Agafada al vol

Som les paraules que diem

25 d'agost de 2019
0 comentaris

Catervada

Sento paraules. Pels llocs la gent explica històries. Amb intranscendència parlen de les novetats que corren pel poble; del que els amoïna; de la salut i del temps. Falta poc per a marxar d’aquí i tornar a la vida que passa fora d’aquí. Algunes paraules s’acomiaden de mi.

Al matí he segut a la vora del riu. Hi anava de pas però m’he afegit a un grup de gent que invertien el temps fent-se companyia aprofitant que hi corria un airet agradable. La meua interlocutora principal m’ha regalat diverses cròniques i ha passat llista de tots els seus coetanis que aviat faran vuitanta anys. Ha dit un grapat de paraules que se m’han reviscolat entremig del relat reposat que anava construint.

Després de sopar, des del balcó de casa seua, veu passar els grups de petits i joves que deambulen pel poble fins ben entrada la nit. En un lloc tan lluny de tot, les modes que hi arriben no sempre contribueixen a construir-hi una perspectiva de futur millor. Lo que he vist este estiu no ho havia vist mai –em diu. I descriu l’escena: una catervada de xiquetes al  voltant de noiets preadolescents que s’emboliquen material per a fumar i que narren els efectes plaents dels psicotròpics. No anem bé –coincidim. Aquí els secrets tenen poc recorregut però això no serveix de gaire a l’hora de gestionar els problemes. No tenim prou tallafocs.

Així doncs, fixar-me en les seues paraules plenes de sentit m’ha permès repescar una forma nostra indocumentada als diccionaris: catervada; equivalent a catèrvola (colla desordenada, especialment de mainada). Aquesta creació lèxica autòctona resulta de sumar el nom caterva i el sufix –ada, que tindria aquí un sentit similar al que té en altres paraules derivades com ara gentada o llopada.

En realitat, no ens calia haver creat –ves a saber quan– aquesta paraula però és la que ens apareix encara en algunes converses no només amb persones octogenàries de la comunitat. I ja que la tenim, la venerem amb l’entusiasme amb què rebem tantes boniques creacions inútils que ens trobem en el camí.

Vegeu caterva a Rodamots

Fotografia de Luca Bravo a Unsplash

Barandat
06.09.2016 | 12.04
A tornar-hi
06.03.2021 | 7.18
A recules
12.11.2016 | 9.52

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.