d’inspiració “pallassos sense fronteres”— sobre un clown de carrer franco-algerià que arriba a Bucarest tres anys després de la caiguda de Ceaucescu i entra en contacte amb la canalla que ronda i viu pels carrers, havent fugit dels orfenats o de la pobresa extrema de la seva família que ni se’n podia fer càrrec. Més informació a [Web oficial (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Millor actor

Sílvio Orlando, pel seu treball a Il papà di Giovanna, de Pupi Avati. Un dels autors italians més veterans, Avati, ens trasllada a l’època feixista per desgranar el drama d’un pare massa protector de la seva única filla, malaltissament fràgil.

Millor actriu

Isabella Ferrari, pel seu treball a Un dia perfecte (Un giorno perfetto), de Ferzan Ozpetek. Adaptació de la novel·la homònima de Melania Mazzucco, en què Ozpetek, habitualment interessat en històries d’amor, signa un relat criminal, tanmateix posant èmfasi en el malaltís vincle afectiu d’un home cap a la seva antiga dona, de qui s’ha separat. Un film prou negre que té un fonament romàntic, una pel·lícula sobre una parella fracassada que esdevé un relat coral de la Itàlia d’avui en dia. Amb Isabella Ferrari , Valerio Mastandrea, i Stefania Sandrelli.

Premi BRIAN

Khastegi (Tedium), de Bahman Motamedian, projectada a la secció Orizzonti. Segon film sorpresa de la Secció Orizzonti. Una exploració de la situació dels transexuals a l’Iran, a partir de la història de set joves forasters del seu propi cos, rebutjats per la família i als quals la societat no reconeix cap dret. La seva tediosa existència és d’una soledat angoixant. Més informació a [MyMovies (it)].

Premi LLEÓ QUEER

Un altro pianeta, de Stefano Tummolini, projectada a Jornades dels Autors. Un dia a la vida d’un gay infeliç, primer llargmetratge de Tummolini, que s’havia anunciat com a pel·lícula-escàndol. Més informació a [GiornateDegliAutore (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Premi ARCA CINEMAGIOVANI

Millor pel·lícula de la secció Oficial Competitiva 

The Hurt Locker, de Kathryn Bigelow. Ficció ambientada a la guerra de l’Iraq: Bigelow pren de referència una unitat d’artificiers d’elit en una ciutat on tot és perillós i tothom, un enemic potencial.

Millor pel·lícula produïda a Itàlia

Pranzo di Ferragosto, de Gianni Di Gregorio, projectada a Setmana de la Crítica. Matteo Garrone, triomfador enguany amb Gomorra, és el productor d’aquest film amb què debuta en la direcció un altre romà -i del Trastevere- com és Gianni Di Gregorio -fins ara, ajudant de direcció de Garrone i coguionista de Gomorra-. Segons els organitzadors de la Setmana de la Crítica, aquesta pel·lícula petita narra, amb la lleugeresa de les millors comèdies i l’aspror del grotesc que esdevé farsa, els aspectes no precisament més bonics de la vellesa que, a més del tresor de la maduresa, comporta unes certes dosis d’egoisme i cinisme. I és que el protagonista, un home de mitjana edat, fill únic, que viu tiranitzat per la seva mare vídua, tota una senyora ara francament decadent, es troba que el dia abans del ferragosto -15 d’agost-, rep la proposta que no pot rebutjar de fer-se càrrec d’una altra dona gran per dos dies. I al damunt, a l’hora de la veritat, encara li ecolomen una tercera velleta. Sol amb aquells tres forts caràcters, l’home farà mans i mànigues per tenir-les contentes. Però es troba malament i, en trucar a un seu amic metge, el tranquil·litza, però implacablement li deixa també la seva mare, perquè en tingui cura, ja que ell té guàrdia a l’hospital. Un infern. Aquest home passa vint-i-quatre hores infernals! Més informació a [Web oficial (it)] [SettimanaInternazionaleDellaCrítica (it)],  [Fandango Distrib. (it)] [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Premi Altres Visions

