els poders i els seus servidors
|
|
Llatinoamèrica 
Una entrevista d'Amy Goodman a la periodista haitiana, Kim Yves, que ens explica com els nord-americans han destruït Haití en aquest últims anys. Ho introdueixo amb uns pensaments propis desprès de llegir la història d'Haití, que no veiem als diaris. Haití ha sigut el primer país del mon en abolir l'esclavitud,
molt abans que els Estats Units i europeus. Ha sigut un país rebel
i lliure durant molts anys, i ho ha pagat car. L'imperi nord-americà,
com a escarment, l'ha reduït a esdevenir el país més pobre del
continent. Ens ho explicà fa cinc anys Eduardo Galeano en l'article
“La maldición blanca”, afegit a continuació.  Sembla que el president Zelaya m'hagi fet cas. Segurament algun dels seus assessors llegeixi Vilaweb o Indymedia. Abans d'ahir vaig recomanar que res d'amnistia als colpistes, ans al contrari, que se'ls havia de condemnar amb les màximes penes i que calia netejar l'exèrcit de colpistes, per a no seguir tenint una potinera democràcia com l'espanyola. Els diaris ens informen ahir i avui que el president Zelaya ha pres la bona decisió de perseguir judicialment a tota la cúpula militar i als capitostos civils (jutges i congressistes) del cop d'estat. Vist l'èxit de les nostres recomanacions, avui li recordem que no s'oblidi d'empresonar i castigar enèrgicament als financers del cop, la base i ànima de qualsevol cop d'estat. Tampoc s'oblidi dels autors intel·lectuals, entre ells al fanàtic i carca cardenal Rodríguez.  Aquesta amnistia a Zelaya és un greuge al president Zelaya i al poble d'Hondures ja que no ha comés cap crim, ni delicte. No és un delicte el fet convocar una enquesta per saber els desitjos del poble. Tampoc ho és voler canviar una Constitució que actualment afavoreix als 4 privilegiats. És un insult, com l'amnistia del rei franquista que va amnistiar als que estàvem perseguits pel dictador Franco, exiliats o empresonats. Tampoc s'han d'amnistiar als colpistes. Tot el contrari, se'ls han d'aplicar les màximes penes i netejar l'exèrcit. El que s'havia de fer a Espanya.
 Resum de la noticia entre imatges i text segons la Sexta: Zelaya és el dolent, de xerinola i cantant ranxeres mentre la violència amb armes de foc ja ha fet dos morts en el futbol. En canvi, els policies son responsables i , i han anunciat en la seva Web que estan amb l'acord de pau, busquen la resolució del conflicte de manera diplomàtica per evitar un bany de sang.
   Llegint l'Avui m'he trobat amb un article d'Hondures “Zelaya i els intel·lectuals”. Vomitiu, infumable, escòria de la més baixa categoria. No tan sols per la banalitat d'un escrivà que està d'acord amb els colpistes sinó pels constants i grollers insults als governants d'esquerres, als intel·lectuals esquerres i a les masses d'animalots ignorants que bramen a favor de dictadors d'esquerres. Ho signa un tal Salvador Sostres que té una columna anomenada “Llir entre cards”.    L'església catòlica te una llarga tradició colpista. No ha parat de donar suport als cop d'estat militars en defensa dels rics i dels privilegis de la pròpia església. A Espanya l'any 1936, com a Hondures ara, només l'estat Vaticà va donar suport als militars colpistes que es varen aixecar contra la República. Els governs mundials es varen abstenir a l'inici per a no provocar la guerra mundial que va venir més tard. L'església catòlica i els borbons, per ésser més precís, foren els únics i primers en defensar als generals colpistes i la dictadura militar. A Hondures, com a Llatinoamerica, l'església catòlica ha donat suport als colpistes, als criminals, a les masacres, sense cap mirament, penediment o rubor. |
Accés de l'autorCategories
Els meus enllaçosACAMPADES
BLOGS D'AMICS
LLUITES
MITJANS DE COMUNICACIó
MOVIMENTS SOCIALS
PENSADORS, ANALISTES
Últims 40 canvis
Notícies VilaWeb
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
