Enric Casasses Figueres (Barcelona, 1951). L’Enric és un trobador, un rapsode, un dramaturg, un traductor, un savi, un visionari, un company de lluites; una persona viva molt interessant. En sap molt de poesia i de la vida, té més de vint llibres publicats i és reconegut socialment —no pels poders— com un dels grans de la literatura catalana. És una persona especial i l’entrevista també s’ha fet d’una manera força peculiar: és una mena d’entrevista de tria i remena, moltes preguntes i moltes respostes. Un puzle que podia haver sortit de maneres diverses. Us presentem un poeta contra el poder.
Xavier Cañadas Gascón va estar fent vaga de la fam i sed cinc dies a l a plaça Sant Jaume. Xavier és l'autor de tres llibres “Entremuros: las prisiones en la transacción democrática"; "Caso Scala: terrorismo de estado y algo más", “El tubo”. Fou víctima del muntatge policial del cas Scala junt a altres tres companys. Firma articleS com “escribidor insurreccionalista”. Delicat de salut i pare de dues filles. L'entrevistaesfaelquartdiadelavagadelafamisedalaplaçaSanJaume,davantlaGeneralitat.
Heleno Saña Alcón (Barcelona,1930), És un dels grans filòsofs espanyols, llibertari, lliurepensador, perseverant i insubornable. S’exilià a Alemanya el 1959, país d’on procedeix la seva esposa, i on segueix residint. Heleno Saña ha escrit quaranta llibres, alguns en llengua alemanya. De tots ells destaco "De Prudhon a Cohn-Bendit" publicat l’any 1970 en ple franquisme, ja que em va permetre conèixer l’existència de l’anarquisme. Per a mi és un privilegi poder comunicar-me i entrevistar quaranta anys desprès amb l’autor que em va iniciar en l’anarquisme. És el costat agradable de fer entrevistes. Heleno Saña és originari d’una família anarquista de Barcelona. El seu pare Joan Saña va militar al llarg de la seva vida a la CNT i a l’Ateneu Enciclopèdic Popular.
Amables companys i lectors, us deixo amb Heleno, bon coneixedor de l’anarquisme i dels pensadors grecs.
Traducción HelenoSañaAlcón(Barcelona,1930),esuno de los grandesfilósofosespañoles,libertario,librepensador,perseverantee insobornable.Se exilióen Alemaniaen 1959,país dedonde procedesu esposa,ydonde sigueresidiendo.HelenoSañaha escritocuarentalibros,algunosen lenguaalemana.De todosellosdestaco "DePrudhonaCohn-Bendit" publicadoen 1970en elfranquismo,ya queme permitióconocer la existenciadel anarquismo.Para míesun privilegiopodercomunicarmeyentrevistarme cuarentaañosdespuésconel autor quemeinicióen el anarquismo.Esel ladoagradable dehacerentrevistas. HelenoSañaesoriginariode unafamiliaanarquistade Barcelona.SupadreJuanSañamilitóa lo largode su vidaa la CNTyel AteneoEnciclopédicoPopular.
Pep Cara és un amic, una persona molt treballadora i productiva. Dues qualitats l’acompanyen: perseverança i alegria, que contagia els que ens movem pel seu costat. És un bon organitzador i dinamitzador. Una persona oberta i dialogant. Té un defecte, li costa dir que no, quan es tracta de lluites i de solidaritat militant. Jo sóc dels que també abuso de la seva bona fe, ja que l’he enredat a arreglar, corregir i millorar aquestes entrevistes al Catalunya. En resum, per no allargar-me, és un somiador que lluita per un món millor, igualitari, sense injustícies, llibertari. Tot i que ens veiem sovint aquesta entrevista l’hem fet per correspondència.
Pels que vulguin conèixer millor el pensament i la pràctica llibertaria d’en Pep, visiteu el seu bloc Rebequeries:www.berguedallibertari.org/pepcara
Un
grup d’amics vam anar a Normandia on viu en Joan Busquets. Dos mil
cinc-cents quilòmetres d’anada i tornada per veure’l.
N’haguéssim fet cinc mil. Vam ser molt ben rebuts. I en Joan qui
més menjava, bevia, xerrava i reia amb nosaltres. Una vitalitat i
vida exemplar. Li agrada viure bé i fer la feina ben feta.
Marc
Gavaldà ésun
lluitador perseverant i constant contra les grans multinacionals. És
un activista ecologista de paraula i obra.
Recorre les selves per a documentar
i
conèixer de primer mà l'espoli
de les multinacionals i l'etnocidi dels indígenes, entre molts
altres crims. Investiga, viatge, fa un excel·lent treball de camp i
publica els seves
investigacions, que son llibres de referència en la lluita contra
les multinacionals. Els
seus llibres son una
poderosa arma contra les injustícies de les multinacionals.
Marc
Gavaldà és senzill. No presumeix dels seus llibres, ni
títols acadèmics. Viu i
resisteix mirant
de consumir el mínim en acord amb les seves idees. És llicenciat en
ciències ambientals per
la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona), i des de fa més de deu
anys investiga i documenta la recolonització, per part de les
multinacionals, de llatinoamèrica, sobretot els pobles amazònics de
Perú, Bolívia, Brasil, Equador i la Patagònia Argentina.
