Faig en va un desmesurat esforç de memòria per intentar fixar el moment en què vaig conéixer Andrea. Ni idea. I no és només que no ho puga precisar, és que ni tan sols sé si és cosa d’un any o de vint. Andrea ve i se’n va, com el fil de record que queda només despertar del somni que no es pot delimitar i contornejar.
A partir d'una fotografia del metro de París, set escriptors, agrupats sota el nom d'Unai Siset, es plantegen el repte d'escriure un llibre conjunt. El resultat: Subsòl. A través d'aquest bloc et convidem a viatjar amb nosaltres i a despullar una a una cadascuna de les històries de Subsòl. Pròxima parada?
Sóc Unai Siset, vaig nàixer set vegades al llarg de la dècada dels seixanta del segle passat. Normalment ho feia al País Valencià o mar enllà.
