En contra:

Can Batlló de la Bordeta era una immensa fàbrica tèxtil, 15 hectàrees, dintre Barcelona, ara està parcialment ocupat pel barri. És la utopia viscuda i en marxa. Els veïns del barri varem començar creant-hi una improvisada biblioteca. Ara ja hi ha una biblioteca gran amb cara i ulls, i un auditori, bar, menjador popular, tallers diversos, reparació de vehicles, i en marxa una escola autogestionada, una cooperativa d’habitatge, etc… És una revolució que es va construint dia a dia. Sembren i ja recullen i segueixen sembrant.

Diuen que el que comença bé, acaba bé. Can Batlló va començar implantant una biblioteca. Un fet simbòlic i usual en els ateneus i organitzacions llibertàries dels segles passats: Començar amb una biblioteca. Bon auguri. Biblioteca és el símbol i mite del coneixement i de la presa de consciència. Anar a les biblioteques mostra interes pels llibres, curiositat, ganes de saber, investigació, anàlisi. Les biblioteques són una arma, a vegades més letal que la dinamita. Forma el sentit crític, la independència d’esperit, la llibertat, i la capacitat de no deixar-se enredar pels poders. Les biblioteques han sigut pels llibertaris llocs de formació i conta-poder, contra la propaganda establerta, contra les doctrines imperants que mantenien adormits als ciutadans.

Can Batlló és un exemple d’autogestió, de treball col·lectiu, d’obertura, de participació, d’animació, d’assemblearisme i d’entusiasme i persistència. Un exemple pels que lluiten per recuperar espais pel poble, un exemple d’ocupació pactada. Explicaré dos exemples personals per millor explicar-me:

Jo sóc de la Bisbal, capital del Baix Empordà, on els inútils polítics ens ha deixat sense biblioteca durant més de 40 anys. Una capital sense biblioteca és una vergonya capital, un trist poble mal governat per socialistes, ERC i convergents. Finalment varen construir una biblioteca comarcal i es varen saltar les seves pròpies disposicions municipals i l’han d’enderrocar per un metre. El poble protesta i els politics, els nuls i mediocres botiguers, i sols interessats pel poder i les peles, miren cap un altre cantó, i es tornen a presentar… i s’acusen entre ells. Som la vergonya de d’Empordà i Catalunya. Can Batlló és evidentment un exemple a seguir davant l’incapacitat dels polítics.

També sóc de l’Ateneu Enciclopèdic, que té la biblioteca més important sobre el moviment obrer de caire revolucionari. Una biblioteca tancada, llibres en caixes, inservible: no es va voler catalogar i dons incapacitat de saber on són els llibres i documents, per a poder-los posar a disposició dels treballadors, i pitjor, els llibres s’estant fent mal bé i es perden. És un xiringuito: Funcionament i control autoritari dels qui fan el manteniment del xiringuito. Can Batlló és exemple d’autogestió, participació, obertura, i treball en equip, assemblearisme.

Els franquistes amb la mà del clero i militars, varen cremar les biblioteques populars i varen assassinar sobretot els mestres i als que animaven a llegir al poble. El PP ha continuat l’obra deixant sense finançament biblioteques i potenciant el treball de desmemoria i ocultació històrica iniciada pel dictador Franco.
Entrevistem a dues bibliotecàries, Anna i Rosa, que hi són des del començament.
Anna Barnés

Com et vas vincular a la biblioteca?

Dons des del primer dia, l’11 de juny 2011, el dia que varem entrar. Això era un recinte privat. Tenia un amo. Però el pla general Municipal del 1976 destinava aquest gran terreny a ser un espai públic i per equipaments, per tant pel barri. En el projecte, uns blocs es conserven i els destinen a usos socials. N’hi han uns altres que s’han enderrocat per a construir habitatges socials. Aquest gran espai de Can Batlló feia més de 30 anys que s’estava demanant pel barri. Des de molts anys, de moltes històries i de molts alts i baixos, l’11 de juny de 2011 vam entrar a Can Batlló. Vam comunicar a l’Administració que entraríem aquest dia. Un any abans varem iniciar una campanya que es deia “Tic-tac can Batlló”, que recordava que l’11 de juny de 2011 els veïns i veïnes entraríem a Can Batlló, amb permís o sense permís. I varem començar el compte enrere. Finalment varem aconseguir entrar amb permís. L’ajuntament es va posar les piles i ens ho va facilitar Ens va cedir només la gestió del bloc 11, la nau on estem.