És
un investigador implicat, independent.
N'hi han pocs.
Les seves investigacions, són rigoroses, documentades, argumentades
i demolidores. Sense ser pamfletari ens convida a la lluita i a un
viatge per conèixer la nova recolonització de llatinoamèrica. Ens
documenta com les grans corporacions ataquen els pobles indígenes,
el seu dret a viure i quedar-se en el seu territori i com les
multinacional abusen del poder que tenen, cada cop més gran i al
qual som cada dia més dependents. Un poder despòtic, que corromp a
governants, que espolia les
riqueses a pobles sencers, sovint de manera violenta, i
provoca crisi.
El
centre de les seves investigacions és Repsol. També Endesa i la
nostre honorable Caixa, accionista principal de Repsol i d’altres
grans multinacionals. Aquestes poderoses multinacionals són les que
exigeixen als nostres governants les retallades al poble, i obliguen
a ajudar als bancs, exigeixen les privatitzacions al seu favor, i la
des-educació del poble.
Marc
Gavaldà afirma que aquestes Corporacions actuen gairebé com la
màfia. Utilitzen tots els mitjans per mantenir l’explotació
petroliera, l’expansió del negoci i privilegis adquirits. No se’ls
pot parar els peus. On hi ha petroli, utilitzen mitjans violents per
silenciar les reclamacions. «Aquí
on hi ha milions de cotxes utilitzen la manipulació i mitjans més
refinats».
Salvador, coordinador de
ràdio Pica i artesà de la comunicació: «la força està en la
il·lusió»
Les ràdios estan
en lluita. Han estat set mesos denunciant a la Generalitat
de Catalunya les interferències continuades i delictives de Ràdio
Mola, de caire independentista. Entretant ERC seguia fent oïdes
sordes i seguia protegint els seus amiguets. S’han estat set mesos
aixafant i impedint el dret d’expressió de les ràdios lliures de
manera completament impune i il·legal. La Generalitat no sols ha
repartit llicències i subvencions a les ràdios amigues, sinó que a
més està i provant de tancar emissores a cop de decrets que cerquen
una suposada regulació del sector. Les denuncies fetes pels companys
de les ràdios lliures sols han estat publicades als mitjans
alternatius. Per això fa uns mesos el
Catalunya va entrevistar a
l’Òscar de Ràdio Bronka i s’han escrit al Catalunya
tot de denúncies i comunicats sobre la lluita de les ràdios
lliures. Per això, aquest mes hem convidat a Salvador Picarol per
donar-li la paraula i que ens parli de les trepitjades de freqüència
que pateixen i la vida de les ràdios. En el moment de l’entrevista,
ens comenta que s’han acabat les interferències. És una treva
electoral? O bé faran com amb Sanitat, que han posposat les
retallades fins a després de les eleccions municipals?
El 14 d'abril, el dia de la República, d'ara fa
dos anys, ens acomiadàvem d'en Diego Camacho “Abel Paz”.
Afegeixo a aquest
bloc l'obituari que vaig llegir al tanatori Sánchez Dàvila a
Barcelona. Abel Paz es conegut sobretot per ésser el primer i més
important biògraf de Buenaventura Durruti. Els dos varen acabar al
cementiri de Montjuïc. En Durruti hi està acompanyat d'en Ferrer i Guàrdia
i l'Ascaso. En Diego, incinerat per voluntat pròpia.
L'Abel Paz fou un
historiador implicat de la revolució espanyola, de la CNT, de
l'anarquisme. També el biògraf de la seva pròpia vida. Amb aquest
pseudònim angelical ha escrit la biografia i l'historia de la
revolució que la burgesia encara avui tem i censura.
Abel Paz considerà el
Durruti com el seu fill, la persona a qui ha dedicat bona part de la
seva vida a conèixer-lo i donar-lo aconeixer, a esbrinar i descobrir
conèixer el més nous detalls i fets de la vida d'en Durruti i el
seu entorn i context i temps. En Diego va aconseguir molt bona
documentació i informació i s'ha esforçat per a que es transmetes
tal qual sense manipulacions. També hem de dir que s'ha passat bona
part de la vida buscant en arxius, biblioteques especialitzades, fons
de la CNT qualsevol nova data sobre el Durruti. L'Abel Paz ha acabat
essent la referència obligada de qualsevol estudiós del Durruti i
per extensió de la revolució espanyola, anarquisme, guerra civil.
L’Enric
Casañas és un anarcosindicalista de 92 anys. L’entrevista la fem
a casa seva a Gràcia. Ha tornat al mateix barri on va néixer,
desprès de recórrer mig món. És dels últims que ens poden donar
testimoni de la revolució col·lectiva de 1936 i com la van estar
preparant. Testimoni del front d’Aragó a la 25 divisió, la
d’Ortiz. Testimoni dels bombardejos a civils dels franquistes
mentre es retiraven cap a França. L’Enric junts amb 30.000
milicians va estar contenint l'exèrcit franquista fins al final,
fins a la frontera, donant suport als 250.000 a 350.000 civils que
fugien, segons unes o altres estadístiques.