$e11.Ou7! (Sell Out! / Vendi!), de Yeo Joomhan, projectada a Setmana de la Crítica. Així la presenten els responsables de la Setmana de la Crítica: una grotesca comèdia musical sobre la vida, l’amor i la mort a l’era del mercat global, quan la vida i els sentiments estan en venda i -exactament igual que els electrodomèstics- no han de durar mai més enllà del límit que en marca la garantia. Sinopsi dos prepotents homes de negocis gestionen sense escrúpols un holding, al que pertany una cadena de televisió, i tenen sota contracte tant un enginyer idealista que ha inventat una màquina productors de llet de soja, com la cínica presentador d’un “talk show” sobre el món de l’art i l’espectacle, l’audiència del qual baixa imparablement, en caiguda lliure. Quan la periodista s’haurà d’empescar un “reality show” patètic, que mostri en directe la mort de malalts terminals, es trobarà  a les mans el cas del pobre inventor, despatxat per aquell parell de gerents i tan enamorat d’ella que se li ofereix per sortir al seu programa televisiu… Més informació a [SettimanaInternazionaleDellaCrítica (it)], [MyMovies (it)].

Premi LEONCINO D’ORO 2008

Il papà di Giovanna, de Pupi Avati, projectada a la secció competitiva Venèzia 65. Un dels autors italians més veterans, Avati, ens trasllada a l’època feixista per desgranar el drama d’un pare massa protector de la seva única filla, malaltissament fràgil.

Segnalazione Cinema for UNICEF 

Teza, de Hailè Gerima. El retorn fracassat d’un llicenciat universitari a la seva Etiòpia natal, enfonsada moral i econòmicament pel règim marxista. 

Premi C.I.C.T. UNESCO Enrico Fulchignoni

La terra dels homes vermells (La terra degli uomini rossi / Birdwatchers), de Marco Bechis. Fill de mare xilena amb arrels suïsses i de pare italià, Bechis va crèixer a Sao Paulo i Buenos Aires, però als vint anys va haver de marxar de l’argentina per raons polítiques i va anar a raure a Milà, on ha viscut molt de temps, per bé que ha passat temporades a Nova York, Los Ángeles i París. Aquest bagatge es pot dir planetari i polític fa especialment comprensible que tantes productores italianes s’hagin embolicat en un film com aquest, sobre la confrontació entre terratinents brasilers i els desposseïts de les terres de conreu.

Premi Art Cinema

Dikoe pole (Wild Field), de Mikhail Kalatozishvili. La defineixen com una mena de western estrany, que reflexiona sobre el futur de Rússia i s’interroga sobre Déu. Més informació a [Mostra de Venècia (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)].

Premi Especial Christopher D. Smithers Foundation

Stella, de Sylvie Verheyde, projectada a Jornades dels autors. París, 1977. Stella, d’onze anys, viu en una barriada obrera als afores de la ciutat, on els seus pares porten un bar. Quan l’admeten com a alumna en una prestigiosa escola parisina, es fa molt amiga de Gladys, filla d’uns intel·lectuals jueus argentins. A través dels llibres que descobrirà a casa d’aquesta amiga, de l’ambient burgès que s’hi respira, la menuda anirà descobrint un món molt diferent al seu. Més informació a [GiornateDegliAutori (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Premi Biografilm Lancia  – ficció

Rachel es casa (Rachel Getting Married), de Jonathan Demme. Tres anys després del fracassat “remake” The Manchurian Candidate, Demme torna a la ficció -i a Venècia- de bracet amb l’actriu Anne Hathaway, per explicar-nos el desgavell en una família quan hi arriba la filla en desintoxicació, per ser al casament de la germana.

