Mirant al televisor les notícies sobre la revolta d’una part dels iranians, contra el resultat electoral que dóna la victòria a Mahmoud Ahmadinejad, he pensat en Ningú no en sap res dels gats perses (Kasi Az Gorbehayeh Irani Khabar Nadareh / No One Knows About The Persian Cats / Les chats persans), la pel·lícula clandestina
El periodista Edward R. Murrow informava a través de la CBS i va plantar cara a la cacera de bruixes del senador McCarthy que, en nom d’una presumpta defensa de la llibertat, atemptà reiteradament contra les llibertats i els principis democràtics que inspiren la constitució nord-americana. En un clima polític i mediàtic de discurs anticomunista,
Avui, dia de Sant Esteve de 2006, fa dos anys del tsunami que devastà Atjeh. Un fet que em quedaria llunyà en le memòria, si no fos que alguns mitjans de comunicació ens ho recorden i, especialment, perquè enguany he vist la pel·lícula Serambi, que encara la duc al cor, com si l’estigués veient ara mateix,
La batalla de Chile, el díptic de Patrício Guzman sobre el govern d’Unitat Popular de Salvador Allende i el cop d’estat del militars encapçalats per Pinochet i assessorats i ajudats per interessos europeus i el govern nord-americà, vaig veure’l els dies 12 i 19 de maig de 1978, al cineclub del meu poble. La sala era
Dissortadament, un tsunami ha tornat a ser notícia tràgica a l’Oceà Índic. Permeteu que us parli de Serambi, un film ?encara inèdit a casa nostra? que mira el que ha estat d’Atjeh i la seva gent, després del devastador tsunami que van patir el 26 de desembre de 2004. Els fets d’aquell dia s’Il·lustren molt
Des que Israel torna a atacar el Líban, em ve a la memòria la cançó Infant de Beirut, de Lluís Llach, i em passegen pel cap tot d’imatges de pel·lícules molt concretes. Ran de la irada reflexió d’Albert Torrents al seu bloc, he decidit fer aquest post sobre el tema. Quan s’acabà l’anterior guerra del