AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Ma mare (hija del pueblo de madrid... que diu el chotis, i d'ancestres alcarrenys) diu que vaig néixer amb molta presa, gairebé ni se'n va adonar, un matí de primers de desembre a poc menys d'un any de la mort del dictador.
Aquí a Madrid, era costum aleshores lliurar als nadons (de los hijos de la raza) uns fulls per emmarcar tot imitant els dels llibres de registre, sota el lema de la pàtria comuna de "todos los españolitos de bien" descendents dels més catòlics de tots els reis; una mena de títol paraoficial de naixença on figurava allò de "Tanto monta, monta tanto"; i on apareixien les dades del feliz acontecimiento.
Segons aquest paperet amb floritures que ma mare conserva emmarcat i penjat de la paret, l'esdeveniment es va produir al núm. 22 de la Avenida Reina Victoria de la Capital del Re(gne).
I aquí segueixo, a estones, a la capital d'un regne que no hauria de ser tal, ni capital, ni regne...ni re! [més aviat li hauriem de dir "La Capital del Re(s)...] a cavall entre dos mons tot fent un pont aeri intel·lectual i espiritual d'una banda a l'altra del meridià de Greenwich. Un pont aeri que em duu de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, com qui busca el paradís... i és que ja diuen que "de Madrid al Cielo.cat"
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