I què entens per gestió de la nau 11?

L’ajuntament ens cedeix l’espai i nosaltres ho gestionem tot, ho rehabilitem i ho posem en marxa. Aquesta és la nau (on fem l’entrevista). Feia 5 anys que estava tancada. Hi havien residit diferents tallers, diferentes empresses. Varem entrar els veïns i veïnes i la primera cosa que varem construir fou una petita biblioteca. Varem demanar als veïns que vinguessin amb uns llibres, ja que el primer que feríem seria construir una biblioteca oberta al poble, a tot barri. Va ser meravellós. I en aquest espai amb mobles agafats del carrer, amb taules i cadires del carrer, amb prestatgeries i llibres donats. I aquí varem estar funcionant 6 mesos. Desprès varem tancar la biblioteca 6 mesos més per fer obres i construir aquesta gran biblioteca. Al mateix temps s’ha construït l’auditori, el bar, un espai per equipaments i altres espais més que hem anat reconquerint pel barri. I com que a mi m’agrada llegir des del primer dia estic vinculada a la biblioteca.

Quants llibres teniu actualment?

Tenim fons de més de 10.000 llibres. Tots són llibres usats, donats majoritàriament pels veïns i veïnes.

Demaneu llibres a Institucions?

Alguna vegada. En principi no, perquè no tenim massa temps per a dedicar-nos-hi i prou feina tenim a acabar de col·locar tots els llibres. Recorda que aquesta biblioteca és autogestionada i totes les persones que treballen aquí, tenim un compromís voluntari i personal. Dediquem el nostre temps voluntàriament per a posar en marxa i animar aquesta biblioteca.

Com està organitzada la biblioteca?

Funciona com la majoria de biblioteques amb un sistema internacional de classificació i catalogació de llibres per matèries. Ens hem hagut de formar per saber com s’organitzen les biblioteques. Hi han voluntàries que són bibliotecàries i ens ajuden. Nosaltres formem part de les xarxes de les biblioteques populars de Catalunya. Són biblioteques petites que estan repartides per diferents comarques i pobles, bàsicament d’ateneus llibertaris. Hi ha una xarxa i compartim el programa de la gestió i catalogació de llibres. Aquest programa ens permet gestionar la biblioteca i conèixer els llibres que hi han. Està per Internet. Hi ha accés lliure. Es poden reservar i demanar llibres per Internet.

Estan tots catalogats?

Els que estan posats. Aquests estan catalogats i informatitzats dintre el programa. Ara mateix no tots estan posats. És una feina de molt de temps. Sols la meitat. Tenim un sistema manual per a saber on estan els llibres i per el préstec de llibres. Sempre sabem on estan els llibres.

Quants esteu treballant a la biblioteca?

Som més de 20 persones. Som 16 que fem torns per a mantenir la biblioteca en ordre. I les altres fan coses puntals. Participen a tallers, activitats.

Un bon record

No en tinc un de bon record. En tinc molts. Per exemple, el fet d’estar a la biblioteca mirant llibres i descobrir llibres que no conec. He arribat a conèixer on estan els llibres. Per a mi un bon record és quan algú em demana llibres sobre un tema determinat, i poder acompanyar a la persona i ajudar a trobar el que busca. Un bon record és acompanyar, assessorar i trobar els llibres. És gratificant per a mi. Jo se on estan els llibres. Això és experiència a base de mirar-los, tocar-los.

Has descobert algun llibre especial?

A la secció d’art tenim meravelles. Hi ha un llibre que parla dels fanals modernistes de Barcelona. Hi han molt bones fotos de fanals. Jo també faig fotos de fanals.

Un de record dolent.

No fa gaire ara per Setmana santa varen robar les claus. Varen entrar i ramanar coses.

Com ho feu per funcionar autogestionariament?

És tot un aprenentatge. Estem creant model. Ens formem com a voluntaris. És una funció important. La biblioteca ofereix també la possibilitat de desenvolupar el nostre compromís. Cal una organització ferma per a que això funcioni. Estem continuadament reajustant coses, perquè no és fàcil.

