Uriel Bertran

Si volem, podem!

4 de desembre de 2010
Sense categoria
1 comentari

Propers passos de Solidaritat Catalana per la Independència després de les eleccions catalanes del 28-N

Després de l’èxit que ha significat per Solidaritat Catalana per la Independència aconseguir més de 100.000 vots i quatre diputats a les passades eleccions al Parlament de Catalunya en només quatre mesos de vida, ara és hora de definir i començar a treballar els propers passos cap a la construcció i consolidació del projecte polític per aconseguir la independència de Catalunya.

 1r pas)  Vertebrar l’estructura organitzativa

El proper dia 11 de desembre estan convocats a una reunió nacional tots els enllaços comarcals i de vegueries per tal de donar el tret de sortida a la convocatòria  dels congressos comarcals i de vegueria. En aquests congressos comarcals s’escollirà democràticament l’executiva comarcal i la de vegueria, entre tots els adherits que lliurement s’hi vulguin presentar, que tindrà com a missió a curt termini:

1) L’organització dels congressos locals i la constitució de SI a tots els municipis de la comarca.

2) La preparació de les eleccions municipals a la comarca i ajudar en la confecció de les llistes municipals.

3) Impulsar tot el procés que significarà el primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència.

2n pas) Preparar les eleccions municipals

Des d’ara, totes les comissions locals que ho vulguin poden començar a preparar les eleccions municipals al seu municipi.

Solidaritat Catalana per la Independència es presentarà a les eleccions municipals sota els següents principis: 

         Serà cada comissió local la que decidirà presentar-se a les eleccions municipals i com, o no presentar-se. Les candidatures s’elegiran per primàries.

         SI es presentarà a les eleccions municipals a tots els pobles i ciutats on sigui viable,  amb llistes pròpies, o en el marc d’una coalició independentista més àmplia, aplicant el criteri d’igualtat i de no quedar diluïts ni subordinats a cap altre partit.

3r) El primer Congrés Nacional de Solidaritat Catalana per la Independència

Es celebrarà durant el primer trimestre de l’any 2011. Al gener es farà arribar la convocatòria del Congrés a tots els adherits i els documents congressuals.

En aquest Congrés s’aprovaran els estatuts de SI, la ponència estratègica i s’escolliran democràticament els membres de l’executiva nacional entre les persones que s’hi vulguin presentar.

Temes d’actualitat política: reunió amb Artur Mas i proposta d’ERC Barcelona 

El passat dijous el nostre cap de llista i diputat electe Joan Laporta es va reunir amb el guanyador de les passades eleccions i cap de llista de CiU Artur Mas. Joan Laporta va fer arribar a Mas el mandat programàtic i electoral de condicionar el vot favorable de SI a la investidura a que CiU constituís un govern de transició a la independència per declarar-la en la present legislatura.

Artur Mas va explicitar que no està d’acord amb dita declaració i que CiU no la portava en el programa electoral. Aquesta fou la raó per la qual SI va fer públic l’endemà divendres que votaria No a la investidura d’Artur Mas com a President de la Generalitat. 

Qui ha convocat reunions bilaterals amb els caps de llista de les forces polítiques parlamentàries és el sr. Mas, que a diferència dels convocats no ha fet declaracions sortint de les reunions. És per això que el sr. Laporta tampoc no en va fer.

També aquesta setmana des d’ERC Barcelona, i a través dels mitjans de comunicació, es va fer arribar a SI una proposta d’acord per presentar-nos conjuntament amb ERC a les eleccions municipals.

A partir del criteri abans exposat, SI va fer públic que només es presentaria en coalició amb alguna altra força política independentista en el cas que aquesta coalició es fes en peu d’igualtat i sempre i quan els vots no  anessin a sumar  al còmput global de l’altre partit.

És temps de molts rumors i de vegades intoxicacions interessades, i no se n’ha de fer gaire cas. Solidaritat Catalana per la Independència té un Manifest Electoral que ens vincula i obliga, amb els adherits i amb els votants. No traficarem amb els vots i els escons, i en conseqüència no pagarem preus polítics per tal de tenir grup parlamentari. 

  1. Hola Uriel,

    Felicitats!  Un excel.lent treball que pels que hem anat seguint l’agenda del SI hem vist que ha estat brutal.  Espero que ja pogueu reposar més i tornar a “certa normalitat”.

    Bé, 4 diputats és molt per tenir zero patateru de suport de premsa, però heu tingut el suport de la gent.  Ara no podeu fallar, eh?.  I ja no això, és que ara es pot fer molt.  Estan convergint (no de convergència  :P) sinó de coincidint moltes coses a la nostra societat i s’han d’aprofitar. És el moment.

    Tenir veu al Parlament seria bo que servís per fer arribar a tothom el vostre discurs Independentista.  Arribarà, segur!  però cal que no es quedi només amb els catalans que dubten de si ERC, Reagrupament,…aquests són uns, però és que el projecte podria i hauria d’incloure a tots (utopia total)
    Però és que el problema està en la desinformació.  per moltes persones la independència pertany a la gent de 2 cognoms catalans o catalano-parlants o la burgesia de jo què sé què.  Això no hauria de ser així.  No se senten inclosos i ells en formen part.

    Al fer el Referèndum al poble i parlar amb la gent del carrer m’adonava que per molts l’ Independència és quelcom que els exclou o que tenen por, perquè no saben quin lloc ocuparan.  O per molts és un pas a l’abisme.   Gent amb pocs recursos, jubilats, persones amb dependències de tercers,….  Ni s’ho plantegen perquè creuen que primer és poder tirar endavant i l’independentisme és un somni romàntic que millor deixar-lo quan les vaques siguin grasses.   No crec que hi hagi res utòpic però cal ajudar a visualitzar els guanys, a veure com seria el seu futur, què implica independència. 

    Cal trencar això i altres coses que es desconeixen.  Cal infomació (jo no sé com ni quina manera però cal)  i sobretot Uriel, cal unió i fer baixar del burro a qui sigui, sinó mai ho aconseguirem.     Vosaltres que podeu intenteu-ho.   Nosaltres seguirem fent pedagogia a peu de carrer.

    Sort i malgrat per molta gent encara és una utopia, penso que les utopies hi són perquè algun dia algú les trenqui i les faci reals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!