Quanta menys
consciència, més càrrecs, més responsabilitats institucionals,
més mèrits, reconeixements, premis i més surten a la televisió.
Contra els suports i ànims a Joana Ortega. Te el suport i ànims de
UCD, CiU, banquers, Cercle d'economia, polítics de la burgesia. Es
l'exemple de la banalitat i nul·litat dels polítics
Aquest país és tan patètic,
desconscienciat, acomodat, que si en Pep Guardiola és presentés a
eleccions fins i tot amics anarquistes el votarien. (És una manera
de dir que el votaria quasi tothom, ja que els llibertaris tenim el
bon gust i sentit comú de no delegar a polítics poder que després
utilitzen per robar i per retallar drets als ciutadans per a seguir
robant.)
L'inscripció del nom Lleialtat fou esborrat al dia següent, cada cop que s'ha pintat. Greuge a la memòria històrica d'un dels edificis i cooperatives més singulars de Sants.
La plataforma la Lleialtat, creada per a la
recuperació de la Cooperativa La Lleialtat és una bona escola de funcionament
autogestionari i assembleari. És una escola pràctica i teòrica d’autogestió,
que te com a referent les cooperatives obreres de Sants de fa 100 anys. De
segur que d’aquesta escola d’autogestió sortiran molts bons líders dels
moviments socials i Institucions de la Ciutat, joves ben preparats que sols amb
la forma de funcionar ja estan millorant la societat.
José Luis Burgos, 48 anys, incapacitat en
cadira de rodes, ha estat en vaga de la fam 24 dies per a denunciar el robatori
del seu pis i l’estafa d’una assegurança contra el banc Santander.La vaga de fam, passada per alt pels mitjans
de comunicació, ha aconseguit de moment parar el robatori del seu apartament.
A Hospitalet, un veí, a l’atur, pare de família,
mort suïcidat, assetjat per les autoritats a deixar el seu pis de protecció
oficial.
Aquest crim és la recompensa de l’Estat per haver treballat tota una vida. La
recompensa de l’Estat als treballadors és robar-los, retallar-los drets,
enganyar-los, i abandonar-los sense cap garantia de res.
L’Estat mata i els governants callen, o ens parlen dels dolents d’ETA.
Els mitjans de comunicació callen i ens parlen de morts a la Conxinxina per
terratrèmols i aiguats.
Els jutges tan fastigosament obedients als poders públics callen i
segueixen enviant ordres judicials per a robar les cases a treballadors enganyats
i estafats pels bancs. L’església, tan preocupada per la vida d’espermatòfites,
calla davant els crim de treballadors i jubilats que han treballat tota la
vida.
El problema és que no és un cas aïllat, sinó un assassinat massa rutinari.
Llegiu aquesta noticia trobada a Indymedia i al Pèsol negre.
En Pujol abans de deixar el càrrec es va blindar la pensió a
ells i als futurs presidents en relació als President en actiu. Els
que han seguit s'han augmentat el sou. Pels lladregots Presidents no
hi han retallades, ni tampoc pels banquers que els financen les
eleccions. Tot el contrari, aprofiten la crisi per a robar més. Per
exemple,en Montilla que ha rebutjat el càrrec de diputat, ja que
així pot sostreure el doble de diners a l'Estat. Lleis per a robar
de l'època Pujol i Mas.
José Blanco, ministre del Foment ha decidit que els controladors son els culpables. Les majories massificades també diuen que els controladors son culpables ja que ho han sentit i ho han vist a la televisió.
En
aquest article defenso els controladors i considero que el Govern al
servei dels rics ha violat greument els drets dels controladors,
treballadors en general i aturats, i que han de pagar no sols un preu
polític, que la població ja li passarà factura, sinó també un preu jurídic, principalment els mafiosos Blanco, Rubalcaba i Zapatero i els seus amos.
Luis Buñuel en el film “El
fantasma de la llibertat” ens presentava als anys 70 un mon
trastocat i sense lògica. Per exemple, un assassí en serie sortia
lliure del Tribunal entre els aplaudiments d'un nombrós públic, i
una massa de periodistes i fotògrafs s'acostaven a l'assassí com si
fos una estrella de cine o candidat a la presidència. La gent es
barallava per a demanar autògrafs a l'assassí.
L'odi violent i salvatge
que traspuen les reaccions dels polítics, de la patronal i dels
mitjans de comunicació contra els moviments socials, veïnals,
alternatius, que ells anomenen despectivament antisistema, ens mostra
que anem pel bon camí. Els insults histèrics, rabiosos dels
polítics, com els d'en Saura, l'Assumpte Escarp, Mas, Hereu, i els
dels intel·lectuals prostituïts als poders, com la Rahola, ens
alegren en gran manera perquè ens mostren que portem el rumb
correcte.
La
presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, doctorada
en corrupció institucional, ha assegurat que “la corrupció és
consubstancial a les Institucions”. La presidenta acaba de
descobrir i anunciar el que anarquistes, des de Bakunin, venim
denunciant des de fa anys: “La corrupció i el robatori són
consubstancials al sistema capitalista”. "La corrupció i demés
formes de robatori són la base i fonament de les institucions del
sistema capitalista”. Per una vegada a aquesta dona se li ha de
donar la raó. I l'Aguirre no és una dona qualsevol: L'Esperanza
Aguirre es relaciona amb els Bilberberg, els amos del món, els que
no paren de robar, utilitzant polítics, governants, jutges, mitjans
de comunicació, etc. L'últim robatori, billinari, l'han fet amb
diners públics, i de manera descarada.
Sorpresa! Sembla ser que l'organització ETA deixa de ser una
banda terrorista i criminal fora del país, sobretot quan els
polítics espanyols parlen d'ETA davant de polítics i periodistes
estrangers
Nova revista zapatista ben feta i amb un títol suggestiu. Cal tenir en compte com diu John Berger que no és el mateix la intenció i voluntat de desinformar-se que estar desinformat.
Bloc de contrainformació estratègica del sistema capitalista, que funciona tan amb la dreta com l'esquerra. L'analista Manuel Freytas sol fer cròniques de l'actualitat politica de manera original.
Web sobre els guerrillers considerats terroristes pels franquistes, guerrillers que varen lluitar fins la dècada del 60 contra el franquisme. Els oblidats de la lluita antifranquista.