A part del préstec de llibres, proposeu activitats

Un cop al mes expliquem contes a partir dels llibres i se’n diu «visquem els contes», és una activitat molt consolidada. Després tenim un club de lectura des del primer dia. Ens proposem una lectura i un cop al mes en parlem. Està funcionant molt bé, soms uns 15 persones. Fem presentacions de llibres d’autors locals. I tot d’activitats puntuals relacionades amb la lectura. Hem fet lectures dramatitzades de textos. Vam fer una lectura del Rayuela de Cortazar. Un company amb un saxo anava tocant les peces de jazz del Rayuela: I una ballarina de dansa contemporània acompanyava la música amb dansa. Va ser molt bonic. Dinamitzem la biblioteca amb un estand de llibres «la biblioteca recomana», amb l’escriptor del mes, amb una taula on depositem llibres a donar, amb la web, Tuitter, etc.

Rosa Pomareda

Rosa, com et vares implicar en la biblioteca?

Fa molts anys que estic implicada amb el meu barri. Estic a la comissió de veïns de la Bordeta i també havia treballat 14 anys de secretària al Centre Social de Sants, l’associació de veïns de Sants He estat molt implicada en totes les qüestions de reivindicacions veïnals. El polígon de Can Batlló era una vella reivindicació. Es demanava pel barri.Sobretot volíem que fos un gran parc, tipus Espanya Industrial, tipus Joan Miró. Però hi havien tallers petits a l’interior, que treballaven en precari, i l’immobiliària Gaudi, propietària de tot això, llogava els espais. Varen passar els anys. En aquests anys vam aconseguir el parc Espanya Industrial, la biblioteca Vapor Vell. Els anys 75-80 es podien aconseguir moltes coses. No estava regulat. I sempre s’ha demanat Can Batlló pel barri.

L’Ajuntament li va comprar a la immobiliària Gaudi?

Hi va haver un intercanvi de cromos. En aquella època hi havien els socialistes. Els tallers anaven molt de baixa i van pactar de fer un gran projecte per Can Batlló. Es va dissenyar un avant projecte amb un gran parc i zones d’equipaments i a canvi la immobiliària podria edificar dos edificis de 12-16 plantes d’habitatges de luxe. El 2010 amb la bombolla immobiliària aquest projecte va quedar aturat. Ens varen ajudar molt els arquitectes de LaCol. Els socialistes sortien. I estaven apunt d’entrar els convergents. I total els uns perquè marxaven i els altres perquè arribaven, no volien quedar malament i varen venir a parlar al Centre social de Sants. Els convergents ens dèiem si estàvem bojos, que vindrien tots els okupes d’Europa i volien saber saber per on entraríem. Una setmana abans varem firmar un document a tres bandes, la immobiliària Gaudi, l’Ajuntament de Barcelona i el Centre social de Sants, que ens cedien el bloc 11, aquest. O sigui, varem entrar per la porta, més de 1000 persones, amb 3 columnes de barris diferents, amb els castellers, diables i un piló d’associacions. A Sants n’hi han més de 300 associacions. I va ser una gran festa. I vam entrar aquí. Estava tot en ruïnes, una ruïna, una ruïna ruïna. O sigui, negre, fosc, brut, ple de ferros per tot arreu. Horrorós. I es va fer la primera assemblea i es decideix crear una biblioteca.

Parla’ns d’en Josep Pons, el teu marit, a qui se li posar el nom de la biblioteca.

Era una persona peculiar. Era un líder social, tocava molt de peus a terra. Era protagonista però no li agradava el pactisme. Tenia una vena llibertària, tot i que respectava totes les opcions. Era molt estimat per tothom. Havíem tingut una botiga de comestibles al carrer Olzinelles, i coneixia a tothom. Nosaltres ens vam conèixer a la parròquia de San Medir. El van acomiadar d’una empresa de mobles per reclamar un repartiment equitatiu dels beneficis. I desprès de la mili va tornar a la botiga.

Va militar en alguna organització?

