Després de l’èxit que ha significat per Solidaritat Catalana per la Independència aconseguir més de 100.000 vots i quatre diputats a les passades eleccions al Parlament de Catalunya en només quatre mesos de vida, ara és hora de definir i començar a treballar els propers passos cap a la construcció i consolidació del projecte polític per aconseguir la independència de Catalunya.

 1r pas)  Vertebrar l’estructura organitzativa

El proper dia 11 de desembre estan convocats a una reunió nacional tots els enllaços comarcals i de vegueries per tal de donar el tret de sortida a la convocatòria  dels congressos comarcals i de vegueria. En aquests congressos comarcals s’escollirà democràticament l’executiva comarcal i la de vegueria, entre tots els adherits que lliurement s’hi vulguin presentar, que tindrà com a missió a curt termini:

1) L’organització dels congressos locals i la constitució de SI a tots els municipis de la comarca.

2) La preparació de les eleccions municipals a la comarca i ajudar en la confecció de les llistes municipals.

3) Impulsar tot el procés que significarà el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència.

2n pas) Preparar les eleccions municipals

Des d’ara, totes les comissions locals que ho vulguin poden començar a preparar les eleccions municipals al seu municipi.

Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les eleccions municipals sota els següents principis: 

-         Serà cada comissió local la que decidirà presentar-se a les eleccions municipals i com, o no presentar-se. Les candidatures s’elegiran per primàries.

-         SI es presentarà a les eleccions municipals a tots els pobles i ciutats on sigui viable,  amb llistes pròpies, o en el marc d’una coalició independentista més àmplia, aplicant el criteri d’igualtat i de no quedar diluïts ni subordinats a cap altre partit.

3r) El primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència

Es celebrarà durant el primer trimestre de l’any 2011. Al gener es farà arribar la convocatòria del Congrés a tots els adherits i els documents congressuals.

En aquest Congrés s’aprovaran els estatuts de SI, la ponència estratègica i s’escolliran democràticament els membres de l’executiva nacional entre les persones que s’hi vulguin presentar.

Temes d’actualitat política: reunió amb Artur Mas i proposta d’ERC Barcelona 

El passat dijous el nostre cap de llista i diputat electe Joan Laporta es va reunir amb el guanyador de les passades eleccions i cap de llista de CiU Artur Mas. Joan Laporta va fer arribar a Mas el mandat programàtic i electoral de condicionar el vot favorable de SI a la investidura a que CiU constituís un govern de transició a la independència per declarar-la en la present legislatura.

Artur Mas va explicitar que no està d’acord amb dita declaració i que CiU no la portava en el programa electoral. Aquesta fou la raó per la qual SI va fer públic l’endemà divendres que votaria No a la investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat. 

Qui ha convocat reunions bilaterals amb els caps de llista de les forces polítiques parlamentàries és el sr. Mas, que a diferència dels convocats no ha fet declaracions sortint de les reunions. És per això que el sr. Laporta tampoc no en va fer.

També aquesta setmana des d’ERC Barcelona, i a través dels mitjans de comunicació, es va fer arribar a SI una proposta d’acord per presentar-nos conjuntament amb ERC a les eleccions municipals.

A partir del criteri abans exposat, SI va fer públic que només es presentaria en coalició amb alguna altra força política independentista en el cas que aquesta coalició es fes en peu d’igualtat i sempre i quan els vots no  anessin a sumar  al còmput global de l’altre partit.

És temps de molts rumors i de vegades intoxicacions interessades, i no se n’ha de fer gaire cas. Solidaritat Catalana per la Independència té un Manifest Electoral que ens vincula i obliga, amb els adherits i amb els votants. No traficarem amb els vots i els escons, i en conseqüència no pagarem preus polítics per tal de tenir grup parlamentari. 

1.     Solidaritat Catalana està creixent i farem entrar l’esperit de la gran manifestació del 10 de juliol al Parlament. Votant Solidaritat Catalana evitarem la majoria absoluta de CiU o el pacte de CiU amb el PP, el que implicaria més anys d’autonomisme, empobriment i frustracions. La gran manifestació del 10 de juliol i la Consulta sobre la Independència no poden acabar amb un pacte CiU-PP.

2.     L’entrada de Solidaritat Catalana al Parlament farà que l’independentisme condicioni la política catalana i aconseguirem empènyer CiU i ERC cap a la Declaració d’Independència.

3.     Necessitem urgentment la independència. Dins d’Espanya, Catalunya s’està empobrint perquè som el país que pateix l’espoli fiscal  més gran del món: cada dia Espanya ens pren 60 milions d’euros, que representen  22.000 milions l’any,  12.000 € per família, 1.000 euros mensuals!. Les famílies catalanes hem passat de ser les més riques de l’Estat a la 12a posició per darrera de Ceuta i Melilla..

4.     Només el camí de la independència i ser un Estat dins la Unió Europea permetrà que recuperem aquest espoli fiscal i canviar la situació d’empobriment de Catalunya. L’altre camí, el d’intentar més autonomia dins d’Espanya, ja el vam provar amb l’Estatut del 2005, i aquest camí va ser tapiat, retallat i liquidat, primer pel pacte Mas-Zapatero, després per les Corts espanyoles i, finalment, per la sentència del Tribunal Constitucional. Ja no queden més camins: o quedar-nos com estem i continuar empobrint-nos, o independència i prosperitat.