L’Enric
Casañas és dels perdedors de la guerra, representant de cents de
mils oblidats que no surten als diaris, dels menyspreats i calumniats
pels mitjans corporatius. Els perdedors són el poble, com sol passar
en les guerres. I els guanyadors, els colpistes militars que es van
alçar per mantenir els privilegis d’una minoria. Els guanyadors
son els privilegiats de sempre, els militars, els borbons, les
multinacionals, els rics, els que ens governen i ens expliquen la
guerra a la seva manera.
L'Enric
amb el seu amic Josep Gatell de Santa Coloma va participar a l’assalt
de la caserna de Sant Andreu i van anar junts al front d’Aragó.
També van exiliar-se junts i sofrir els camps de concentració de
Barcarès i Argelers. I van tornar clandestinament a Espanya, on van
mantenir contacte amb la CNT i antifeixistes. En veure que era
difícil la lluita a l’interior, al 1951 legalitzen la situació
amb l’amnistia de pròfugs i desertors, i s’exilien al Brasil.
Allà van seguir militant en organitzacions llibertàries brasileres
i en la CNT. Josep Gatell i l'Enric ja eren amic de petits, de
l'escola racionalista a Santa Coloma.
L’Enric
Casañas va tornar a Barcelona, mort en Franco, desprès de 23 anys
d’exili al Brasil. Entre moltes de les seves activitats, cal
destacar que va posar-se en contacte a Antonio Ortiz Ramírez amb els
historiadors de Sta. Coloma Juan José Gallardo Romero i José Manuel
Márquez. L'Ortiz que fou fuster al llarg de la seva vida, vivia a
Barcelona oblidat, silenciat. Fou acusat i perseguit no sols per
Negrín sinó també per la CNT, que no li va permetre explicar-se al
llarg de la seva vida. L’Enric Casañas va ajudar i animar a fer i
a publicar el llibre: Ortiz, general
sin dios ni amo, fet que els
historiadors reconeixen en la introducció. Editorial Hacer, l'any
1999.
També
ha col·laborat junt amb altres companys en l'edició del llibre de
Ponzán, escrit per la seva germana Pilar, i en el llibre de Joan
Català.
Hem entrevistat al Patric de San Pedro a
l’Editorial Virus, al carrer de l’Aurora, en ple Rabal de Barcelona. Patric,
viu a la muntanya, per Girona. Forma part del col·lectiu Virus que fa funcionar
i créixer la gran fàbrica de Virus.
En Patric se sorprèn que arribi amb els
companys d’Okupem les ones. No s’ho
esperava. Però ens diu «si ja estan aquí, fem-ho». Mentre munten els focus, i
preparen les càmeres i trípodes per filmar l’entrevista, els companys de Virus,
en Rafa, en Franc, l’Òscar, la Puri i en Miguel segueixen treballant i no
protesten per les molèsties. Hi ha bon ambient de treball. En Patric em comenta
que són sis persones al col·lectiu, que tots cobren igual i que tot es decideix
per assemblea i que no hi ha diferències entre qui té més antiguitat o qui
acaba d’arribar, entre el qui fa de missatger, editor, corrector, traductor,
comptable, etc. «Funcionem com a cooperativa, tot i que no ho som oficialment,
però a la pràctica som més cooperativistes que moltes cooperatives».
En Patric també em comenta que no reben
subvencions. N’han rebut alguna d’Europa per traducció, i gairebé res més.
Recalca que no estan en contra que es demanin subvencions puntuals, però que no
és una cosa prioritària per a ells.
Nosaltres hem volgut entrevistar en Patric
principalment perquè ens parlés ampliament del nou llibre de memòries de Jean Marc Rouillan, però ens hem
desviat una mica en assabentar-nos del gran projecte que és Virus. Efectivament
és un projecte exemplar i reeixit de 20 anys, i han fet una tasca desconeguda i
meritòria, la d’animar i promoure la creació d’una xarxa d’editorials i
distribuïdores que desconeixíem.
Les novetats i col·leccions les podeu trobar a
Internet www.viruseditorial.net, o
bé, també en el web d’Okupem les ones, la televisió independent de Catalunya
Nova revista zapatista ben feta i amb un títol suggestiu. Cal tenir en compte com diu John Berger que no és el mateix la intenció i voluntat de desinformar-se que estar desinformat.
Bloc de contrainformació estratègica del sistema capitalista, que funciona tan amb la dreta com l'esquerra. L'analista Manuel Freytas sol fer cròniques de l'actualitat politica de manera original.
Web sobre els guerrillers considerats terroristes pels franquistes, guerrillers que varen lluitar fins la dècada del 60 contra el franquisme. Els oblidats de la lluita antifranquista.
Salvador, coordinador de
ràdio Pica i artesà de la comunicació: «la força està en la
il·lusió»