Sí. Va estar a l’ateneu llibertari de Sants i en fou un dels fundadors. Desprès va estar molt al Centre Social de Sants, l’associació de veïns. En aquell temps hi va haver un problema: Les associacions de veïns, quan van legalitzar els partits, es van desmuntar. Tots se’n varen anar als seus partits respectius. I nosaltres vam quedar 4. Varem estar a punt de tancar. Varem fer una crida. I aleshores amb algunes persones conscienciades varem continuar. En Josep va fomentar un projecte d’obertura al Centre social de Sants, que encara hi és. Tota la gent que venia al Centre Social i buscava acollida tenia un lloc. Això trencava tots els esquemes de les associacions de veïns. L’esquema eren les comissions: Comissions d’urbanisme, comissió d’ecologia, de cultura, etc.

Aleshores el centre social era lloc d’acollida

Va ser així perquè ens vam quedar sols. Si les comissions haguessin funcionat.. igual hagués continuat. Al marxar la gent es va fer un altre model. Van crear un altre model, bastant únic en les associacions de veïns: que tothom tingui vot i veu, que tothom pogués enquibir-se, i repartir sales als grups que ho demanaven. Alguns ho consideraven un hotelet d’Entitats. I penso que aquest sistema ens ha enriquit molt. I varen anar passant els anys. Es va crear un grup per a la Pau. Varem treballar el tema anti-OTAN. En aquell temps temps ens interessàvem molt per llatinoamèrica, Nicaragua, Guatemala i també contra les nuclears. Érem molt actius trepitjant carrer, en les cadenes humanes, manifestacions. El grup per la Pau editava una revista. El meu marit era una persona molt conciliadora. Tenia qualitats especials; en les assemblees i reunions centrava les histories i abreviava les reunions. Sabia captar el que la gent volia i trobar solucions davant les diferencies.

Com va anar la seva designació?

Es va decidir a la primera assemblea. Feia un any que havia mort. Als 15 dies de mort se li va fer un gran homenatge popular. Hi havia molta gent jove. Ell havia estat sovint a l’Hansa, a Can vies, a les festes alternatives. I també sabia compaginar altres mons. A la plaça de l’església de Santa Maria de Sants s’hi va posar una placa amb el seu nom. Encara hi és. Ara té dos noms: plaça Bonet i Muixí i ara plaça Josep Pons. I popularment es coneixia com a plaça Màlaga.

Rebeu visites?

Aquí ve molta gent. Sobretot estrangers. Ara m’acaben d’avisar que pel 9 de maig vindran l’Associació de Dones Separades. Saben que és un espai alternatiu, autogestionat, i és un projecte innovador. I que és de l’ajuntament, però no la gestió. Venen particulars i grups. Grups de mestres, grups d’adolescents. En venen tants que haurem de reservar les visites a un o dos dies a la setmana i ajuntar-los.

Quina impressió expressen els que us venen a veure?

Sempre és positiva i comparteixen entusiasme.

El pròxim mes de juny farà quatre anys. Com ho veus?

Un èxit. Hem discutit i parlat de moltes coses. Arribarà un moment que haurem d’alliberar algú. Sobretot per l’obrir i tancar. A l’auditori fèiem molt soroll, i l’ajuntament ens ha pagat el material per insonoritzar.

I la possibilitat que l’Ajuntament contracti una persona…

La gent no ho vol. De moment no es vol que hi hagi algú assalariat. Tots som voluntaris. És un debat que està pendent. El principi és molt maco. Sempre en parlem. Però queda pendent… Sempre hi ha hagut algun cas especial, quan hi han obres i algú ha d’estar tot el dia i és necessari. O bé, contractes temporals de Barcelona Activa, a gent de llarg atur del barri, que s’ofereixen a venir aquí.

Quins reptes teniu?

Un gran parc, un casal d’avis, un centre cívic, i un centre per a discapacitats. Hi ha també en marxa una cooperativa d’Habitatge: habitatge d’us. Hi ha gent que ja hi ha posat diners, però falta concretar amb l’Ajuntament. També hi ha altre gent que han projectat una escola amb pedagogia llibertaria. Hi han dos blocs d’habitatge social que fa l’Ajuntament, que ja estan en marxa.

Quin és el vostre lema?

Can Batlló és pel barri

Vols afegir alguna cosa.

Que no perdem il·lusió, que anem seguint el ritme dels esdeveniments, que siguem humans i que no ens desviem del que sempre hem estat, del que somiàvem quan teníem 15 anys.

Què somiaves als 15 anys?

Això. Això que estem vivim ara a Can Batlló.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!