5.     Tornar a intentar el mateix camí de l’Estatut com pretenen CiU, ERC o IC és, després de la sentència del TC, totalment impossible . Les promeses de concert econòmic de CiU, de referèndum d’ERC o de federalisme d’IC són impossibles perquè la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut les ha declarat il·legals dins l’actual marc constitucional espanyol.

6.     En canvi, la Declaració d’Independència des del Parlament que proposa Solidaritat Catalana sí és possible perquè ho permet la legalitat internacional, ja que significa l’exercici del dret a l’autodeterminació dels pobles reconegut per l’ONU. La recent sentència del Tribunal Internacional de Justícia de l’ONU ha avalat el procediment de Declaració d’Independència per constituir un nou Estat independent com a legítim i legal.

7.     Amb la independència, sense espoli, serem de cop el 4rt Estat més ric de la UE,  rellançarem l’economia i crearem milers de llocs de treball, posant fi a l’espoli fiscal de 22.000 milions (3.000€ per català) que cada any Espanya pren a Catalunya. Crearem beques-salari per als joves estudiants, incrementarem les pensions 2500€ l’any (175€ al mes) i disposarem d’infraestructures de primer nivell, acabarem amb els peatges, construirem l’eix mediterrani ferroviari i podrem gestionar els nostres ports i aeroports per ser un pol econòmic mundial.

8.     La independència ja no comporta cap risc:  dins de la Unió  Europea, Espanya ja no pot recórrer a l'ús de la força per aturar el procés d’independència i amb la globalització, el mercat espanyol ha perdut importància per a  les empreses catalanes. A més,  els juristes internacionals  deixen clar que Catalunya, Escòcia o Flandes romandran a la Unió Europea quan declarin la independència perquè ja en formem part.

9.      Solidaritat Catalana es compromet solemnement a proclamar la independència per part del Parlament de Catalunya en la propera legislatura (2010-2014). La primera proposta de llei que presentarem al Parlament de Catalunya serà la Llei de Declaració d’Independència de Catalunya i demanarem als altres grups parlamentaris que donin llibertat de vot als seus diputats i diputades. I constituirem l’Assemblea de Representants de la Nació Catalana que estengui la proclamació d’independència a tots els Països Catalans.

10. Si no aconseguim prou diputats per proclamar la independència, farem oposició al govern autonomista que es formi i difondrem i farem pedagogia dels avantatges de l'Estat propi fins assolir la majoria suficient per proclamar la independència. I promourem la regeneració democràtica de la política catalana.

Durant aquests mesos d’agost i setembre municipis com Solivella, Alfarràs o Bell-lloc d’Urgell s’afegiran als més de 500 que ja han organitzat la Consulta sobre la Independència i pel 17 d’octubre s’està organitzant una onada important amb Tarragona, Rubí, La Bisbal del Penedès o Gavà. Seran les consultes que ens enllaçaran amb la  de la capital de la nostra nació, el 10 d’abril de 2011 a Barcelona.

Mentre molts de nosaltres estem abocats en el procés de conformació d’una gran candidatura independentista per proclamar la independència des del Parlament de Catalunya, que permeti  donar una continuïtat política al procés de Consulta sobre la Independència i tingui la capacitat d’aconseguir canvis estructurals i  institucionals en el sentit del que ha votat la majoria del poble català que ja ha estat cridat a les urnes, és important que el bullir l’olla de la Consulta sobre la Independència no s’aturi. És la remor que ha de persistir, com ens deia Miquel Martí i Pol.

Tots, per tant, tant si militem en organitzacions polítiques com si no ho fem, tant si ja hem organitzat la consulta com si encara l’estem muntant al nostre municipi, és important que seguim compromesos amb el procés de Consulta sobre la Independència.

Amb tot, el 4 de setembre,  el moviment ciutadà de base democràtica al qual pertanyo, Solidaritat Catalana per la Independència, votarà en unes primàries obertes a tots els adherits i simpatitzants les candidatures que han de conformar les llistes al Parlament de Catalunya. Si sóc escollit candidat la meva implicació en la campanya electoral de Solidaritat Catalana per la Independència serà molt intensa, cosa que entenc que no és compatible amb la meva actual responsabilitat de Territori i Campanya a la Coordinadora Nacional per la Consulta sobre la Independència. Serà el moment, llavors, de passar el relleu en la meva responsabilitat a d’altres companys i companyes. En qualsevol cas, i en coherència amb el que he dit més amunt, continuaré implicat tant com pugui, com a voluntari de base, en la Coordinadora Nacional.

Crec que el millor pel moviment de Consulta sobre la Independència és que les cares públiques del mateix no estiguin implicades en campanyes electorals per evitar recels i malentesos. Així és com hem aconseguit fer gran el moviment i així és com hem de permetre que continuï el seu camí fins que aconseguim  la proclamació unilateral de la independència per part del Parlament de Catalunya.

Endavant la Consulta sobre la Independència!