Premi Biografilm Lancia  – documental

Below Sea Lewel, de Gianfranco Rosi. Documental. En una terra de ningú, a 40 metres sota el nivell del mar, en una antiga base militar a 250 quilòmetres al sud-est de Los Angeles, hi viu tot de gent enllà del nostre món, sense corrent elèctric, sense aigua, sense cap mena de policia ni govern. En aqust desert immens s’hi arroconen i s’hi conserven tots els detritus -físics i mentals- del nostre temps… Els que s’hi estan no és que hagin rebutjat la societat, les convencions, la “normalitat”; sinó que, cadascun d’ells, per circumstàncies diverses, hi ha anat a parar, simplement s’ha trobat “fora”. És la nova pobresa. Més informació a [Mostra de Venècia(it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Premis CINEMAVVENIRE

Millor pel·lícula de la secció Oficial Competitiva 

Las Vegas: basat en una història real (Vegas: based on a True Story), d’Amir Naderi. En aquesta ocasió, el director iranià, autor de Manhattan by numbers (1993) i A,B,C… Manhattan (1997), trasllada el seu cinema de Nova York a Las Vegas.

Premi “Il cerchio non è rotondo. Cinema per la pace e la ricchezza della diversità” 

Teza, de Haile Gerima, en competició a Venezia 65. El retorn fracassat d’un llicenciat universitari a la seva Etiòpia natal, enfonsada moral i econòmicament pel règim marxista.

Premi EIUC Human Rights Film

Kabuli Kid (Il bambino di Kabul), de Barmak Akram. Debut en el camp de la ficció d’aquest compositor i artista plàstic, autor anteriorment de diversos documentals, molts dels quals  dedicats a la cultura afganesa. L’argument del film ens parla d’un taxista  a qui una mare amb burqa li deixa el seu nadó abandonat al cotxe i, mentre se n’ha de fer càrrec, brega de valent per localitzar aquesta mare. Més informació a  [WildBunch (angl)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [SettimanaInternazionaleDellaCritica (it)].

Premi FEDIC

Machan, d’Uberto Pasolini, projectada a Jornades dels autors. Debut com a director del productor Uberto Pasolini –Palookaville, The Full Monty…-, amb aquest film, basat en fets reals, sobre l’anomenada “immigració clandestina” a Europa. Dos nois de Sri Lanka, assabentats de la possibilitat de jugar un torneig internacional de handbol a Alemanya, hi veuen l’oportunitat d’emigrar a Europa. S’empesquen aleshores una  lliga de handbol inexistent al seu país… Més informació a [GiornateDegliAutore (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)].

Premi Fondazione Mimmo Rotella per un film che riveli un saldo legame con le arti figurative

Ponyo (Gake No Ue No Ponyo / Ponyo on the Cliff by the Sea), de Hayao Miyazaki, en competició a Venezia 65. El gran Miyazaki novament en competició a Venècia, amb la que és la primera de les dues pel·lícules japoneses d’animació que hi participen enguany. La història que ens explica va sobre un nen de cinc anys i la seva amistat amb una princesa peix vermell.

Premi Future Film Festival Digital

Sukai Kurora (The Sky Crawlers), d’ OSHII Mamoru. Fidel al seu metafísic cinema d’animació, OSHII ens trasllada a un món imaginari (sic) en què uns adolescents estan condemnat a ser-ne tota la vida, fent de pilots per a entretenir els televidents.

Menció especial

Ponyo (Gake No Ue No Ponyo / Ponyo on the Cliff by the Sea), de Hayao Miyazaki. El gran Miyazaki novament en competició a Venècia, amb la que és la primera de les dues pel·lícules japoneses d’animació que hi participen enguany. La història que ens explica va sobre un nen de cinc anys i la seva amistat amb una princesa peix vermell.

Premi Human Rights Film Network

The Hurt Locker, de Kathryn Bigelow. Ficció ambientada a la guerra de l’Iraq: Bigelow pren de referència una unitat d’artificiers d’elit en una ciutat on tot és perillós i tothom, un enemic potencial.

Premi Nazareno Taddei

Il papà di Giovanna, de Pupi Avati. Un dels autors italians més veterans, Avati, ens trasllada a l’època feixista per desgranar el drama d’un pare massa protector de la seva única filla, malaltissament fràgil.

Premi Lanterna Magica (Cgs)

PA-RA-DA, de Marco Pontecorvo, projectada a la secció Orizzonti. El fill de Gillo Pontecorvo dirigeix l’actor Jalil Lespert, en aquest conte —d’inspiració “pallassos sense fronteres”— sobre un clown de carrer franco-algerià que arriba a Bucarest tres anys després de la caiguda de Ceaucescu i entra en contacte amb la canalla que ronda i viu pels carrers, havent fugit dels orfenats o de la pobresa extrema de la seva família que ni se’n podia fer càrrec. Més informació a [Web oficial (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Premi La Navicella – Venezia Cinema

The Hurt Locker, de Kathryn Bigelow. Ficció ambientada a la guerra de l’Iraq: Bigelow pren de referència una unitat d’artificiers d’elit en una ciutat on tot és perillós i tothom, un enemic potencial.

Premi Don Gnocchi

PA-RA-DA, de Marco Pontecorvo, projectada a la secció Orizzonti. El fill de Gillo Pontecorvo dirigeix l’actor Jalil Lespert, en aquest conte —d’inspiració “pallassos sense fronteres”— sobre un clown de carrer franco-algerià que arriba a Bucarest tres anys després de la caiguda de Ceaucescu i entra en contacte amb la canalla que ronda i viu pels carrers, havent fugit dels orfenats o de la pobresa extrema de la seva família que ni se’n podia fer càrrec. Més informació a [Web oficial (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Menció especial

Ezio Greggio, pel seu treball interpretatiu a Il papà di Giovanna, de Pupi Avati. Greggio hi incorpora el rol del policia Sergio Ghia, simpàtic i amic íntim d’aquest pare de la Giovanna, el testimoni sempre present dels esdeveniments terribles que han trasbalsat el nucli familiar de Giovanna, en una època certament no gens fàcil.

Premi Bastone Bianco (Filmcritica)

Aquil·les i la tortuga (Akires to kame / Achilles And The Tortoise / Achille et la Tortue / Achille e la Tartaruga), tercera reflexió de Takeshi Kitano sobre la (seva) crisi creativa.

Premi Lina Mangiacapre

Stella, de Sylvie Verheyde, projectada a Jornades dels autors. París, 1977. Stella, d’onze anys, viu en una barriada obrera als afores de la ciutat, on els seus pares porten un bar. Quan l’admeten com a alumna en una prestigiosa escola parisina, es fa molt amiga de Gladys, filla d’uns intel·lectuals jueus argentins. A través dels llibres que descobrirà a casa d’aquesta amiga, de l’ambient burgès que s’hi respira, la menuda anirà descobrint un món molt diferent al seu. Més informació a [GiornateDegliAutori (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Premi Open 2008

The Butcher’s Shop, curtmetratge de Philip Haas, amb Adam Buton, Tam Mutu, Ivan Putrov, Aaron Hunt, Lydia Bewley.

Premi Air For Film Fest

PA-RA-DA, de Marco Pontecorvo, projectada a la secció Orizzonti. El fill de Gillo Pontecorvo dirigeix l’actor Jalil Lespert, en aquest conte —d’inspiració “pallassos sense fronteres”— sobre un clown de carrer franco-algerià que arriba a Bucarest tres anys després de la caiguda de Ceaucescu i entra en contacte amb la canalla que ronda i viu pels carrers, havent fugit dels orfenats o de la pobresa extrema de la seva família que ni se’n podia fer càrrec. Més informació a [Web oficial (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Premi “Poveri ma belli”

Puccini e la fanciulla, de Paolo Benvenuti i Paola Baroni, projectada Fora de competició. Exploració del vincle entre la creativitat musical de Giacomo Puccini i l’univers femení. Més informació a  [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]

Cròniques, articles i notícies sobre els premis de Venècia 2008

Bernat Salvà (Avui, 07.09.2008): Aronofsky, per punts -els premis-.

Bernat Salvà (Avui, 07.09.2008): Müller es mulla -valoració final-.

Nando Salvà (El Periódico, 07.09.2008): El Lleó d’Or a ‘The Wrestler’ posa fi a una Mostra qüestionada -els premis i valoració final-.

Redacció (El Punt, 07.09.2008): “The Wrestler” s’emporta el Lleó d’Or -premis-

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!